Els quatre elements -aire, aigua, terra i foc- els trobem presents en moltes de les representacions folklòriques del nostre entorn. Així, a tall d’exemple, podem apostar que el nostre imaginari ens ha regalat personatges mitològics pel foc, com el mateix diable, dimoni, Llúcifer o banyeta; de naturalesa aquosa, com les dones d’aigua o les sirenes; eteris com les fades; o de caràcter terrós, com els titans o els gegants. I és que fa milers d’anys que la humanitat s’organitza a l’entorn d’aquests elements, com ja vam poder saber i conèixer en entrades anteriors del bloc, i n’és mostra d’això que moltes llegendes, mites, rondalles i facències de tota mena tenen origen en el sí d’aquesta tetralogia. És així com el folklore s’ha dotat d’altres gèneres literaris en els que els quatre elements hi són expressats.
Què és la poesia?
La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva (…)
Jacint Verdaguer
A continuació us proposem un recorregut a través de la lírica enllaçant un rosari de poemes amb els que farem un viatge, des dels cels als inferns, tot resseguint l’ars poetica, gaudint de la paraula durant una bella estona (amb alguna cançó enllaçada per fer-ho de més bon passar). I per caminar res millor que fer-ho amb el record a l’heroi que va viure, en pròpia pell, tots els elements del món: Ulisses i la seva Odissea, que passà de la més altiva glòria celestial als inferns de la cova del Ciclop.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Konstandinos Kavafis
Bé, comencem? Doncs si ens seguiu…:
Maregassa
Fa vent.
I el port?
És lent.
Vols sort?
Som cent.
I el llamp?
Tinc fam.
Fas foc?
Tinc fred.
Vols fum?
Un rem.
Quin mar?
El temps.
Josep Ballester
Nadala
Àngels mariners, en el vaixell de l’aire,
hissen estrelles a tots els pals.
Miquel Martí i Pol
I com baixar de l’aire a la terra? Doncs els núvols i l’aigua de la pluja ens marquen el camí!
Núvols
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van
amb nosaltres, cel enllà.
Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí.
Joana Raspall
Les veus de l’aigua
El plugim
fa xim-xim
i el ruixat
fa xip-xap (…)
Ricard Bonmatí
I un haiku…, que ens és ben útil per tocar de peus a terra. 
Sota el paraigua,
pels bassals del camí
trepitjo núvols.
Josep Navarro Santaeulàlia
I entre el mar i la muntanya? Doncs et deixo…
Et deixo…
Et deixo a les mans obertes
un cargolí, un raïm,
un gla i una rosella,
un peixet, un regalim…
Agustí Bartra
I és que l’amor entre la terra i la mar salada sempre ha donat bons fruits:
Sirena serena
Mar endintre fa proa amb un pastor,
la cabellera estesa en nit banyada,
caiguda al mar la capsa de llavor.
Petxines de colors cull la mainada
quan la flor d’aigua canta la cançó.
Joan Brossa
Però si volem viure la terra de ben a prop…,
res millor que treballar l’hort! (ja se’m desperta la poesia que tots portem dins 😉
8. Quan el terra
és sec i dur,
tres cops de pic,
una de pala.
L’àvia, el pic;
jo, la pala.
Pic, pic, pic,
pala.
Pic, pic, pic,
pala.
Pic, pic, pic,
pala.
Pep Molist
No s’hi val
Terra i aigua,
foc i cendra,
pluja que cau,
arbre que creix.
No s’hi val!
(…)
Joan J. Ponsoda
Ep, però no juguis amb foc si no et vols cremar! O que li preguntin…
A la Ventafocs
De cendres portes la falda,
de fum és el teu anell
i les sabates, totes,
d’espurnes i cascavells.
Empar de Lanuza
I és que a l’entorn del foc sempre s’hi ha fet festa!
Cançó de la nit de Sant Joan
Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l’entorn,
se sent olor de ginesta,
hi ha l’eco d’una cançó
que s’allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d’aigua fresca,
tan alta que no l’apaguen
amb els seus plors les estrelles.
Tomàs Garcés
I més avall, què hi ha? Doncs el nostrat infern!
Dimoni pelut,
a l’infern no t’han volgut,
has passat per un forat,
i la cua t’hi has deixat.
Popular
Això sí, tot et condueix a la fi…
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res (…)
Vicent Andrés Estellés
Amb un punt i final:
Anem
Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d’onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem-se’n, barca meva,
cap a la mar del cel
avui que està serena.
(…)
Jacint Verdaguer
Musicat per Roger Mas
Així, doncs, des del cel a l’infern, un camí pels quatre elements acompanyats per la poesia.
Deixeu un comentari: