Però com que sé que molts de vosaltres us agrada participar de les discussions replaneres vull obrir el debat tot convidant-vos a respondre una pregunta directa i senzilla: els llibres de cartró per a petits lectors poden arribar a sorprendre’ns i a enamorar-nos? Hi ha vida més enllà de Guido Van Genechten i Liesbet Slegers? És possible més varietat i riquesa literària i estètica en aquests llibres de cartró?
cartró per a primeres edats que demostra que si espigolem entre la
gran oferta editorial (cosa que ben mirat fem amb totes les altres
franges lectores: infantil, juvenil o adults) podem trobar exemples
d’autors que exploren totes les tècniques i vies comunicatives: la poètica, l’experimental, la documental, l’enginyosa, l’empàtica…
adonar-nos que si no hi ha més varietat no és perquè no sigui possible o
adequat, en tot cas es deu a criteris comercials.
Albert Asensio i la funció documental de l’il·lustrador.
La col·lecció “On viuen els animals?” de l’Editorial Juventud va rebre el Premi Junceda 2012 en la seva categoria d’obra “científica”, fet que demostra que el dibuix realista també té el seu paper en els llibres de petits.
No cal donar-los sempre imatges simplificades d’animals. A vegades, de tant fàcil que ho volem fer, arribem a un grau d’abstracció que es fa difícil diferenciar un conill d’un gat!
La força literària i plàstica de la mà de Jutta Bauer


El llibre de Grassa Toro i Isidro Ferrer Una casa para el abuelo va editar-se a França per primer cop com a llibre de cartró l’any 2001. Cinc anys després, el recupera Sins Entido en castellà en un nou format més gran, en paper, i guanya el “Premio Nacional de Ilustración 2006“.
O Futbolín, un llibre divertidíssim d’ Antonin Louchard, que va traduir El colibrí al 2005, i que ensenya a comptar a partir dels jugadors d’un partit de futbol.
L’experimentació d’Hervé Tullet
La col·lecció “Juego de” editada primer per Kókinos i posteriorment per Phaidón és un exemple de com el cartró a les mans d’un artista juganer com Hervé Tullet pot donar-nos encara moltes sorpreses i alegries. Qui sap? potser encara no ho hem vist tot.
Els dissenys de Martine Perrin
Qui o què i Sota les estrelles, editats per La Galera, van apropar l’original treball d’aquesta autora francesa als més petits. Llibres encunyats que combinats amb formes i elements molt simples aconsegueixen crear unes endevinalles visuals de molta qualitat i elegància.
I podríem seguir amb…
l’humor surrealista de Uno, dos, tres ¿qué ves? de Nadia Budde (Faktoría K de Libros, 2005
la poesia de Petites météorologies d’Anne Hérbauts (Casterman, 2006),
l’enginy d’un imatgiari com Davant de casa meva de Marianne Dubuc (Joventut, 2010),
la força rítmica i l’humor d’Ernestina la Gallina de Yolanda Reyes i Aitana Carrasco (Océano, 2010),
qualsevol de les obres de Kveta Pacovská que Kókinos ha tret en cartró,
l’empatia i enginy que desprenen personatges com el gat Maulet de Kitamura editat per Símbol,
clàssics com l’erugueta goluda d’Eric Carle (Kókinos, 2012),
l’enginy de Cristina Losantos en els desplegables de la col·lecció “Espais” de La Galera ,
la intel·ligent mirada de Xavier Salomó en la col·lecció “Els sons de…” de Combel,
la paleta de colors d’Isabel Pin a Un día de lluvia en el zoo (Lóguez, 2007),
els imprescindibles llibres “promenade” de Susanne Rotraut Berner,
…
Magnífica entrada! De referència! Jo fins i tot la guardaria a les golfes, no et sembla? 2n2a
Fet, presi!
1r 1a
Els Mumin ja n'anomeneu molts. En el sentit d'aquest fantàstic article, jo sóc del parer que quan un llibre de cartró té estructura de conte (inici, nus i desenllaç), el continent és relatiu. Tant podria ser en cartró com en paper, tot i que si és en cartró ajuda als més caganius a ficar-se en les primeres històries literàries. D'aquest estil, jo triaria els contes de la Granota de Max Velthuijs (ed. Barcanova), o uns que tenen un format allargat i que estat publicats per Baula, escrits per Émile Jadoul, un autor francès que amb quatre paraules i uns primers plans molt néts ens construeix unes històries que creen expectativa i ens porten a un final sorprenent: Que ve el llop!, Tothom hi va!, El xumet, Els bombers…