La biografia com a repte: una experiència des de les Illes

Mossèn Alcover (1862-1932) és un personatge cabdal de la cultura catalana: canonge, lingüista, escriptor, articulista baralladís, arquitecte afeccionat, aprenent de pintor, historiador, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans…, un home de combat, de ploma i de paraula. Gràcies a la seva iniciativa i esforç, al seu treball incansable i la seva tossuderia llegendària tenim un dels principals monuments de la llengua catalana: l’incommensurable Diccionari català-valencià-balear, enveja dels romanistes d’arreu del món i l’immens Aplec de Rondaies Mallorquines amb més de quatre-centes rondalles recollides de viva veu i escrites en versions magnífiques i saboroses. A Manacor, el seu poble natal, hi ha la seu de la Institució Alcover, que té com a objectiu difondre la figura i l’obra alcoveriana. Com a filòloga i folklorista que soc, Alcover és per a mi una referència imprescindible.

És per això que quan, el 2018 vaig rebre l’encàrrec de la Institució de fer-ne una biografia per a joves lectors, vaig acceptar amb entusiasme, tot i que escriure una biografia era una cosa que mai no havia fet. Trobar la informació per a bastir-la no era cap problema. Abans de jo, altres ja havien publicat la trajectòria de l’il·lustre mossèn, però sempre per a lectors adults. Així, podríem citar Un home de combat (1981) de Francesc de B. Moll, Com una rondalla. Els treballs i la vida de mossèn Alcover (1996) de Gabriel Janer Manila i Una vida d’era i no era (2004) de Tomeu Vidal, entre d’altres materials dispersos en articles i miscel·lànies.

Però, com fer atractiva la vida d’un capellà del s. XIX –conservador, erudit i de caràcter controvertit- als joves lectors del s. XXI? Us he de confessar que aquesta preguntar em va treure la son i em va fer rumiar de valent, tant que vaig estar a punt de llençar la tovallola i desistir de l’encàrrec. Per què –en demanava-, qui seria la veu narrativa? Un narrador omniscient i anònim, neutre i avorrit? Una falsa autobiografia, amb la veu del mossèn impostada? Res d’això no em convencia. Fins que, un dia tòrrid d’estiu a l’hora de la migdiada, vaig trobar el desllorigador de la qüestió.

Els narradors serien dos personatges fantàstics trets de l’imaginari popular que apareixen a les rondalles mallorquines, una mena de follets que aquí s’anomenen “donetes i homenets de colzada”, perquè just fan la mida de l’espai que hi ha entre el colze i els caps dels dits. Com la majoria dels seus congèneres, són actius i entremaliats, i invisibles als ulls dels humans. Els narradors serien germans, la doneta Aina –en record i homenatge a la lingüista Aina Moll- i l’homenet Arnau, perquè aquest és el nom del protagonista de l’única novel·la escrita per Alcover. Acompanyarien el nostre personatge des del naixement a la mort, i ens explicarien la seva vida amb humor i tendresa. Per tal de fer més clara aquesta narració dual i alternada, una petita imatge de n’Aina o de n’Arnau indicaria qui parla a cada paràgraf, i també seria diferent el color del text, gris quan parla ell i negre quan parla ella.

El resultat va ser el text biogràfic que vaig titular «L’home de les paraules». Calia, però, cercar editor, i tampoc això no va ser fàcil. A les Illes hi ha molt poca edició adreçada al públic jove. Però diuen que «qui no se cansa, alcança» i –com qui troba una rara avis– trobàrem una editorial (Finis Africae) que tenia una singular col·lecció de biografies de personatges de les Balears titulada «Herois d’aquí», bellament il·lustrada per l’artista polonès Gabriel Lisowski i editada en cartoné, en gran format apaïsat, com un àlbum.

L’editor acceptà la proposta i el 2019 el nostre llibre passà a formar part de la col·lecció, juntament amb la biografia del cartògraf medieval Jafudà Cresques (L’estrella dels vents 2015), la del pintor menorquí del s. XVIII Pasqual Calbó (Els sis guardians 2017) i la titulada L’espasa del corsari (2020) sobre el corsari eivissenc Antoni Riquer, totes escrites per l’autora eivissenca Iolanda Bonet i il·lustrades per Lisowski.

