Tres eren tres

Vinc del camp de la gestió cultural, de sempre m’han interessat les relacions entre educació i cultura i m’agrada treballar en equip. No sóc una “autora” de llibres infantils tal i com se sol entendre. [Pruden, escriptora.]

…ens va comentar que li agradaria escriure una col·lecció de contes i que seria molt interessant explicar com es fa un llibre, la importància de com creiem que es pot utilitzar el paper per tirar el mínim possible, etc. La col·lecció tenia per a nosaltres una intenció clara, explicar també una forma d’entendre el nostre treball, no només es tractava de fer un bon disseny sinó també un disseny bo per a la societat. [La Page, dissenyadors.]

…es va reunir amb l’Àngel, un dels socis cooperativistes fundadors i actual gerent. L’Àngel li va explicar una realitat que es dóna massa sovint i és que quan un llibre està perfecte, s’acostuma a valorar o alabar la feina del disseny o l’escriptura; en canvi, quan hi ha una “errata”, sigui del tipus que sigui, es tendeix a culpar a la impremta. Calia doncs, reivindicar el paper de les persones que imprimeixen llibres, i cal conèixer què és el que fan exactament. [Jordi, editor de Pol·len.] 

Vàrem optar per un format petit, sostenible i amb il·lustracions molt conceptuals i alhora amb molts detalls gràfics del món de les impremtes. [Pruden]

Volíem utilitzar el mínim paper possible i ens vam plantejar la idea de treballar amb un gramatge de 60 gr., però ens vàrem trobar amb la particularitat que lògicament el paper transparentava. Això que per als impressors és un gran inconvenient, per a nosaltres va ser un valor expressiu a explotar. El paper va passar de ser un suport a ser un llenguatge. […] Les il·lustracions estan totes elles fetes amb paper o la matèria primera per fer paper, la fusta. La utilització del paper comunica la filosofia del projecte. Segurament perquè som més dissenyadors que il·lustradors el nostre treball està plantejat d’una manera diferent a les il·lustracions tradicionals. [La Page]

Elles tenien clar que a un llibre amb aquest contingut, li calia un continent d’acord amb els valors del llibre, i van acudir a Pol·len edicions, que és el segell editorial on El Tinter experimenta l’ecoedició. [Jordi]

La raó oculta, és el treball en equip que s’amaga darrera l’elaboració d’aquest llibre.

Vàrem treballar sense presses al llarg d’un any i mig, escrivint i reescrivint, fent proves, sintetitzant, discutint (tranquil·lament) sobre les imatges… […] Com he dit, el text i les il·lustracions han avançat plegats com també el projecte de col·lecció Gingko. Únicament en un clima d’entesa i total llibertat es pot crear un tipus de conte com aquest. Cada reunió de treball provoca noves reflexions, idees i suggeriments. [Pruden]

Una cosa interessant del projecte és que es va treballar en equip; l’elaboració del llibre es va anar enriquint amb l’aportació, cada un en el seu camp, de totes les persones col·laboradores. [La Page]

En el procés creatiu per part de la història, crec que el diàleg més profund, constant i interessant, es dóna entre la Pruden, qui escriu la història, i la Sònia i en Josep, que són els qui il·lustren i dissenyen el conte.

Nosaltres intervenim relativament amb el contingut […] i és amb la Sònia i en Josep amb qui parlem més de papers, formats, formes d’enquadernació… Per cert, que és un procés molt interessant i fructífer, doncs com a estudi de disseny La Page treballa sota la certificació EMAS, i nosaltres també, més la norma ISO:14006 d’ecodisseny. Això fa que partim d’una mateixa sensibilitat ecològica, i que ens nodrim les unes de les altres pel que fa a la sensibilitat estètica. [Jordi]