Bruno Gibert agafa la llista de les coses que segons Georges Perec cal fer abans de morir i les il·lustra amb un recull de postals antigues, tirant a horteres, retocades amb les seves il·lustracions…
Un llibre molt i molt divertit, que a casa guardem al costat de l’extraordinària edició que al 2002 va fer Gallimard Jeunesse dels Exercicis d’estil de Raymond Queneau, un altre autor amic oulipià de Perec que tenim una mica oblidat al nostre país.
Heus aquí un llibre per als amants de les col·leccions: medalles, clauers, gerros, paraigües, culleres, navalles, postals, plomes… Impossible no sentir-se retratat i una mica estúpid tot mirant la fal·lera d’aquest home col·leccionant coses realment inútils. Un llibre que m’ha canviat la vida!
 |
Gwénola Carrère. ABC des petites annonces.Thierry Magnier, 2009 |
Podria haver triat qualsevol abecedari perquè, sens dubte, és un dels temes preferits de l’edició infantil francesa. Cada any en descobrim mitja dotzena, no us enganyo, i conviuen abecedaris de tota mena i estils. Entenc que poden ser difícils de traduir i demanen una adaptació, però què voleu que us digui, fan una mica d’enveja.
M’he decidit per aquest
abecedari de Gwénola Carrère justament perquè diria que la il·lustradora és inèdita al nostre país i perquè la presentació de les lletres a partir de petits anuncis de classificats dels diaris em sembla genial.
 |
Gilles Bachelet. Madame le Lapin blanc. Seuil, 2012 |
|
|
|
|
|
|
|
De Gilles Bachelet ja ens han arribat alguns llibres: recordeu aquell gat que tenia tota la pinta d’elefant d’El meu gat és el més bèstia. (RBA, 2007)? Doncs fa un parell d’anys Bachelet (de qui hem descobert uns duels i acudits gràfics molt enginyosos…) es va atrevir a donar vida a la dona del famós conill blanc de l’Alícia de Lewis Carroll. Una dona sacrificada, cuidant sempre la família, la casa, i farta de tenir un marit que no només sempre va tard, sinó que es presenta a casa amb unes jovenetes ben estranyes.
Aquesta petita meravella també surt a la llista dels desitjos en anglès del principi de l’entrada, de manera que esperem que sigui el primer d’arribar en català! Una nova proposta il·lustrada per Suzy Lee que, juganera com sempre i experimentant amb el format, ens convida a entrar dins un llibre, dins un llibre, dins un llibre, dins un llibre…
 |
Pascal Rabaté. Fenêtres sur rue. Éd. Soleil, 2013 (Noctambule) |
I per últim un llibre que ens va sorprendre aquest 2013 i que em va fer pensar molt amb el nostre replà. Es tracta d’un llibre acordió que mostra un tall de carrer, amb els portals, un bar, negocis… A través de les finestres podem espiar els veïns que hi viuen i per una banda veiem què fan durant el dia, i per l’altra, tot allò que fan quan és de nit. El llibre és ple de referències cinematogràfiques, detalls i molts misteris, fins i tot un cadàver!
Si enteneu una mica el francès podeu llegir aquesta
entrevista a Pascal Rabaté, l’autor, i copsareu la magnitud de la proposta.
I fins aquí la meva carta als reis, tardana.
I vosaltres? Teniu algun llibre per casa que creieu que hauria de ser traduït?
P.D. No m’oblido de la continuació de Vango!!
Jo demanaria la traducció al català d'alguna obra d'autors guardonats amb el Premi Andersen. Semblaria que quan un autor és premiat, els editors haurien de córrer a traduir tal i com fan amb el Nobel. El 1994 van atorgar-lo a un poeta japonès anomenat Michio Mado. En anglès, se'n troben llibres. Però l'heu pogut llegir en català o castellà? Jo encara no, i han passat vint anys!!!
Genial entrada!!!! Miararé de fer-la arribar a alguns editors per tal que ho tinguin molt en compte i que al llarg de l'any la carta als reis sigui una realitat.
Una encaixada
2n 2a
Guau, quina selecció tan meravellosa. El proper cop que vagi a Montreuil segur que m'arruinaré… 🙂