Hi havia una vegada una escriptora (entre moltes altres coses…) a qui tothom, fins i tot ella mateixa, anomenava Pruden…
Vinc del camp de la gestió cultural, de sempre m’han interessat les relacions entre educació i cultura i m’agrada treballar en equip. No sóc una “autora” de llibres infantils tal i com se sol entendre. [Pruden, escriptora.]
La Pruden coneixia la Sònia i el Josep, que junt amb la Magda formen l’estudi La Page, i…
…ens va comentar que li agradaria escriure una col·lecció de contes i que seria molt interessant explicar com es fa un llibre, la importància de com creiem que es pot utilitzar el paper per tirar el mínim possible, etc. La col·lecció tenia per a nosaltres una intenció clara, explicar també una forma d’entendre el nostre treball, no només es tractava de fer un bon disseny sinó també un disseny bo per a la societat. [La Page, dissenyadors.]
Un dia, la Pruden va visitar El Tinter i…
…es va reunir amb l’Àngel, un dels socis cooperativistes fundadors i actual gerent. L’Àngel li va explicar una realitat que es dóna massa sovint i és que quan un llibre està perfecte, s’acostuma a valorar o alabar la feina del disseny o l’escriptura; en canvi, quan hi ha una “errata”, sigui del tipus que sigui, es tendeix a culpar a la impremta. Calia doncs, reivindicar el paper de les persones que imprimeixen llibres, i cal conèixer què és el que fan exactament. [Jordi, editor de Pol·len.]
Tres eren tres els agents implicats en la creació d’un llibre.
Però, i ja ho han dit alguns abans que jo: aquest no és un llibre qualsevol.
Personalment, crec que no ho és per dues raons, una evident i una altra que he descobert gràcies a les respostes a unes quantes preguntes que amablement aquests tres mosqueters m’han fet arribar per correu electrònic.
La raó evident és que pocs cops la forma (el disseny, l’aparença, la tècnica i els materials emprats en la il·lustració, el paper de les fulles i el cartró de la coberta, etc…) s’ajusta tan bé al contingut, i especialment al missatge, com en aquest llibre.
Vàrem optar per un format petit, sostenible i amb il·lustracions molt conceptuals i alhora amb molts detalls gràfics del món de les impremtes. [Pruden]
Volíem utilitzar el mínim paper possible i ens vam plantejar la idea de treballar amb un gramatge de 60 gr., però ens vàrem trobar amb la particularitat que lògicament el paper transparentava. Això que per als impressors és un gran inconvenient, per a nosaltres va ser un valor expressiu a explotar. El paper va passar de ser un suport a ser un llenguatge. […] Les il·lustracions estan totes elles fetes amb paper o la matèria primera per fer paper, la fusta. La utilització del paper comunica la filosofia del projecte. Segurament perquè som més dissenyadors que il·lustradors el nostre treball està plantejat d’una manera diferent a les il·lustracions tradicionals. [La Page]
Elles tenien clar que a un llibre amb aquest contingut, li calia un continent d’acord amb els valors del llibre, i van acudir a Pol·len edicions, que és el segell editorial on El Tinter experimenta l’ecoedició. [Jordi]
Això requereix, abans de continuar, un incís: una servidora, que és naïf fins a límits insospitats, creia que el normal en l’elaboració d’un llibre era que els tres mosqueters anessin de bracet per aconseguir un resultat rodó i saborós com una cirera de Sant Climent. Però resulta que això és més l’excepció que no pas la norma. El món editorial va ple de llibres escrits, més o menys en solitari, per una persona; il·lustrats per una altra que, el més normal, és que no hagi tingut cap mena de relació amb l’autor o autora del text; i fent d’enllaç entre tots dos, els tercers en discòrdia, els editors, que es dediquen simplement al “por aquí me entra – por aquí me sale” en versió manuscrita – és a dir: reben el text per una banda, el passen a l’il·lustrador per una altra, i confien que tot anirà bé perquè fer-ho d’una altra manera porta més feina, i més feina són més diners invertits, i com més diners invertim segurament menys en guanyarem.
