Llibres al replà

Algú recorda les aventures de Filalici?

El passat 2 d’abril, justament el dia Internacional del llibre infantil, va arribar la trista notícia de la mort del dibuixant de còmic Frédéric Othon Théodore Aristidès, més conegut com Fred.
Tot i el seu reconeixement internacional és possible que no us soni perquè ha estat molt poc traduït al mercat editorial del nostre país.
Ara bé, aquells qui llegíeu el Cavall Fort de petits, segur que no heu pogut oblidar el personatge de Filalici i les seves aventures a les illes-lletres, de l’oceà Atlàntic.
Les històries protagonitzades per Philemon, que aquí va traduir el gran Albert Jané per Filalici, eren d’un humor i una intel·ligència desbordant, surrealistes i alhora crítiques, impossibles d’oblidar.
Com que en el bloc de Les males herbes l’amic Roger en fa una llarga ressenya -àcida i divertida- que no puc millorar, us l’enllaço perquè la llegiu.
Jo només afegiria dues coses:
Una
Sembla ser que en alguna botiga de còmic, i a les biblioteques és clar, encara es pot trobar Historia del cuervo con bambas. (Grijalbo,  1993)
Dues
Si teniu ocasió de llegir aquesta història editada a França, no us la perdeu: l’argument és insuperable! 
Imagineu-vos que comencen a baixar de forma escandalosa les audiències televisives. Els caps de les grans cadenes no entenen res, es reuneixen, fan comissions d’investigació, s’espien…
Finalment es descobreix la causa d’aquest descens de teleespectadors: cada nit la lluna explica contes i la gent, embadalida, apaga la televisió i treu el cap per la finestra.
Més comentaris a la xarxa dins l’àmbit del còmic en aquest enllaç.

One comment

  1. Era genial, absolutament genial! És veritat, hauríem de fer un club de lectors d'en Filalici (si en trobessim prous després del segon origen). Les seves historietes eren hilarants, d'un surrealisme total però alhora plenes de detalls que et feien entrar. Recordo com a casa, amb el Cavall Fort, omplien un espai que inicialment no vaig comprendre, però a poc a poc vaig anar entrant en la seva figura i em va atrapar. Sempre que hem passat al país del nord hem rebuscat altres historietes i ens hem preguntat per què a Catalunya només un tastet? I és que malauradament van caure en desgràcia i la seva publicació va ser curta. Però va deixar màcula. Els veïns del 2n 2a

Deixeu un comentari:

A %d bloguers els agrada això: