ROCA, Maria Carme.
Katàlèpsis. Barcelona: La Galera, 2013. 240 p. ISBN 978-84-246-4750-6. 16,95 €
El Dídac i jo, estirats en el nostre sofà d’estil hipster, amb un got d’aigua de la font, recentment hem pogut gaudir de Katàlèpsis (La Galera, 2013), de l’escriptora barcelonina Maria Carme Roca i darrer premi Joaquim Ruyra, una de les supervivents del desastre.
L’autora, que a poc a poc ha anat fent seva una prosa àgil i ben trabada, amb arguments que se suporten en fonaments ben assentats, ens ofereix una obra trepidant, d’aquell temps en els que tan sols hi havia una crisis econòmica.
Tot comença quan l’Èric, qui pateix catalèpsia, una malaltia que provoca atacs que sembles quedar talment mort, se les empesca amb el seu amic Gerard per utilitzar aquesta malaltia en benefici propi. Però tot es gira com un mitjó quan aquest ús es converteix en abús i la trama s’embolica. Un argument que de sobte fa un gir genial i motiva que el lector vulgui de totes totes saber com acaba.
L’autora, acompanyada per clàssics com Dickens, Lovecraft o Alexandre Dumas, i d’altres històries d’enterrats vius, posa amb Katàlèpsis la por al cos del lector, una por irracional, animal, a l’entorn d’un dels somnis més terrorífics que mai haguem pogut tenir: ser enterrats vius. Recordem que fins i tot hi hagut qui ha estat enterrat amb la mà lligada a un fil connectat a una campaneta, per si de cas!
Maria Carme Roca, autora d’ampli aspectre, a poc a poc s’ha situat en el panorama literari català amb força. Mereixedora de diferents premis, entre els que destacaria l’obra Acanuu, l’arquer persa, amb la que va guanyar el Barcanova el 2005, o el premi Néstor Lujan amb Intrigues de palau (Columna, 2006), ha publicat una quarantena de llibres tant de narrativa infantil, com juvenil i adulta.
Si analitzem la seva obra, o almenys allò que hem llegit (que no és tot), sí que hem trobat una clara evolució cap a narracions cada vegada més madures, trames més elaborades que permeten teixir un seguit de complicitats entre els protagonistes i el lector que t’obliguen a no perdre pistonada en la lectura. Aquesta maduresa, però, esperem que continuï al servei del lectors joves ja que massa vegades ens trobem que la LIJ es converteix, ni més ni menys, en la plataforma de llançament cap a altres literatures (i si no que li ho preguntin al Zafón). Esperem que això no passi ja que són necessàries plomes com la de la Roca, a imatge i semblança dels camins que recorren altres autors com l’Àngel Burgas. I és que d’Escriptor s’és o no s’és.
Ei, i
si voleu conèixer l’autora més a fons trobareu una entrevista a L’Illa dels llibres.
Deixeu un comentari: