Llibres al replà

TRES ANYS ESMORZANT AMB EL ROGER OLMOS

El títol d’aquesta entrada pot ser motiu d’enveja per part de molts joves il·lustradors, admiradors del treball de l’il·lustrador Roger Olmos.

Exactament fa tres anys que tinc l’oportunitat d’esmorzar amb en Roger dos cops per setmana i durant el primer trimestre del curs escolar, d’octubre a desembre.
Roger demana un tallat amb llet de soja i jo un cafè americà.
No tots els il·lustradors són bons comunicadors, ni tots poden dedicar-se a la difícil però engrescadora tasca de l’ensenyament. El Roger és un il·lustrador amb un treball artístic impecable i també un comunicador sincer que imparteix classes d’il·lustració amb compromís i generositat.
Els alumnes d’il·lustració de l’Escola de la Dona, descobreixen un món ple de matisos i de molt color, gràcies a l’aportació del Roger.

Ja fa més de 6 anys que ens vam conèixer. Era per Sant Jordi, i a Rambla Catalunya un noi molt jove presentava un llibre il·lustrat ple de color i amb imatges tractades de manera pictòrica. Era sobre contes populars de Catalunya i l’havia editat Baula. “Em dic Roger”, em va dir, “i sóc instal·lador d’aire condicionat i soldador, i també m’agrada la pintura i la il·lustració”. Que li agradava l’art no ho vaig dubtar, però mai em vaig creure del tot la seva tasca com mecànic i manipulador d’aparells domèstics.

El temps m’ha donat la raó.

Durant els esmorzars hem tingut temps per recordar la seva dèria pels llibres d’art, dels quals en podia gaudir a l’estudi de disseny del seu pare. Va conèixer l’obra de Brad Holland, Caza o Brian Froud, per exemple. Quan il·lustra els recorda i, en certa manera, hi ha alguna·cosa que els fa presents en les seves il·lustracions actuals.

Sempre ens toca beure el tallat i l’americà amb menys de mitja hora, el temps que la pausa de la classe d’il·lustració ens permet. Però, més d’una vegada, m’ha recordat que va treballar a la Clínica Dexeus de Barcelona on va dibuixar òrgans diversos per fer més entenedores algunes malalties d’ossos, també algunes cirurgies…i facilitar la tasca als metges necessitats de suports gràfics. Ara, però, ja fa molt temps de tot aquell univers clínic i avui m’ensenya el seu recent llibre publicat per Lumen, “Pequeño Catálogo de Instantes de Felicidad”. Un llibre que segueix a l’anterior “Besos que fueron y no fueron” , també editat per Lumen . Un tipus de llibre que no existia en la nostra producció nacional (podríem dir-ne “llibre de regal”) hereu de “Princesas”de la il·lustradora belga Rebeca Dautremer.

Possiblement parlar de la recerca de la felicitat és una constant en el seu treball artístic.

Quan era petit era un nen introvertit i dibuixava i pintava tot el dia. Ara em comenta que és una persona oberta, inquieta i que se sent com un director de cinema, que tria als protagonistes de la pel·lícula, els espais, ho il·lumina i ho enregistra. Una afirmació que ens recorda a l’il·lustrador italià Roberto Innocenti.
Roger estima la natura i l’autenticitat de les coses senzilles. Sempre busca les muntanyes i estar a la vora del camp. Les seves il·lustracions són molt orgàniques, potser tenen alguna cosa a veure amb l’etapa a la Dexeus, i recordo el llibre “El rompecabezas” editat per OQO al 2012 on Roger presenta un personatge fosc i repugnant i es recrea amb un seguit d’estris clínics, conductes, tubs… Sovint, en les seves il·lustracions hi apareixen personatges actius, però moltes vegades absents, com si també un paradís dintre del seu cap els permetés sobreviure a la crua realitat, plena d’entrebancs, injustícies i d’algun monstre.

Entre esmorzar i esmorzar m’ha explicat la seva estima per la muntanya, per fer escalada. És com estar més a la vora del cel i més lluny del món real i convencional, penso.
En les il·lustracions del Roger noto una fugida cap a un món més lliure, més proper a un ideal. Dibuixa arbres que parlen com a “El príncipe de los Enredos”, (Premi Lazarillo 2008); camins cap a l’infinit; nens i nenes amb la boca oberta, com volent-se menjar tot allò que la vida els posa al davant; cases amb xemeneies en forma de llengua…

Al llibre que acaba de publicar “Pequeño Catálogo de Instantes de Felicidad”, un conill rosat ens va traslladant a paradisos on podem estar més a la vora de la felicitat. Hi trobem gent amb una mirada esperançadora, laberints, vaques que volen, una mostra d’amulets diversos i, sobretot, la riquesa de l’univers pictòric del Roger creat amb la tècnica molt ben acurada de l’oli. Per a crear les atmosferes dels seus llibres, també recorre al cinema de terror. Li agrada originar uns espais amb un rerefons obscur, inquietant i fugir de la realitat. També revisa alguns llibres de fantasia.

I sempre demana un tallat amb llet de soja. Amb la seva dona, la Noe, donen suport a campanyes contra el maltracte animal. Per això la llet de soja. No dibuixaria mai cap escena on es fes apologia del sofriment d’un animal o menyspreu. Tots dos són activistes per la causa i molt sovint publiquen alguna notícia per denunciar el maltracte animal a algun país proper o a un escorxador del costat de casa. Tots dos són vegans.
Li pregunto quins il·lustradors actuals li agraden, i en té molts de preferits, com Dave Mackean, ShaunTan, Marc Ryden, Matotti, Brian Froud, Brad Holland, Santiago Carusso, Pacheco, Ana Juan o Pablo Auladell, entre molts d’altres.

Recordo ara l’il·lustrador anglès i professor John Vernon Lord, que va estar a Barcelona l’any 1997 en els darrers premis Catalònia d’il·lustració. El professor comentava que molts il·lustradors recorrem a les experiències i als records de la infantes,que és quan es formen les idees pròpies. El Roger també recorda aquell nen que va ser i que pintava a tothora a l’estudi del seu pare, i les seves il·lustracions tenen alguna cosa de nostàlgia per aquest passat ja del tot perdut.
I abans de continuar amb la classe d’il•lustració, fem el darrer glop de cafè i el Roger m’explica que ha de fer molts viatges. Ha d’anar a Bilbao, a Valladolid, i per a l’any vinent l’han convidat a Colòmbia i també a la Xina per impartir cursos d’il·lustració. Aquest cap de setmana tornarà a la natura on li agrada estar sempre i farà escalada, com fa sovint, per a sentir-se més a la vora del cel i trobar un dels seus moments de felicitat.

One comment

  1. Ara entenc Ignasi, ara entenc a que venia la pregunta de si diríem que sí a dibuixar alguna cosa que fes apologia del maltractament animal, si dibuixariem un circ, per exemple… 🙂

Deixeu un comentari: