Llibres al replà

L’Illa dels Tresors, un tresor per a descobrir el territori

D’entre tots els gèneres de la narrativa oral les llegendes són –sens dubte- les que presenten una vinculació més intensa i directa amb el territori. Encara que els arguments i els motius folklòrics que les conformen siguin un patrimoni compartit per moltes cultures, les llegendes s’adapten a un espai concret i hi prenen carta de naturalesa. És un procés d’anostrament que conjuga sàviament l’imaginari i l’entorn social i natural en el qual habitem. Així, podem dir que la llegenda es projecta sobre el territori i el dota d’una vida pròpia, més enllà dels aspectes físics i històrics, el resultat és –com ja hem assenyalat- un “fer-nos nostre” aquell espai i indret, que mitjançant la narració llegendària passa a formar part del nostre bagatge emocional i ens resta en la memòria, com ho fa en la de molts d’altres membres de la nostra comunitat. Però en una societat cada vegada més allunyada del patrimoni oral, amb més presses, més racionalista, més urbana i amb els paisatges més deturpats per la intervenció humana, el llegendari entra en un procés de decadència i oblit, s’aprima i s’esvaeix.

Tanmateix, cal reconèixer que hi ha moltes iniciatives –privades i públiques- que veuen el llegendari un factor interessant de divulgació cultural i fins i tot de reclam turístic que pot incentivar l’activitat cultural, social i econòmica d’un territori o d’un espai concret. Molts d’ajuntaments parteixen del llegendari local i l’usen com un important element de cohesió social i com un generador de propostes lúdiques per als diversos col·lectius: creació de figures festives (bestiari, gegants, capgrossos, etc.), centres d‘interpretació -pensem, per exemple, en Centre d’Interpretació del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses) o el Festival de Llegendes que se celebra anualment a Sant Martí de Tous, que uneix professionals i voluntaris en un projecte col·lectiu-.

Fer arribar el llegendari nostrat als més joves és, però, un gran repte. La competència del llegendari importat que ens arribà pels mitjans audiovisuals és molt potent, abassegadora. No es tracta de demonitzar res, però sí de buscar un lloc –o uns espais- en els quals el nostre llegendari es pugui fer present i reforçar així la nostra identitat com a poble, i que ho faci no només a través del relat oral o dels llibres, sinó també amb les eines i els mitjans de les tecnologies actuals. És en aquest context que us vull fer cinc cèntims d’un projecte que ja té alguns anys però que es manté actiu i dona un rendiment excel·lent, es tracta de l’app L’Illa dels Tresors (<https://wowmallorca.com/ca/rutes/llegendes>), promoguda i sostinguda per la Fundació Mallorca Literària –que depèn del Consell Insular de Mallorca- i que es va crear amb el treball conjunt de diversos professionals i la coordinació de Mallorca Literària. Es una app que es pot descarregar gratuïtament a la tableta o al mòbil (disponible per a IOs i Android) , pensada com un joc interactiu per a públic familiar i especialment adequada per a joves entre 9 i 14 anys, o per a més menuts si tenen el suport d’un adult. La selecció i adaptació de les llegendes i també la locució va ser tasca de Caterina Valriu, el disseny del joc i les bateries de proves les elaborà Mallorca Literària, les il·lustracions són de Max, els clips animats de Pepmi Garau i la gamificació de Cubus Games.

El joc ha tingut un gran nombre de descàrregues, més de 1.500, i compta amb una puntuació dels usuaris de 4.5/5. Actualment es presenta en quatre idiomes: català, castellà, anglès i alemany, la qual cosa el fa una eina útil per als turistes que ens visiten i també per a l’aprenentatge de llengües dels més joves. Complementàriament, Mallorca Literària fa sessions als centres escolars dirigides per monitors especialitats amb l’objectiu de donar a conèixer la app entre l’alumnat. Es fa narració oral de les històries i propostes de jocs de pati, per als quals s’han creat materials manipulables de gran format, com un “Qui és qui” de personatges llegendaris o un “Joc de l’Oca” gegant en el qual apareixen els indrets on transcorren les llegendes i els personatges que les protagonitzen. Cal tenir present que a les escoles de les Balears hi ha alumnes de procedències ètniques i culturals molt diverses i molts de nouvinguts que desconeixen el nostre patrimoni cultural i el territori. Mallorca Literària també organitza rutes de L’Illa dels Tresors per a famílies, els caps de setmana, amb guies culturals especialitats en el llegendari. Aquestes rutes, que tenen una gran demanda, són una ocasió molt valuosa per conèixer les llegendes in situ i veure els elements patrimonials o geogràfics sobre els quals s’assenta l’imaginari que volem transmetre.

Una altra aportació molt interessant és que els infants, a través del joc, coneixen personatges arquetípics d’origen històric o imaginari però en la seva concreció a la nostra cultura. A l’Illa dels Tresors hi trobareu el rei En Jaume el Conqueridor amb el seu gran bagatge llegendari, na Fàtima –la filla de l’últim walí de la Mallorca musulmana, el paorós Comte Mal (equivalent mallorquí del Comte Arnau), sant Ramon de Penyafort, el savi Ramon Llull, el glosador i mig bruixot en Tià de sa Real i molts d’altres. També hi ha una ampla galeria d’essers imaginaris que campen d’un racó a l’altre de l’illa: gegants constructors, agosarats bandolers, belles sirenes, desconsolades ànimes en pena, el peix Nicolau amb la seva cua irisada, dracs flamejants, bruixes esquerpes, dimoniets amants de les enganyifes i un llarg etcètera.

Hi ha una història-marc que alhora és el repte que es proposa als jugadors: un mal dia arribà a l’illa un personatge misteriós amb una caixa negra de la qual sortien llums i imatges, aquestes caixes es multiplicaren, entraren a totes les llars i seduïren els infants que les miraven embadalits. Així, els nins i les nines oblidaren els personatges que protagonitzen les nostres llegendes, els quals se sentiren arraconats i menyspreats. Per això, decidiren rompre el mapa de l’Illa dels Tresors –on s’assenyalaven els indrets de llegenda- en deu trossos. Cada fragment de mapa quedà en poder d’un personatge llegendari que s’amagà en un racó de l’illa. El jugador ha d’elegir un avatar i començar a jugar. Mitjançant la resposta a les preguntes i la superació de les proves, ha de reconstruir aquest mapa per arribar al final el joc, esdevenir un expert en el llegendari de Mallorca i salvar així el nostre imaginari de l’oblit. Quan aconsegueixi reunir tots els fragments del mapa i “alliberar” cada personatge, haurà completat el joc i, sobretot, haurà après moltes coses del nostre llegendari. Hi ha 30 llegendes desenvolupades i una setantena que són complementàries. N’hi ha de moltes temàtiques: dracs, sarraïns, gegants, fades, diables, etc. Algunes són força conegudes i altres restaven oblidades, i a través de L’Illa dels Tresors s’han reactivat. A tall d’exemple, i per citar algunes de les més divulgades hi podreu trobar “El drac de na Coca”, “El salt de la Bella Dona”, “La cova de la bruixa Joana”, El Comte Mal” i moltes d’altres.

Les animacions, els enregistraments sonors i el dinamisme del joc, conduït per dos entremaliats dimonis boiets que sovint donen pistes falses, el fan molt atractiu per un ampli espectre de públic. La georeferenciació dels diversos indrets aporta també un plus de concreció geogràfica, més enllà del factor imaginari, que permet apropar-se als indrets geogràfics reals on transcorre la llegenda.

En conjunt, podem dir que L’Illa dels Tresors és una proposta atractiva, d’èxit i engrescadora que ha donat i dona un bon resultat. També és una proposta oberta, que es pot enriquir amb altres realitzacions i materials. Les llegendes de L’Illa dels Tresors també es podrien presentar en format de llibre, de calendari, d’agenda, se’n podria fer un concurs televisiu o radiofònic, se’n podrien preparar podcasts, organitar una Fira de Llegendes o unes jornades anuals de narració oral… Les possibilitats són moltes, i l’objectiu bé s’ho paga. Com va escriure George Jean: «El poble que no té llegendes està condemnat a morir de fred». No deixem que les noves generacions morin de fred, amb un imaginari tristament colonitzat, empobrit i manipulat.

 

Deixeu un comentari: