Llibres al replà

Hugo Cabret i George Méliès

Benvolguts veïns i veïnes,
Suposo que tot plegat deu haver estat un somni, però us puc ben assegurar que m’ha semblat talment real. Tot ha començat quan en travessar les portes de la nova exposició George Méliès. La màgia del cinema al Caixafòrum, m’he trobat immers en un món oníric, en un espai escènic que m’ha transportat als orígens del cinema, des dels teatres d’ombres fins a descobrir la figura d’un dels mags del cine, precursor i pare de molts dels trucs que han convertit el setè art en el que és avui: George Méliès.
Però, per què parlar de cinema en el nostre blok? Doncs és que entrar a l’exposició també ha estat com entrar en el suggerent món de Brian Selznick i a la seva novel·la de difícil classificació La invenció de l’Hugo Cabret (Barcelona: Cruïlla, 2007).
I quan, mercès al fons que la Cinémathèque Française, he pogut saber que el seu estudi cinematogràfic estava localitzat a la població de Montreuil, a tocar de París, meca de la LIJ francesa i on molts dels veïns i veïnes de l’escala hi anem en peregrinació anual, aleshores he caigut de cul! Sembla que els astres s’han confabulat per fer-me adonar que el món es pot moure al ritme de les agulles del rellotge de la literatura, i més de la literatura infantil i juvenil.

Reproducció de l’estudi que George Méliès tenia al Montreuil

En paraules dels mateixos organitzadors, “l’Obra Social “la Caixa” presenta un homenatge a qui ha estat anomenat el primer mag del cinema, George Méliès”. La mostra fa un repàs a la diversitat de la seva obra i al valor que ha tingut en l’evolució de la història del cinema, un valor que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese Hugo (2011)”.
Una exposició que no pot mancar en les nostres agendes i que ha de convertir-se en visita obligada per a tots els interessats en la nostra literatura. I és que poques vegades podrem tenir la sensació d’endinsar-nos físicament en les pàgines d’un llibre, i aquesta n’és una.
Si em permeteu un consell: destineu-hi temps, tot el necessari per visionar totes i cada una de les pel·lícules i experiències visuals que proposa l’exposició, riureu a pleret gaudint de la desbordant imaginació d’aquest geni de la imatge, admirat per directors com George Lucas o Steven Spielberg.
I per acabar, un detall de l’exposició que m’ha fet encendre totes les alarmes emocionals: 

Aquesta foto és de la botiga de joguines on acabà treballant Méliès després d’arruinar-se. La reconeixeu? 

2 comments

  1. I no ens hi hem trobat? Avui mateix l'he anat a veure i he tingut les mateixes sensacions que expliques. He gaudit de totes les pel·lícules, he entrat en el món de Méliès i m'he emocionat en veure la imatge de la botiga de joguines de l'estació de Montparnasse. Una exposició realment evocadora. No m'he pogut estar d'endur-me a casa el catàleg de l'exposició per rememorar-la de tant en tant!

    Ah, felicitats pel bloc!

    Mireia

Deixeu un comentari:

A %d bloguers els agrada això: