Com va dir el seu nét, Ernest Cahué, després de rebre la medalla centenària de la Generalitat de Catalunya de mans del president Mas, a la Joana Raspall, centenària aquell mateix dia 1 de juliol, li hauria encantat ser-hi. Feia mesos que esperava amb delit que arribés aquell dia i l’homenatge que se li feia al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Però la degana de les lletres catalanes no estava bé de salut i es va haver de quedar a casa. Com va dir Mas, en certa manera la Joana sí que hi era. Era ben present als records i als parlaments de la gent que seia a la taula i que glosaven la seva vida i la seva obra: el Conseller Mascarell, la Neus Munté, Consellera de benestar social i família; la Carme Arenas, comissària de l’any Raspall, en Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, població de la Joana, i en Feliu Formosa, amic i poeta. És per això que hi faltava en presència, però hi era arreu. També en les emocionants imatges d’un vídeo sobre la nostra autora centenària i les veus dels que allí sobre ella parlaven. La veu de la poetessa va ressonar sovint de llavis dels que van llegir els seus versos i del cor infantil Tic-Tac, que va cantar-ne i musicar-ne un parell. Entre un públic nombrosíssim que omplia no només el Saló Sant Jordi, sinó també dues sales més condicionades a corre-cuita amb circuit de televisió, un munt de santfeliuencs, familiars de la Joana i molts autors, autores, il•lustradors i il•lustradores que vam voler ser-hi per retre també homenatge a aquesta autora, absent per raons de causa major, el dia que feia 100 anys i que el país en ple va voler celebrar. Per molts anys, Joana Raspall!
Deixeu un comentari: