El berenar de dilluns amb la il·lustradora Cristina Losantos

No, aquests articles no van d’àpats, ni tampoc de receptes de com fer pastissos o entrepans saludables. Sembla que cada vegada que surto a passejar i intercanviar idees amb els amics il·lustradors, aprofiti l’ocasió per provar un pastís nou, un menú econòmic o un entrepà vegetal amb ingredients innovadors…

No és ben bé així. De fet podria anar a visitar moltes tardes la Cristina Losantos si tingués el temps per fer-ho i no ens caldria berenar plegats. Som veïns al barri de Gràcia, i coincidim molt sovint, anant al mercat, tornant del gimnàs o a la Plaça de la Vil·la.

Aquests mesos, la Cristina està convidada a l’Escola de la Dona per impartir un curs d’il·lustració. Ja fa més de tres anys que comparteix els seus coneixements i experiències amb els alumnes d’il·lustració d’aquesta escola d’adults.

Cada inici de curs, quan la presento als nous alumnes, penso que estan iniciant una experiència que els servirà per a sempre. Estudiar amb la Cristina és molt útil per aprofundir en el món de la il·lustració, per entendre i aprendre la tècnica de l’aquarel·la d’una manera senzilla i pràctica, però, sobretot, per a arribar a estimar els llibres il·lustrats i saber com gaudir-ne i com dedicar-hi la vida.

Per aquest motiu la Cristina i jo berenem tots els dilluns. Just al moment de la pausa de les seves classes, la vaig a buscar i ens apropem a una granja per prendre un cafè i un pastís. Jo sempre el demano de formatge i la Cristina, que no pot ni olorar-lo el formatge, en demana un de pa de pessic que sembla fet a casa. Abans n’hi havia molts, d’aquests establiments, a Barcelona, comentem amb la Cristina, i es deien “granges”, com si tots els productes que t’oferien els portessin directament del camp. Ara ja no s’utilitza ni el nom i tots s’anomenen “bars”, normals i corrents. Aquesta “granja” on berenem els dilluns està enfront d’una botiga de llegums cuits de tota la vida i ben bé al costat de la llibreria Abracadabra, especialitzada en llibres infantils i juvenils il·lustrats de tot el món. Un referent a Barcelona que us recomano visitar sovint per gaudir de les novetats que arriben de diferents països, amb una diversitat d’il·lustradors extraordinària.

I la Cristina hi dedica la vida sencera a la il·lustració. Sempre la presento com la il·lustradora que hauria de tenir cada país! I ho crec així. Em sembla que la va definir d’aquesta manera un dels veïns de la nostra escala…

Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, amb tot el desengany que ofereix una carrera universitària que no té en compte la professió d’il·lustració. Actualment, encara no hi ha cap interès des de la Facultat de Belles Arts per la il·lustració. Incomprensible, pensem tots dos.

Des del 1985 es dedica professionalment a la il·lustració i treballa per a moltes editorials de Catalunya i d’altres països d’Europa. També col·labora periòdicament en diaris i revistes, com El Punt-AVUI, Cavall fort i el Tatano.

L’any 1998 va guanyar el 2n Premi Nacional de Il·lustració atorgat pel Ministeri de Cultura amb el llibre “El flautista d’Hammelin”,de l‘editorial La Galera.

Alguns dels seus llibres més destacats són: “…I ara què ve?” (La Galera), “Els somnis de l’Aurèlia”, (Cruïlla), “L’Aurèlia i el Robaombres” (Cruïlla), “Les Granotes de la Rita” (Cruïlla), “Ton i Guida”, “La platja”i “La neu” (els tres de l’editorial La Galera), i les aventures de la Rita Pinyada al Tatano.

Cristina és considera una il·lustradora narrativa i descriptiva. Li agrada explicar moltes coses i presenta unes il·lustracions plenes de detalls i amb multitud de personatges. Per això, entre els seus il·lustradors de referència, anomena sempre a Junceda, a l’Arthur Rackham, Quentin Blake, Sempé, Lisbeth Zwerger i també a Cesc i Quino.

En les seves il·lustracions retrata o fa referència a la gent que estima. Sobretot a la seva filla Mercè, que gairebé està present en cada projecte nou. Li agrada dibuixar persones amb expressions diferents i amb gestos també diversos. Per exemple, al seu llibre “I ara què ve?”, de Mercè Anguera i publicat per La Galera, fa un repàs de les diferents festes i tradicions de Catalunya, i podem veure un catàleg de personatges molt ampli, amb un dibuix fresc i precís, creant unes atmosferes suggeridores que ens transporten a totes i cadascuna de les festes més tradicionals catalanes.

Aquest treball de la Cristina ens apropa a molts il·lustradors del país de la primera meitat del segle XX: un obra ben feta, acurada en detalls, tècnicament perfecta i autenticitat dels personatges i les tradicions populars representades. Característiques que representen i identifiquen l’anomenada escola catalana d’il·lustració.

Dibuixa molt a llapis i, sobretot, passa a tinta cada traç. Utilitza tinta xinesa de qualitat i li agrada crear trames amb línies de diferents gruixos i amb diversitat de matisos. Per això, en les seves classes fa referència, any rere any, al treball d’alguns il·lustradors catalans clàssics com Apel·les Mestres (1854-1936), Junceda (1881-1948), Opisso (1880-1996) i Lola Anglada (1892-1984), que tenien el dibuix com a eina bàsica per assolir una il·lustració descriptiva plena de riquesa i matisos . Tots ells amb les seves il·lustracions representatives, van deixar testimoni de les costums del moment que els va tocar viure.

Recordem les il·lustracions de multituds i plenes de detalls de l’Opisso, i mirant el llibres “La platja”i “La neu” de la Cristina Losantos, editats per La Galera, de seguida podrem entendre l’ interès tan gran que sent per aquests il·lustradors cabdals de la nostra cultura.

Quan imparteix classes, la Cristina és molt didàctica. S’adapta a cada alumne de manera individual i té una paciència immensa per atendre tota la diversitat de propostes. Els explica la perspectiva d’una manera fàcil i entenedora, i els ajuda a tenir una mirada més personal i a assolir una “veu pròpia”, com diu ella.

Actualment acaba de publicar alguns títols de la nova  col·lecció de llibres de  l’editorial Bambú, creada conjuntament amb la periodista Elisenda Roca. Llibres escrits en vers que tracten temes d’ajuda per als nens, com la por, la gelosia, la vergonya, la higiene…però amb molt d’humor.

Berenant tots els dilluns, la Cristina em parla dels propers projectes, dels avenços dels nostres alumnes d’il·lustració i sobretot, gaudim dels pastissos de formatge i de pa de pessic per sentir-nos vius i confirmar que ens retrobarem el dilluns següent per tornar a berenar plegats i parlar de la felicitat que ens provoca dibuixar.