Vango?!

Aquest matí, al replà, en Dídac i l’Alba del 2n 2a m’han deixat aquesta juvenil. Porto tot el dia llegint sense parar. Avui, els petits trolls Mumin soparan tard!

Fombelle, Timothée de. Vango. Trad. Josep Alemany. Barcelona: Estrella Polar, 2013. 395 p. (LaVia Làctia) ISBN 978-84-9932-281-0      15,95€

Quin passat amaga aquest personatge tan misteriós creat per Timothée de Fombelle? 

Com és possible que sense saber gran cosa d’ell ens resulti tan entranyable? 

Des de la primera pàgina del llibre, tot i que no fa gran cosa més que fugir (de la policia que l’acusa d’assassinat i d’uns espies russos), Vango ens encomana el seu instint de supervivència i tots els lectors tenim clar que volem ser del seu bàndol. 

Si el jove Vango truqués a la porta de qualsevol dels veïns del replà, no tinc cap dubte que li buscaríem un bon amagatall a les golfes. 

Es diria que la història del segle XX gira al voltant de Vango: aquella història que escrivim en majúscula, la que ens parla d’una Europa convulsa que als anys trenta viu sota l’amenaça d’una gran guerra imminent.
Però també la història en minúscula, aquella que viuen un seguit de personatges, més o menys anònims, per qui Vango s’ha convertit en el motiu central de la seva existència. 

Llegir aquesta novel•la és com construir un gran puzle. 

Per una banda juguem amb les peces dels escenaris, d’una riquesa literària evident: la imponent Notre-Dame de París, un gran casalot enmig de la boira espessa dels boscos d’Escòcia, un monestir clandestí amagat a les Illes Eòlies, al nord de Sicília, o el Palau del Kremlin, al mateix Moscou… 

I per l’altra, tenim una galeria extensa de personatges que l’autor ha dibuixat amb molt d’encert, amb els trets justos per a dotar-los d’una personalitat molt clara i suggeridora. 

Hugo Eckener, el propietari del zepelí que fuig de la Gestapo; el Comissari Boulard, amb el seu paraigua inseparable; l’extravagant Ethel, rica, jove i guapa; el Pare Zefiro i el seu passat compromès; l’espia rus violinista; el camaleònic malvat Voloi Viktor; la desapareguda Mademoiselle o l’esmunyedissa “Anguila”.

 

És impossible destacar-ne només un. No només perquè tots ells són prou atractius per protagonitzar la seva pròpia novel•la, sinó perquè ens trobem davant d’una obra coral on la suma de diferents aventures paral•leles és la que dóna forma a l’argument, a voltes complexe, però molt ben tramat, que gira al voltant del personatge de Vango. 

 

Timothée de Fombelle (París, 1973) ens torna a sorprendre amb una novel•la d’aventures que ens farà vibrar. Argumentalment no té res a veure amb la seva anterior novel•la juvenil, però gràcies a l’esperit de lluita i justícia que comparteixen els seus protagonistes, Toby Lolness i Vango, tenen un lloc assegurat a la nostra memòria literària. 

Ah! També tenen una altra cosa en comú. 

Com ja ens va passar amb Toby Lolness, l’editorial ha obviat que Vango és una novel·la en dos volums i en cap moment ens avisa que el llibre que tenim a les mans no és l’ obra completa.
Esperarem pacientment que s’editi la continuació però, des d’aquí, convidaríem als editors a ser més considerats amb els lectors de carrer, o de replà. 

L’original del llibre, editat en francès per Gallimard Jeunesse és:

Disseny de la coberta de l’edició francesa: Blexbolex

Per saber-ne més:
Una entrevista amb l’autor a Ricochet 
Un video de l’autor presentant el segon volum de Vango a la fira de París