De quan els pols oposats esdevenen amics

Els pols oposats s’atrauen. Tant és així que en la literatura, de tant en tant, assistim a la formació de parelles d’amics que aparentment són tan antagònics i diferents com les dues cares de la lluna. Sovint, aquesta combinació dona com a resultat que ambdós personatges es compenetrin d’allò més bé, i on no arriba l’un, pot arribar l’altre.

És curiós observar com aquests tipus de binomis, sovint, dinamiten les convencions, van en contra dels rols establerts, i com a tals, representen un missatge crític i subtil amb l’entorn.

Us presentaré una colla de parelles d’aquest tipus, que dividiré en quatre espais més o menys diferents, més o menys oposats:

Amics en la Guerra

La treva (La Galera, 2022) és un meravellós àlbum il·lustrat, acabat d’estrenar i escrit i il·lustrat pel mallorquí Toni Galmés, que narra el dia concret en el qual hi ha una treva, la guerra s’atura i sorprenentment els soldats d’un i altre bàndol abandonen les armes, s’apropen en so de pau i decideixen compartir la jornada, amb els anhels, els records i un partit de futbol. Els protagonistes són dos, un soldat de cada bàndol, i el narrador és un d’ells, que ho explica, per carta i des del front, a la seva mare

Toni Galmés construeix la totalitat del llibre, amb un text i una il·lustració que tenen el to i el regust dels clàssics anglesos. Una grata sorpresa i una història que ens remet a relats semblants, com ara L’enemic (Takatuka, 2008) de Davide Cali i Serge Bloch, o bé, la mítica novel·la de L’amic retrobat (Columna, 2017) de Fred Uhlman, en la qual la guerra separa dos amics, un de jueu i un d’alemany, que tenen la gran sort de sobreviure i de retrobar-se trenta anys més tard.

Amics en la Pau

Hi ha amics, tan amics, tan amics, que han decidit compartir la vida. En principi, en un ambient pacífic, però si una guerra truqués a la porta, formarien el mateix tàndem invencible que els serveix per superar les dificultats del dia a dia.

Com En Gripau i en Gripere són amics (Entredos, 2020). Semblants en l’aspecte, diferents en el tarannà. Mostren, de manera delicada, alguns d’aquells petits gestos que conformen una amistat. La seva relació és fresca, profunda, amb una gran empatia, comprensió i sinceritat entre ambdós.

Tot i tenir cos de gripau i anar vestits, el gran Arnold Lobel, ens els despulla, metafòricament parlant, i ens mostra les seves pors, les seves febleses, els seus anhels i els seus somnis, que són semblants als de qualsevol de nosaltres.

Com Ernest i Celestina, músics de carrer (Kalandraka, 2017) de Gabrielle Vincent, amb les quotidianes, amables i simpàtiques aventures d’un os insegur i protector, i una rateta, llesta, tossuda i decidida. Plegats van topant i superant les proves que els posa la vida. Diferents en moltes coses, però complementaris en tot.

Amics en l’Aventura

Per posar a prova una amistat no hi ha com emprendre l’aventura més agosarada. Uns dels personatges més emblemàtics i llegendaris en aquesta branca temàtica i literària, són en Jim Botó i en Lluc el Maquinista (La Galera, 2009) de Michael Ende, que s’embranquen en un viatge cap a escenaris llunyans, tot abandonant la seguretat del seu món familiar, per enfrontar-se a les forces perilloses d’una terra desconeguda. Un dels millors exponents de l’amistat i de la literatura infantil de tots els temps.

En el territori del llibre àlbum, és destacable l’aventura de Perdut i trobat (Andana, 2010) d’Oliver Jeffers, que ens presenta un pingüí solitari que apareix a la porta de la casa d’un nen. Aquest farà els possibles per tornar-lo a la seva terra, però més que el retorn el que buscava el pingüí era un amic. Un títol excel·lent per a una amistat enginyosa.

I per original, la parella formada per l’Òscar i la Rusca (Entredos, 2021) de Ludovic Lecomte, un esquelet que treballa espantant la gent en un tren de la bruixa, i un gos que, a diferència dels altres, no es vol menjar els ossos de l’Òscar. Aventures senzilles amb unes il·lustracions que fan punxa a l’humor, en caracteritzar els moviments d’un esquelet i l’expressivitat diversa del gos.

 

 

Amics… Sempre!

Dues de les amistats més fermes que hem descobert en la literatura dels darrers anys són, per una banda, la formada pels dos personatges d’Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers (L’Altra tribu, 2019) de Benjamin Alire Sáenz al que se li va atorgar el Premi Llibreter 2020. Amb dos joves de disset anys que són dos vertaders pols oposats, la cara i la creu, el pessimisme i l’optimisme… que, mentre discuteixen de còmics, de poesia i de la vida en general i en particular, la seva amistat es va fent tan sòlida que difícilment es podrà trencar mai més.

També se li va donar el Premi Llibreter, en aquest cas el 2021, al llibre àlbum Els estels (Joventut, 2021), on Jacques Goldstyn narra la relació d’amistat entre dos infants: l’Aisha, de família musulmana, i en Jacob, de família jueva, de la qual es desprenen molts fils temàtics: el pes de la tradició familiar, religiosa i cultural, la lluita per fer realitat els somnis (ambdós són apassionats de l’astronomia i voldrien dedicar-s’hi), l’amor… Els pares la frustraran, però el temps i la intensitat de la relació poden capgirar-ho tot.

La història té un final que em va semblar massa semblant a la d’un dels meus llibres de capçalera, Marcel·lí (Blackie Books, 2016) de Sempé, que malauradament ens deixava aquest estiu. Marcel·lí exposa l’amistat entre dos infants que viuen en un mateix bloc de pisos, igual, igual que els autors de Llibres al replà. Ambdós tenen una característica que els fa diferents a la resta del món, però que els uneix i els converteix en amics inseparables.

Aquesta és de ben segur una de les millors definicions de l’amistat, la d’en Marcel·lí Pedret i l’Arnau Rasclet, que serviria per aixoplugar les diverses històries presentades en aquest article i moltes altres que poblen el paisatge literari universal.