Però el que us vull explicar és com L’home de les paraules, la biografia d’Alcover, ha servit de base a un projecte didàctic col·laboratiu magnífic, original i engrescador, pensat per a treballar de manera enriquidora i plaent la llengua catalana a les aules de Primària i Secundària, que va ser dissenyat i gestionat el 2022 per Bàrbara Sagrera des de la Institució Alcover. Un projecte –ara una realitat- elaborat i testat per un competent equip de docents. Es tracta de La calaixera d’Alcover. Les calaixeres originals d’Alcover són els arxivadors de fusta –uns mobles gairebé mítics- que guardaven els milers i milers i milers de petites cèdules en paper que havien de servir i serviren de base per a redactar el Diccionari català-valencià-balear i que avui en dia són material de museu. Des de la Institució Alcover es va encarregar la construcció de diverses rèpliques més petites, desmuntables i portàtils de les calaixeres originals. Cada calaixera didàctica, feta de fusta per fusters artesans de Manacor, consta d’un conjunt de guies didàctiques i de set calaixos amb materials manipulatius que descriurem breument:

1. El calaix més gran, el de la base, conté 15 exemplars de la biografia L’home de les paraules que és el text que aporta les fonts d’informació que es necessiten per jugar a les propostes contingudes en els altres sis calaixos.

2. El calaix titulat Som Diccionariers convida l’alumnat a fer un treball col·laboratiu de redacció de cèdules de lèxic que s’inspiren en les que s’usaren per a elaborar el DCVB. El calaix creix en contingut a mesura que els diversos centres hi afegeixen les seves definicions de paraules, curosament ordenades alfabèticament.

3. El calaix Fora son! és un joc de taula gegant, a l’estil del Trivial que es pot resoldre a partir de la lectura de la biografia alcoveriana. És un joc grupal i versàtil, amb figures de personatges de les rondalles en fusta pirograbada, que s’usen com a fitxes.

4. El calaix Detectius per la llengua és una proposta de petit grup inspirat en els jocs d’escapisme. Cal obrir diverses capses tancades amb panys, tot obtenint els codis d’obertura responent a preguntes sobre la vida i l’obra d’Alcover a partir de pistes. El plantejament és detectivesc i el joc és de competició entre dos grups d’investigadors.

1. El calaix Guaita presenta diverses propostes per a treballar el text descriptiu (oralment, per escrit o amb dibuixos) a partir de l’associació de descripcions amb d’imatges dels personatges de les rondalles i altres activitats. Cal treballar en parelles o petits grups i el material que es proporciona són unes bosses de tela amb daus, imatges i altres elements manipulatius pensats per estimular la creativitat descriptiva.

2. El calaix Heu de creure i pensar i pensar i creure… proposa una activitat lúdica per a treballar el text narratiu a partir de diferents tècniques que ajuden a construir una història a l’estil de les rondalles. El material es presenta en unes bosses de tela plenes d’imatges ben seleccionades que proposen preguntes al revers i que menen els jugadors a construir una història en grup.

3. Finalment, el calaix A actuar s’ha dit! és una proposta de creació i representació d’un text teatral, que els alumnes han de redactar i representar estimulats per uns objectes singulars que es guarden dins el calaix (un setrill de vidre, unes orelles disforges, una taronja, una cua d’ase, unes faves màgiques, una ploma d’àguila, etc.). Els objectes es relacionen amb rondalles prou conegudes i suggereixen una tasca de recerca determinada.

Les calaixeres es deixen en préstec als centres educatius que les sol·liciten, amb un sistema establert de rotació. Per tal de donar-les a conèixer entre el professorat s’elaboraren petits anuncis audiovisuals, protagonitzats per l’actor Toni Gomila, que inciten a la descoberta d’aquestes singulars calaixeres i que incorporem a aquest article per tal que també pugueu veure els materials, perquè són prou eloqüents.

Les calaixeres didàctiques constitueixen una forma molt elaborada i atractiva de potenciar i estimular el treball de continguts de llengua i literatura entre l’alumnat dels últims cursos de Primària i del primer cicle d’ESO i de familiaritzar-los amb el patrimoni lèxic i rondallístic de la nostra cultura. Una proposta agosarada i original, una alternativa palpable molt d’agrair en un context escolar cada vegada més basat en els recursos en línia i que massa sovint oblida els llibres, les mans, els olors i les textures.