Doncs bé, aquí estan la Pruden, La Page i Pol·len per demostrar que el que jo considero l’ideal – un equip de persones que treballen plegades per escriure, il·lustrar i crear una obra d’art – és possible i, tot i que molt rarament, encara succeeix en algun indret del planeta llibre.
Vàrem treballar sense presses al llarg d’un any i mig, escrivint i reescrivint, fent proves, sintetitzant, discutint (tranquil·lament) sobre les imatges… […] Com he dit, el text i les il·lustracions han avançat plegats com també el projecte de col·lecció Gingko. Únicament en un clima d’entesa i total llibertat es pot crear un tipus de conte com aquest. Cada reunió de treball provoca noves reflexions, idees i suggeriments. [Pruden]
Una cosa interessant del projecte és que es va treballar en equip; l’elaboració del llibre es va anar enriquint amb l’aportació, cada un en el seu camp, de totes les persones col·laboradores. [La Page]
En el procés creatiu per part de la història, crec que el diàleg més profund, constant i interessant, es dóna entre la Pruden, qui escriu la història, i la Sònia i en Josep, que són els qui il·lustren i dissenyen el conte.Nosaltres intervenim relativament amb el contingut […] i és amb la Sònia i en Josep amb qui parlem més de papers, formats, formes d’enquadernació… Per cert, que és un procés molt interessant i fructífer, doncs com a estudi de disseny La Page treballa sota la certificació EMAS, i nosaltres també, més la norma ISO:14006 d’ecodisseny. Això fa que partim d’una mateixa sensibilitat ecològica, i que ens nodrim les unes de les altres pel que fa a la sensibilitat estètica. [Jordi]
Això, senyores i senyors, que hauria de ser l’habitual quan parlem de llibres il·lustrats ja siguin per infants o per adults, es tracta en el fons d’un procediment poc habitual en les editorials de casa nostra, i m’atreviria a dir que únicament practicat per alguns dels editors més petits.
Errata és doncs un llibre com pocs. O, com dèiem en començar, no és un llibre qualsevol. És…
… un llibre sobre llibres (ja els vaig avisar: són la meva debilitat!)
… un llibre de fulles plegades que no s’han d’obrir.
… un llibre on el que es mostra juga amb l’ombra del que s’amaga.
… un llibre on tipografia, imatge, suport i contingut són inseparables.
… i el primer llibre d’una sèrie de cinc títols que volen tractar diferents aspectes de la producció dels llibres (propera parada, Un pot, sobre la tinta, companya indiscutible del paper…)
Esperem les properes entregues de la col·lecció Ginkgo amb ganes i molta molta curiositat i, encara que no la necessitin, desitgem a aquests tres mosqueters tota la sort del món!
Alguns enllaços d’interès:
[La llibreria Al·lots ens ha facilitat l’exemplar del llibre Errata. Les tribulacions de l’impressor Prim per poder realitzar aquest apunt. Moltes gràcies!]
PANADÈS, Pruden. Errata. Les tribulacions de l’impressor Prim. Il·lustr. La Page. Barcelona: Pol·len edicions, 2012. 34 o 68 p. segons com les compteu. (Ginkgo). ISBN (978-84-86469-27-6). Preu: 18 €
Bellíssim article, sí senyora! Felicitats!
2n2a
La família Mumin vam tenir la sort de veure'n la presentació a la llibreria l'Espolsada de les Franqueses i ens va agradar molt. Seguim de prop la col·lecció.
La Pruden, Sra. Dewey també ha tret un llibre de contes en format abecedari, que potser t'agradaria… Són visions de la infància des dels ulls de l'adult: Cosins de Tarzan, de Raig verd.
Esnorqueta
1r 1a