Andreu Dòria, el capità de La Galera

Moltes vegades hem ressaltat alguns autors o autores del món de la literatura infantil i juvenil sense mirar qui estava a la bodega del vaixell alimentant la caldera de la indústria editorial del país. És per això que, en aquest trimestre de biografies al Replà, volem fer aparèixer una figura cabdal, un personatge singular que va néixer professionalment en els foscos anys de la dictadura franquista, un editor de soca rel: Andreu Dòria i Dexeus (Barcelona, 1920 — 1995).

Pensem que el seu nom va aparèixer en la selecció dels 40 homenatjats en motiu dels quarantè aniversari del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, però ja no estava entre nosaltres. Però de ben segur que hagués estat una de les figures que hagués unit sota el mateix barret: el de l’editorial La Galera, tot aquell bé de Déu de persones i personatges únics i singular que van pujar a l’escenari en aquella data assenyalada.

A l’enciclopèdia catalana en ressalten els seus primers passos pel món editorial «Mobilitzat el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté», fins que el 1963 fundà l’editorial La Galera.

Les circumstàncies i/o l’atzar van fer que els fills del Dòria anessin a l’escola Talitha a partir de 1959, una escola que maldava per recuperar els principis pedagògics de l’escola nova de l’època de la República i que va esdevenir pionera en la introducció del català com a llengua vehicular a l’escola. Al Talitha hi coincidiren figures tan cabdals de la pedagogia del país com la Maria Teresa Codina, com a directora, la Maria Antònia Canals, la Fina Rifà o la Marta Mata, que aleshores era la bibliotecària de l’escola. És així com l’escola aviat detectà la necessitat de disposar de textos en català per a oferir lectures en la llengua pròpia als fills dels voluntariosos pares que anaven a la recerca d’una educació d’acord amb els principis democràtics.

Personalment he de dir que he rebut diferents versions del casori, però sigui perquè la Marta Mata va proposar a l’Andreu Dòria la necessitat de les lectures en català o sigui perquè l’ull d’editor perspicaç del Dòria va observar la possibilitat d’un target (allò que abans en dèiem mercat) editorial, el 1963 Andreu Dòria surt a la palestra amb un dos títols que amb el temps han esdevingut de referència: 3 avions amics i Una cullereta a l’escola, ambdós escrits per l’estimada Maria Àngels Ollé i il·lustrats respectivament per Antoni Bassó i Fina Rifà. I a partir d’aquí s’inicià una navegació a tota vela pel món editorial des del carrer de l’Art de Barcelona, a la part alta de la ciutat, des d’on s’endevina el mar a la llunyania.

En paraules de l’editor Francesc Boada en l’article que publicà a la revista Faristol, número 74, de novembre de 2012, defineix els principis fundacionals de l’editorial amb aquestes paraules: «La Galera va néixer amb una clara voluntat pedagògica, i aquesta premissa es va mantenir sempre com un factor inalienable, bàsic, definidor. (…) L’educació en valors era un element essencial que estudiàvem en cada obra, convençuts que la lectura és un instrument clau en la formació de les persones…». 

D’aquells inicis és interessant saber-ne el perquè del nom i quin era l’erm paisatge editorial del moment. I res millor per fer-ho que consultar a les fonts directes:

Val la pena observar com alguns dels nostres estudiosos de la LIJ han marcat l’any 1966 com un dels anys claus de l’editorial i, per extensió, de la LIJ en català. Al seu blog Mascaró de proa, en motiu dels 50 anys de La Galera, l’enyorat Josep Maria Aloy ens referenciava la importància d’aquest fet: «Tres anys més tard del naixement de l’editorial, l’any 1966, es produeix un fet important. Es tracta de la publicació de la novel·la de Sebastià Sorribas El zoo d’en Pitus, que acabava de guanyar el premi “Josep Maria Folch i Torres”, premi instituït per Òmnium Cultural i atorgat en el marc de les Festes de la Nit de Santa Llúcia. Amb aquesta obra, il·lustrada per Pilarín Bayés, s’iniciava la col·lecció “Els Grumets de la Galera”, que en ben pocs anys esdevindria la col·lecció de novel·la infantil catalana més coneguda i reconeguda.».

A partir d’aquell moment la LIJ catalana va desfilar per La Galera empesa per una necessitat de recuperació d’una llengua malmesa, d’uns mestres i alumnat delerosos de llegir en la pròpia llengua i d’uns autors que, silenciats durant massa anys, tenien molt a dir en el panorama literari català.

En un article al diari Avui, en motiu del 50è aniversari de l’editorial, es ressenyen algunes de les plomes i pinzells que desfilaren per l’editorial, a quin més important!: «Amb esforç i bones col·laboracions –només cal veure el Dos Cavalls amb què es feia la distribució, com aquell qui diu de manera artesanal– Dòria va aconseguir un veritable dream team d’autors novells que van començar a publicar títols amb el segell. Autors que han esdevingut clàssics de les lletres catalanes, dins i fora del gènere, com Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribes, Josep Vallverdú, Pilarín Bayés, Gabriel Janer-Manila…».