A l’escola, la biblioteca és un entorn privilegiat per al contacte entre els llibres i els lectors i, per a molts nens i nenes, aquesta serà la primera vegada que disposaran d’un nombre significatiu de llibres i d’una gran varietat de propostes: llibres per a totes les edats, triats amb cura d’entre l’oferta editorial; llibres de narrativa, de poesia, llibres de coneixements –sobre els temes curriculars, sí, però també sobre tot allò que els atrau o els interessa–; llibres amb imatges i amb il•lustracions ben variades, llibres amb elements manipulables, tan bonics però tan cars que a casa difícilment en tindran… llibres, en definitiva, de tot tipus.
Els nois i noies tenen apetències lectores molt diverses, sovint allunyades de la literatura de ficció, generades per la seva pròpia experiència personal, per la seva curiositat o per les seves necessitats d’informació i de coneixement, que els porten, directament, als llibres de coneixements. I en aquest punt, ens hauríem d’interpel•lar sobre les pràctiques escolars en relació amb aquest tipus de llibres: on queda la lectura dels llibres de coneixements, a l’escola? En tenim una col•lecció prou nodrida i variada, a la biblioteca? Acceptem que els lectors triïn obres de coneixements quan proposem fer lectura lliure? Parlem d’aquest tipus de llibres a l’aula, els comentem? Tenim en compte que el mercat ens ofereix una gran varietat de propostes? En coneixem les múltiples funcionalitats, derivades de la seva pròpia complexitat?
L’àlbum il•lustrat i el còmic, o novel•la gràfica, poden ser un producte literari i artístic de molta qualitat, que pot donar a l’alumnat, a banda de bons moments, unes habilitats en lectura visual que els farà més aguts i crítics a l’hora de mirar el món que els envolta.
Les imatges ens posen a prova, ens pregunten, ens fan pensar, parlar i interpretar. La il•lustració té la capacitat d’aturar el temps. Amb una imatge fixa podem observar coses que en la vida diària passen massa ràpides: com el vol d’un ocell. O massa lentes: com el naixement d’un nadó. Els il•lustradors són fotògrafs de la realitat canviant, que atrapen instants.
Les imatges que ens acompanyen al llarg de la nostra infància juguen un paper clau en la formació del gust estètic. La decoració de la nostra primera habitació, les influències familiars, d’amics, l’escola, les visites als museus, els viatges… marcaran d’alguna manera la nostra concepció de la bellesa. Igual com passa amb el gust musical, el gust estètic no es té en néixer, sinó que s’adquireix i s’educa.
Per això és important que al llarg de tot el recorregut lector dels infants i joves posem al seu abast una selecció de llibres il•lustrats de qualitat, rics en estils, tècniques i intencions. Una bona selecció despertarà la seva sensibilitat i els donarà eines per valorar matisos i lluitar contra estereotips.
Els nostres alumnes de primària habiten un món que és digital, interactiu i que està ple de pantalles que centellegen. Bona part de les seves rutines familiars i practiques de lleure després de l’escola transcorren al voltant de dispositius tecnològics diversos: dibuixen amb el dit a les seves tablets electròniques, juguen amb la Nintendo DS o a la Wii, veuen els dibuixos de manga en televisors de pantalla plana, llegeixen còmics amb un E-reader, entren al portàtil familiar per buscar cançons al Youtube, juguen a jocs d’ordinador… i els més grans comencen a descobrir la màgia de la comunicació instantània electrònica enviant-se missatges de WhatsApp que s’escriuen des dels smartphone dels pares o dels cangurs.
La societat de la informació en què els nostres alumnes viuen reclama noves necessitats de formació en alfabetització digital. Avui dia, llegir en línia ha esdevingut una activitat més complexa i variada que llegir en paper perquè, tot i que sigui més fàcil accedir a la informació, és força més difícil saber-li donar significat (Cassany, 2006). De fet, si ho rumiem una estona, la tecnologia del llibre és simple davant de la de les noves tecnologies. L’escola no pot donar l’esquena a aquesta realitat: s’ha d’arremangar una mica per aconseguir que els alumnes siguin cada vegada més bons lectors i més bons usuaris de la xarxa, i que la lectura en paper convisqui, a l’aula, amb les noves maneres de llegir i d’aprendre en pantalla.
bé ens va donar eines per enfrontar-nos a aquesta por amb valentia i saviesa; ens va fer somriure, perquè entomar la vida amb bon humor és bàsic per no caure en la desesperació; vam acompanyar els personatges durant una part del seu recorregut, i ens vam identificar amb ells i vam creure que la seva causa era noble i que valia la pena lluitar per ella; i finalment, vam posar-hi fi amb una sensació de tristesa per haver de deixar-los marxar, però de joia per haver viscut una experiència única i irrepetible. Talment com si haguéssim llegit un clàssic dels que deixen petjada en la nostra història personal…
No vaig poder-hi anar!
Gràcies per aquest resum tan complet! 🙂
Un plaer, Eli 🙂