Aquest novembre passat, es va publicar una nova traducció al català d’Els tres mosqueters -un dels dos clàssics per excel·lència d’Alexandre Dumas (1802-1870). L’altre és el popular Comte de Montecristo– elaborada per Anna Casassas. Ella, amb coneixement de causa i en una entrevista a Nació Digital (amb fotografia d’Adrià Costa), parla de l’obra i del ventall ampli de públic al qual pot arribar, malgrat l’extensió de la novel·la, més de vuit-centes pàgines.
https://www.naciodigital.cat/noticia/250621/anna-casassas-fa-classic-els-tres-mosqueters-es-molt-bo
Alexandre Dumas es va fer popular, en part, pel seu domini d’un un nou sistema de difusió de les novel·les, el fulletó dels diaris, altrament dit la novel·la per entregues, en el qual l’autor s’havia de centrar en l’acció i amb escenes de gran força visual per crear expectatives i no avorrir al lector.
Els tres mosqueters va néixer per entregues, i és una intensa novel·la d’aventures protagonitzada per D’Artagnan i els tres personatges que donen nom a l’obra. Plegats, viuen tot de peripècies als encontorns de la cort francesa, en una narració que esdevé paradigma de les novel·les d’aventures anomenades de capa i espasa.
Un dels personatges més malvats…
Aquesta benaurada i actual publicació, em serveix per parlar d’un dels malvats més malvats, al meu entendre, que he trobat mai en una obra literària.
Es diu Milady, una dona que esdevé l’adversari principal dels mosqueters, molt per sobre d’altres personatges que surten al seu pas; una de les persones que porta a terme la feina bruta del poderós cardenal Richelieu.
“només pensava en les riqueses que rebria de mans del cardenal a qui havia servit tan magistralment sense barrejar el seu nom en cap ocasió”
Una dona que es dibuixa força jove i que acumula, en la seva curta vida, tants casaments com crims. A mida que la història avança anem coneixent una trajectòria plena d’intrigues, de conxorxes i d’assassinats.
Una dona que utilitza la seva bellesa i els seus immensos dots de seducció com a armes poderoses per fer caure a la seva xarxa els homes que vol manegar, i que se solen mostrar, davant d’ella, força babaus i actuen amb una enorme ingenuïtat. Un bon exemple n’és el mateix protagonista, D’Artagnan.
“sense voler cada vegada estava més enamorat de Milady. Ja li anava a fer la cort, cada dia… Ell l’estimava com un boig i ella no l’estimava gens ni mica”
…més monstruosos i demoníacs…
A mida que l’anem coneixent els adjectius que utilitzen els altres personatges per descriure-la, i que acumula, són determinants i no deixen espai al dubte: monstre, dimoni… i només de sentir-ne el seu nom alguns se senten paralitzats.
“Vos no sou una dona. Vos no pertanyeu a l’espècie humana. Sou un dimoni escapat de l’infern.”
Milady és l’esterotip d’una “femme fatale”, capaç de captivar homes i dones, i portar-los, sense cap escrúpol i amb tota la fredor de l’oceà àrtic, cap al seu terreny i sovint cap a la destrucció.
“Les dues dones van estar un moment abraçades. Si la força de Milady hagués estat a l’altura del seu odi, la senyora Bonacieux n’hauria sortit morta d’aquella abraçada.”
…maquiavèl·lics i perversos de la literatura!
La ment de Milady funciona per persuadir i enganyar. Perversa, maquiavèl·lica són altres adjectius que s’afegeixen als anomenats anteriorment, i és de ben segur el personatge psicològicament més complexa de tota la narrativa d’Alexandre Dumas que, de fet, no destacava per la profunditat dels seus personatges, fruit possiblement d’aquesta immediatesa que exigia el fulletó.
Un altre dels malvats més malvats de la literatura, i per a mi tan o més apreciat que la Milady, és el gran John Silver el Llarg de L’illa del tresor de R. L. Stevenson, del qual ja vaig parlar en el seu moment,
https://llibresalrepla.cat/?p=607
i del qual no em cansaria mai de rellegir i de parlar de les seves aventures. Un pirata ferotge, al qual també podríem afegir molts altres qualificatius, capaç de transformar-se en la persona més amable i propera quan els seus interessos i la situació ho requereixen. De fet, i malauradament, com tants personatges que poblen la realitat i que són igual de ferotges o pitjors que els personatges de la literatura.
Deixeu un comentari: