Gent que té alguna cosa a dir

Des de l’espai i els moments de reflexió que aquest bloc em permet, procuro fer una revisió entorn a les noves propostes de molts joves il·lustradors sorgits de les escoles d’il·lustració catalanes.

Existeix una nova fornada de gent jove, amb uns bons coneixements tècnics, que van desenvolupant, de mica en mica, un discurs cada vegada més personal al llarg de la seva trajectòria. Un itinerari construït amb tot tipus d’iniciatives, exposicions, tallers-botiga, auto-edicions, participació a debats….

Com ja vaig anotar en un escrit anterior, on presentava la petita editorial de llibres fets a mà Queixal edicions, aquests joves comparteixen la necessitat de gestionar els seus propis treballs, la il·lusió per presentar un univers personal fora de convencions i també les ganes de poder editar paral·lelament en les principals editorials del nostre país. Una triple tasca que només poden dur a bon port els que tenen un discurs més personal, els més treballadors o els afortunats amb la sort.

Actualment també estem vivint un moment ple d’iniciatives artístiques vinculades a l’ il·lustració una mica dubtoses o, si més no, curioses. Ens trobem cursos d’àlbum il·lustrat, impartits per gent sense cap experiència professional; trobades amb il·lustradors experimentats coordinades per joves impacients i amb ganes d’un reconeixement ràpid, però sense cap coneixement profund del tema que presenten; propostes per compartir maneres de promocionar-te, abans d’una reflexió profunda de l’àmbit de treball…

El panorama no és gaire engrescador i tot és possible i tothom pot fer el que vulgui per tal de trobar un raconet on se senti identificat i reconegut.

Malgrat aquest raonament no gaire optimista, es tracta d’estar alerta i buscar les iniciatives de veritat, creades des del treball constant i des d’una aposta sincera pel món de la il·lustració. I també crec que n’estan sorgint algunes de molt interessants i necessàries!

Aquesta setmana he estat amb dues joves il·lustradores que han fet una proposta arriscada amb un treball rigorós i, sobretot, valent.

Elisa Munsó i Anna Obon.

Elisa Munsó ja fa set mesos que, conjuntament amb el seu company Xavier Labrador, va crear El Diluvio Universal, un estudi-galeria d’il·lustració i disseny gràfic al barri de Gràcia. Elisa dibuixa habitualment personatges i imprimeix les seves propostes amb serigrafia, offset i tècniques digitals, sobretot. La seva galeria també dóna sortida a les propostes alternatives i suggeridores de molts amics de la professió, com Maite Caballero, Mònica Solsona, Elena López Lanzarote o el col•lectiu La Favorita.

Presenten exposicions dels dibuixos originals i petites edicions de llibres il·lustrats, enquadernats amb tècniques tradicionals i amb un contingut molt personal. Tots aquests il·lustradors tenen una veu pròpia i un registre definit i particular. També es pot comprar a un preu molt econòmic alguna reproducció de la seva obra.

A cada nova exposició, L’Elisa i el Xavier proposen una inauguració particular, amb un petit concert de música i xerrades sobre l’obra presentada.

.A El Diluvio Universal podem trobar postals editades a bi-color amb tot l’imaginari de l’Elisa: gent, homes i dones, dels anys 60 amb una mirada plena de melangia, però també d’esperança. L’Elisa representa dones amb vestits estampats, entallats i discrets, bonics i senzills al mateix temps. Els homes somriuen, alguns amb ulleres fosques, a un futur incert, però amb un aire de felicitat esperançador. Semblen gent del mateix barri de Gràcia, comenta l’Elisa.

La seva feina ve motivada per molts estímuls diversos, l’obra de l’artista Louise Bourgeois per exemple, il·lustradors europeus, francesos sobretot, o per l’observació atenta de molta gent del seu entorn (amics, família), personatges de les seves lectures, i d’altres sorgits d’alguns somnis, em comenta.

L’Anna i l’Elisa van coincidir a l’Escola de la Dona on van estudiar il•lustració. Una trobada que va marcar un amistat i dos itineraris paral·lels.

L’Anna Obon acaba de presentar dos llibres amb l’editorial francesa Bulles de Savon. Ara l’Anna resideix fora de Barcelona i ha decidit viure envoltada d’arbres, terra, natura i amb una mica més de tranquil·litat.

Les seves il·lustracions tenen a veure amb aquesta mirada serena, apartada de la ciutat, amb un interès per la natura i la muntanya. Anna no s’agafa a res, li agrada canviar, no repetir i això es marca de les seves il·lustracions. Des del primer llibre fet i cosit a mà, NUA, o El Soldadet de Plom, de l’editorial Vicens Vives, fins als darrers editats a França, hi ha un canvi en la proposta visual i una mirada renovada.

Diu que segueix l’obra de l’escultor anglès Andy Goldsworthy. L’interessa l’art efímer i sentir-se en un canvi constant.

Al llibre Le Pont Mirabeau d’Apollinaire, l’Anna ens ofereix unes il·lustracions pictòriques, plenes d’uns tons blaus i freds que transmeten tranquil·litat, i són

mostra del seu gust renovat per oferir un treball més pictòric, que ens fa sentir envoltats de silenci i que transmet alguns secrets. Un encertat equilibri entre traç i taca.

Al recentment aparegut llibre de poesia Je vous aime, l’autor Marc Baron fa una declaració d’amor a l’univers sencer. Parla de l’amor a la natura, als arbres i a les fulles que han crescut amb ell, al riuet i al camí, a les flors i als amics sobretot.

L’Anna Obon ho il·lustra cuidant la composició a totes i cadascuna de les pàgines. Un retall de paper, una taca de color vermella, una impressió amb tampons o un traç de llapis per representar un piano per exemple, són alguns dels elements que, amb una distribució acurada i equilibrada dintre de l’espai narratiu de la doble pàgina, ajuden a afavorir la lectura dels poemes amorosos de Baron i a entrar-hi de cap.

Una proposta plena d’intencions, i que mostra una Anna que sorgeix d’un període ple de reflexió i d’un temps d’introspecció que, segurament, li ha servit i l’ajudarà a seguir fent propostes plenes de contingut i d’un alt nivell gràfic.

Aleshores, i per acabar, podem dir que el panorama no és tan desolador. Ens quedem amb la gent que té alguna cosa a dir, que coneix l’ofici i, sobretot, que fa propostes des del pensament més íntim.

Passeu pel Diluvio Universal al Barri de Gràcia i feu un cafè després amb l’Elisa i l’Anna. Un luxe!