
I quan, mercès al fons que la Cinémathèque Française, he pogut saber que el seu estudi cinematogràfic estava localitzat a la població de Montreuil, a tocar de París, meca de la LIJ francesa i on molts dels veïns i veïnes de l’escala hi anem en peregrinació anual, aleshores he caigut de cul! Sembla que els astres s’han confabulat per fer-me adonar que el món es pot moure al ritme de les agulles del rellotge de la literatura, i més de la literatura infantil i juvenil.
![]() |
Reproducció de l’estudi que George Méliès tenia al Montreuil |
En paraules dels mateixos organitzadors, “l’Obra Social “la Caixa” presenta un homenatge a qui ha estat anomenat el primer mag del cinema, George Méliès”. La mostra fa un repàs a la diversitat de la seva obra i al valor que ha tingut en l’evolució de la història del cinema, un valor que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese Hugo (2011)”.
Una exposició que no pot mancar en les nostres agendes i que ha de convertir-se en visita obligada per a tots els interessats en la nostra literatura. I és que poques vegades podrem tenir la sensació d’endinsar-nos físicament en les pàgines d’un llibre, i aquesta n’és una.
Si em permeteu un consell: destineu-hi temps, tot el necessari per visionar totes i cada una de les pel·lícules i experiències visuals que proposa l’exposició, riureu a pleret gaudint de la desbordant imaginació d’aquest geni de la imatge, admirat per directors com George Lucas o Steven Spielberg.
I per acabar, un detall de l’exposició que m’ha fet encendre totes les alarmes emocionals:
![]() |
Aquesta foto és de la botiga de joguines on acabà treballant Méliès després d’arruinar-se. La reconeixeu? |
Quina gràcia tot plegat! La tinc pendent de veure, i ara encara amb més ganes!
I no ens hi hem trobat? Avui mateix l'he anat a veure i he tingut les mateixes sensacions que expliques. He gaudit de totes les pel·lícules, he entrat en el món de Méliès i m'he emocionat en veure la imatge de la botiga de joguines de l'estació de Montparnasse. Una exposició realment evocadora. No m'he pogut estar d'endur-me a casa el catàleg de l'exposició per rememorar-la de tant en tant!
Ah, felicitats pel bloc!
Mireia