Divendres passat, a l’ascensor, la veïna del tercer primera em comentava una llista dels vint-i-cinc llibres en llengua anglesa editats durant el 2013 que seria de justícia que arribessin a casa nostra durant aquest 2014.
Mrs. Dewey m’animava a fer un exercici similar però a partir dels descobriments literaris en llengua francesa que vam fer a la Fira del llibre infantil de Montreuil just aquest desembre.
Com que la veïna Sra. Anglada ja va fer la crònica del Saló de Montreuil 2013, la meva llista de desitjos literaris abastarà més anys.
Heus aquí, doncs, la meva proposta:
10 llibres d’edició francesa que no han estat traduïts i m’encantaria tenir en català:
 |
| Anne Herbauts. Petites météorologies. Casterman, 2006 |
Tot i l’extensa producció d’Anne Herbauts (Brussel·les, 1975) ens han arribat molt pocs dels seus llibres. Els seus àlbums parteixen normalment de petites anècdotes, instants, excuses, que amb molta sensibilitat es converteixen en poesia il·lustrada.
He triat aquest llibre, però també hauria pogut triar: Les moindres petites choses. Casterman, 2008 o De quelle couleur est le vent?
Casterman, 2010
Casterman, 2010
 |
| Albertine. La rumeur de Venise. La joie de lire, 2008 |
Albertine és una de les il·lustradores habituals de la Fira de Montreuil que signa i dedica els seus divertidíssims llibres sense parar, normalment escrits conjuntament amb Germano Zullo.
El meu preferit, però, és aquest llibre acordió que va fer en solitari, que mostra com els rumors creixen i creixen i s’escampen i cada vegada s’allunyen més de la realitat. Tant, que fins i tot una petita sardineta acabada de pescar pot arribar a ser una majestuosa sirena!
 |
| Alain Serres. Le petit chaPUBron rouge. Il·lustr. Clotilde Perrin [et al.] Rue de Monde, 2010 |
No cal dir que cada any es troben a la fira dos o tres noves versions de caputxetes.
Doncs bé, la caputxeta que us proposo és una versió amb anuncis incorporats. Al text de Perrault, els autors hi han afegit petits reclams publicitaris. Si acceptem que les pel·lícules porten anuncis, perquè no posar-ne també als llibres? Vols saber on compra la roba l’àvia? I la marca de les galetes que porta la caputxeta al cistell? Telèfons mòbils, la millor solució per si se’t menja un llop i necessites trucar, cobertura assegurada!
 |
| Nelly Chabrol Gagne. Filles d’albums. Les représentations du feminin dans l’album. L’atelier du poisson soluble, 2011. |
Capítol a part són tots els manuals sobre literatura infantil i juvenil que s’editen en francès i no ens arriben. En aquest cas és un estudi sobre la imatge de la dona en els llibres il·lustrats, però podríem parlar dels manuals que ha editat Sophie Van der Linden, clars, amens i amb molts exemples de llibres coneguts que ens serien de gran utilitat.
Sophie Van der Linden. Lire l’album. L’atelier du poisson soluble, 2006.
Sophie Van der Linden. album[s] Éditions de Facto/Actes Sud, 2013
 |
||||
| Georges Perec. Quelques-unes des choses qu’il faudrait tout de même que je passe. Il·lustr. Bruno Gibert. Autrement, 2009 |
Bruno Gibert agafa la llista de les coses que segons Georges Perec cal fer abans de morir i les il·lustra amb un recull de postals antigues, tirant a horteres, retocades amb les seves il·lustracions…
Un llibre molt i molt divertit, que a casa guardem al costat de l’extraordinària edició que al 2002 va fer Gallimard Jeunesse dels Exercicis d’estil de Raymond Queneau, un altre autor amic oulipià de Perec que tenim una mica oblidat al nostre país.
Per cert, aquest any a Montreuil hi havia una exposició dedicada als herois de paper on vam poder veure imatges de la versió en còmic de la Zazie dans le metro de Queneau.
 |
| Serge Bloch. Le collectionneur. Bayard images, 2012 |
Heus aquí un llibre per als amants de les col·leccions: medalles, clauers, gerros, paraigües, culleres, navalles, postals, plomes… Impossible no sentir-se retratat i una mica estúpid tot mirant la fal·lera d’aquest home col·leccionant coses realment inútils. Un llibre que m’ha canviat la vida!
 |
| Gwénola Carrère. ABC des petites annonces.Thierry Magnier, 2009 |
Podria haver triat qualsevol abecedari perquè, sens dubte, és un dels temes preferits de l’edició infantil francesa. Cada any en descobrim mitja dotzena, no us enganyo, i conviuen abecedaris de tota mena i estils. Entenc que poden ser difícils de traduir i demanen una adaptació, però què voleu que us digui, fan una mica d’enveja.
M’he decidit per aquest abecedari de Gwénola Carrère justament perquè diria que la il·lustradora és inèdita al nostre país i perquè la presentació de les lletres a partir de petits anuncis de classificats dels diaris em sembla genial.
 |
|||||||
| Gilles Bachelet. Madame le Lapin blanc. Seuil, 2012 |
De Gilles Bachelet ja ens han arribat alguns llibres: recordeu aquell gat que tenia tota la pinta d’elefant d’El meu gat és el més bèstia. (RBA, 2007)? Doncs fa un parell d’anys Bachelet (de qui hem descobert uns duels i acudits gràfics molt enginyosos…) es va atrevir a donar vida a la dona del famós conill blanc de l’Alícia de Lewis Carroll. Una dona sacrificada, cuidant sempre la família, la casa, i farta de tenir un marit que no només sempre va tard, sinó que es presenta a casa amb unes jovenetes ben estranyes.
 |
| Jesse Klausmeier. Ouvre ce petit livre. Il·lustr. Suzy Lee. Kaléidoscope, 2013 |
Aquesta petita meravella també surt a la llista dels desitjos en anglès del principi de l’entrada, de manera que esperem que sigui el primer d’arribar en català! Una nova proposta il·lustrada per Suzy Lee que, juganera com sempre i experimentant amb el format, ens convida a entrar dins un llibre, dins un llibre, dins un llibre, dins un llibre…
 |
| Pascal Rabaté. Fenêtres sur rue. Éd. Soleil, 2013 (Noctambule) |
I per últim un llibre que ens va sorprendre aquest 2013 i que em va fer pensar molt amb el nostre replà. Es tracta d’un llibre acordió que mostra un tall de carrer, amb els portals, un bar, negocis… A través de les finestres podem espiar els veïns que hi viuen i per una banda veiem què fan durant el dia, i per l’altra, tot allò que fan quan és de nit. El llibre és ple de referències cinematogràfiques, detalls i molts misteris, fins i tot un cadàver!
Si enteneu una mica el francès podeu llegir aquesta entrevista a Pascal Rabaté, l’autor, i copsareu la magnitud de la proposta.
Si enteneu una mica el francès podeu llegir aquesta entrevista a Pascal Rabaté, l’autor, i copsareu la magnitud de la proposta.
I fins aquí la meva carta als reis, tardana.
I vosaltres? Teniu algun llibre per casa que creieu que hauria de ser traduït?
P.D. No m’oblido de la continuació de Vango!!
Jo demanaria la traducció al català d'alguna obra d'autors guardonats amb el Premi Andersen. Semblaria que quan un autor és premiat, els editors haurien de córrer a traduir tal i com fan amb el Nobel. El 1994 van atorgar-lo a un poeta japonès anomenat Michio Mado. En anglès, se'n troben llibres. Però l'heu pogut llegir en català o castellà? Jo encara no, i han passat vint anys!!!
Genial entrada!!!! Miararé de fer-la arribar a alguns editors per tal que ho tinguin molt en compte i que al llarg de l'any la carta als reis sigui una realitat.
Una encaixada
2n 2a
Guau, quina selecció tan meravellosa. El proper cop que vagi a Montreuil segur que m'arruinaré… 🙂