Des de fa setmanes al Replà es van dibuixant paisatges literaris. Les aportacions escenogràfiques fins ara divulgades són tan diverses com el tarannà, l’interès i la personalitat de cada membre de la nostra comunitat. Aquesta és l’avantatge d’escriure des d’un bloc col·lectiu, des d’una bonica escala virtual on les veus es multipliquen, i la paraula flueix lliurement per tots els replans.
Mentre escric questes línies viatjaré per diferents paisatges i fronteres. Les primeres fronteres són purament físiques. Els meus mots s’inicien a la Bretanya; aquests es perfilen i desenvolupen als Països Baixos; i s’acaben i es revisen a Escòcia. Si alguna cosa tenen en comú aquests tres indrets és que l’escenari, tot i ser canviant, manté un to similar, un cel gris i plujós típic d’una tarda de novembre, que si tingués el talent de Philippe Dumas, Jordi Vila Delclòs o Albert Asensio dibuixaria amb precisió. No puc. Aquesta és una de les moltes gràcies que el cel no em va voler adjudicar com diria Cervantes. Així que em proposo descriure paisatges literaris a través d’alguns àlbums que il·lustren una segona frontera, una zona limítrofa que es troba entre la realitat i la fantasia. Inspirada pel llibre de Núria Solsona, Paisatges literaris, publicat per Zahorí fa unes setmanes, em proposo, doncs, presentar vint-i-cinc indrets que de manera diacrònica han estat dibuixats en els àlbums i els llibres infantils des dels seus inicis. Quins i com són els escenaris de la literatura infantil (LI) al llarg del temps?
El primers escenaris de la LI, representants sobre paper, són aquells procedents de la literatura de tradició oral. Generalment, són indrets ubicats lluny i en entorns rurals com el bosc, el camp, els prats, les coves, els castells feudals i les cases de pagès de les classes populars.
A partir de la Revolució Industrial, les transformacions socials i econòmiques, així com l’èxode de la població cap a les zones urbanes promou un canvi d’escenaris en la representació literària del món. Des d’aleshores les ciutats i les formes pròpies de la vida urbana entren a formar part dels llocs habituals de les històries infantils.
Londres i Paris són les primeres capitals representades, i és precisament en aquestes dues ciutats on es comencen a editar els primers àlbums. A part dels carrers, els llibres també inclouran il·lustracions de cases, parcs, zoos, escoles, grans magatzems, cines, teatres i mitjans de transport propis de finals de segle XIX i principis de segle XX.
Amb el desenvolupament de la LI europea, a poc a poc altres poblacions s’aniran sumant als escenaris escollits per la LI. M’agradaria aturar-me a Ginebra. Aquesta ciutat suïssa ha tingut des de Rousseau un paper clau en la història de l’educació, de la lingüística, de la psicologia, de la il·lustració i de la LI. Només cal fer un repàs de les figures més representatives residents en aquesta ciutat per adonar-se de l’impacte que han tingut en diferents àmbits del saber com el ja citat Rousseau (educació), Töpffer (còmic), Saussure (lingüista), Piaget (psicòleg), Ceppi (còmic), Albertine (àlbum) entre tants altres. Per tant, parada obligatòria a tothom que passi pel costat del llac Léman.
Després de la Segona Guerra Mundial, hi ha dues ciutats que agafaran també protagonisme. La primera és Múnic, indret on la bibliotecària Jella Lepman decideix, el 1949, crear la biblioteca infantil més gran del món, la Internationale Jugendbibliothek al castell de Blutenburg. Des d’aleshores aquest castell conté la memòria històrica de la LI i la seu del IBBY. L’escenari és extraordinari i disposa d’un fons de llibres colossal.
La segona ciutat és Nova York, població que acollirà amb les mans obertes artistes internacionals que fugien de les guerres o penúries europees. Manhattan serà a partir dels anys cinquanta i seixanta del segle XX una de les urbs més dinàmiques pel que fa als àlbums, amb artistes com Lionni o Ungerer. També és allà on l’editora Ursula Nordstrom impulsarà la carrer de Wise Brown, Hurd, Silverstein i Lobel; o en representaran els seus relats altres personalitats com Sasek i Keats. Tots ells canviaran i innovaran els formats, els temes, els escenaris i els elements compositius dels àlbums per a infants.
A Europa, és partir dels anys seixanta i setanta que la producció europea es va recuperant. Es multipliquen els temes, s’amplia la producció i algunes obres, que es conceben sota la influència dels corrents postmoderns, canvien els escenaris. Per exemple, els indrets propis dels contes populars moltes vegades s’ubiquen en ciutats o en instal·lacions pròpies de la societat moderna amb la presència d’objectes i elements com automòbils, fils d’electricitat, decoracions o fotografies, i el relat original i altres elements literaris es barregen en una hibridació de gèneres com és el cas de El último Lobo y Caperucita de García Sánchez y Pacheco o de Els tres porquets de David Wiesner tot i mantenir-se l’estructura de la trama original del conte, l’escenari és urbà i contemporani.
En la producció d’àlbums dels anys vuitanta i noranta, un dels escenaris més habituals són els espais oberts, especialment, quan els protagonistes són animals. També ho són les habitacions, els espais tancats i reduïts dins l’habitatge principal quan estan protagonitzats per nens i nenes i la temàtica és propera a conflictes de caire psicològic. Així com també en indrets on els infants hi passen estones com escoles o biblioteques.
Amb l’entrada del nou mil·lenni, i amb l’àmplia producció i diversitat de temes, els paisatges literaris són encara més diversos. Entre els espais tancats, les ciutats, la natura i el paisatge obert no hi ha cap ubicació que predomini. L’escenari depèn de la naturalesa dels protagonistes, i el gran pes descriptiu, recau en les imatges.
Els personatges del segle XXI viuen amb normalitat els entorns urbans. Aquests es representen sovint en instal·lacions pròpies dels infants com escoles, parcs, biblioteques, zoos o circs, tot i que aquests dos darrers estan actualment a la baixa. També abunden llocs propis de les rutines modernes, l’oci i activitats extraescolars dels lectors occidentals com les piscines, les consultes mèdiques, les cases de colònies, les botigues o els mercats.
Ciutats com Tokyo, Nova York, Barcelona, El Caire o Bogotà esdevenen grans metròpolis en un món cada vegada més globalitzat. Tot i que la tendència en auge és elaborar àlbums aptes per a qualsevol mercat, i on els escenaris puguin esdevenir familiars per a qualsevol lector del món mundial, per sort encara tenim artistes que representen entorns del paisatge local. Ho fan a través de l’arquitectura urbana, l’enllumenament, els banys termals, els noms dels carrers, el paviment, les antenes, els interruptors o les finestres entre altres, i mantenen viu, d’alguna manera, el patrimoni cultural i la diversitat.
Malauradament, els moviments migratoris i les crisis humanitàries actuals han implicat que els paisatges i les experiències de desplaçament involuntàries representades en els àlbums s’hagin multiplicat. Els protagonistes poden ser petits i grans, animals i humans, i dibuixen uns escenaris alarmants que no podem deixar de mostrar, tot i la seva brutalitat i crueltat, a lectors de totes les edats.
Davant d’aquesta barbàrie, el contacte amb la natura, la bondat (que diria Marina Garcés) i la pau són conceptes i accions més necessàries que mai. Com diu Bishop, els àlbums i la LI poden ser un mirall, una finestra o una porta per anar més enllà. En aquests moments, són necessaris els àlbums que ens arrelen a la terra, que transcorren en entorns oberts, en paisatges harmònics, especialment quan els animals són els protagonistes. Àlbums que ens ubiquen en mars, illes, boscos, prats, sabanes, coves o sota terra. Àlbums en què els petits protagonistes s’empoderen i reclamen tenir més cura de la natura, dels espais verds i de les persones que tenim al voltat. Tots ells, escenaris necessaris pel benestar.
Quan la natura és el tema i escenari principal, l’àlbum és la tipologia que millor ofereix, a través del format, del text, i de les il·lustracions tot el seu potencial. Mireu, badeu i deixeu-vos portar.
Aquests paisatges han esta inclosos des de Glasgow, el 13 de novembre del 2023
Deixeu un comentari: