Les capses de sabates de Joana Raspall

El 2013, entre d’altres, és l’any de celebració del centenari de Joana
Raspall, amb l’extraordinari fet diferencial que la poetessa els fa de bo de bo,
en vida.
Arreu del país, actes i lectures diverses, al voltant dels seus poemes,
ho proclamen als quatre vents i li regalen un homenatge embolcallat amb
paraules boniques.
Durant la postguerra, Joana Raspall va treballar de manera incansable
perquè hi hagués eines per quan es pogués tornar a parlar en català. Elaborà
tres diccionaris que amb els anys esdevindrien molt valuosos: Diccionari de sinònims
(1972) amb Jaume Riera; Diccionari de locucions i frases
fetes
(1984) i Diccionari d’homònims i parònims
(1972), ambdós amb de Joan Martí.
Per a elaborar-los, la seva feina consistia en escriure les definicions
en fitxes i en desar-les en capses de sabates.
LA
CAPSETA
Tinc una capsa de
nacre
lligada amb un llaç
sedós.
Hi guardo sospirs de
l’aire,
perfum, estels i
frescors
entre paraules
boniques
i l’amor dels meus
amics.
Ai!, si perdés la
capseta
amb aquests tresors
tan rics!
(Pinzellades en vers. Baula, 1998)
A les golfes del nostre edifici, hi guardem records, obres clàssiques,
homenatges… com ara aquesta bella imatge de les capses de sabates, plenes a vessar de fitxes amb paraules escrites.
Una imatge que recorda la de l’enorme calaixera de Mossèn Antoni Alcover, un armari de 33 calaixos,
gairebé un mite de la història de la nostra llengua, capaç de contenir 90.000
cèdules farcides de paraules i definicions. A la qual, s’hi hagueren
d’afegir noves calaixeres per encabir
tota la riquesa lèxica del nostre idioma i de l’enorme diccionari que ell
elaborà.
Ai, que lluny quedaven encara els discs durs dels ordinadors i els
núvols d’emmagatzematge virtual!!!

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.