Durant les properes setmanes, els veïns i veïnes del Replà parlarem de relacions. Analitzarem i us presentarem duets cèlebres de la LIJ, parelles de personatges inseparables i unions amoroses entre artistes. I per què, us preguntareu? Doncs perquè llevat dels àlbums per als més petits, els protagonistes infantils mai es presenten sols i sempre s’integren en constel·lacions diverses. Les més habituals són les relacions d’amistat, com ocorre a En Gripau i en Gripere; o entre parelles mixtes com la del Petit Ós i el Petit Tigre a Oh! que bonic és Panamà. També són força populars aquelles relacions en què els personatges en comptes de donar-se la mà, com ho fan els tendres protagonistes de Janosch, s’estiren de les orelles. En qualsevol cas, la LIJ explota amb escreix tota mena de vincles entre espècies: relacions d’amistat, amoroses, complexes, criminals, difícils… I és precisament gràcies a aquests diferents vincles que neixen i s’articulen molts dels relats. Així, aquells lectors que ens visiten fidelment, veuran pujar i baixar gent diversa per la nostra escala: parelles reals, convidats literaris i personatges plurals captivants que ens han motivat a convidar-los a la festa.
Una relació de parella és sempre quelcom determinant en la vida d’una persona, i si aquesta unió és entre autors, il·lustradors, dissenyadors o editors la dimensió literària i artística s’amplia amb ecos íntims, històries d’amor creatiu i passional que deixen empremta. Comencem aquest primer post rosa i multicolor amb relacions ubicades més fora que dins els textos, amb duets cèlebres com els de Beauvoir i Sartre; Kristeva i Sollers, Hustvedt i Auster, o Huston i Todorov. Aquí però centrats, en primícia, dins l’univers LIJ. Benvinguts amics, passeu, passeu…
Ruth Krauss (1901-1993) i Crockett Johnson (1906-1975). Aquesta parella d’escriptora i caricaturista va ser molt popular durant la segona meitat del segle XX als Estat Units. A part de la seva extensa producció, són també coneguts per exercir de mentors d’artistes novells en aquella època com Maurice Sendak, amb qui Krauss publicarà diversos llibres. A Catalunya d’ella se’n conèixen sobretot els llibres realitzats conjuntament amb el pare creatiu del Max i els monstres. De Johnson recentment s’ha publicat La platja màgica així com els llibres sobre Harold. Si voleu saber més coses i anècdotes d’aquesta prolífica parella de la il·lustració infantil americana us recomanem la lectura del llibre del nostre amic Philip Nel.
Xita Zendrera (1919-2020) i Hergé (1907-1983). En una entrevista que la Xita em va concedir el 2018, l’antiga editora de Joventut va reconèixer que després de ballar una nit amb Hergé, aquest dibuixant belga li va cedir l’edició de Tintín. Aquest ball fugaç va permetre a l’editorial catalana ser l’única al món en disposar dels drets, a part de l’editorial Casterman. El savoir-faire i el talent de la Zendrera per escollir autors i llibres va convertir Joventut en el que és ara: una editorial sòlida, centenària i pionera en traduir i obrir-se camí a nivell internacional. Una relació laboral amistosa, lúdica i productiva que modernitzarà l’edició de còmic i de literatura infantil i juvenil en català.
Iela Mari (1932-2014) i Enzo Mari (1932-2020). Aquests dos artistes italians es van conèixer a l’escola de Belles Arts de Milà i van mantenir una relació, podríem dir que difícil, entre el 1955 i el 1965. D’aquest vincle en van néixer dos fills i diversos llibres (La poma, La papallona, L’ou i la gallina…) que transformen el llenguatge visual, la bellesa formal i l’utopia social en els llibres per infants.
Helen Oxenbury (1938) i John Burningham (1936-2019). Ell ja era un il·lustrador reconegut quan la seva dona va decidir desenvolupar el mateix ofici. Cansada d’haver-li de dibuixar animals en la clandestinitat des de la taula de la cuina, mentre el seu marit gaudia d’un despatx impenetrable dins la llar familiar, Helen va pactar amb l’editor Walker una bestreta i un estudi per treballar a canvi d’una col·lecció destinada, per primera vegada, als més petits. Es tracta dels Llibres del Petitó, uns àlbums de primers conceptes pels quals els temps no passa. Amb més de cinquanta anys d’exitoses carreres, tres filles, i un projecte de vida en comú, Esperem un bebé publicat el 2019 és el primer llibre d’autoria compartida d’aquest matrimoni anglès. De fet en Burningham sempre deia que si haguessin treballat més sovint plegats, probablement s’haguessin tirat els pinzells i les tintes pel cap. Fa un parell d’anys el BookTrust britànic els hi va concedir un premi i reconeixement comú per la prolífica i merescuda trajectòria.
Janet Ahlberg (1944-1994) i Allan Ahlberg (1938). Aquest matrimoni britànic es va conèixer a la universitat quan ella li va demanar d’il·lustrar un text. Des d’aleshores, la parella ha publicat conjuntament més de trenta llibres, entre el quals hi tenim veritables joies de la LIJ com El carter joliu, la col·lecció de Minillibres per a nadons o Els esquelets divertits.
Sarah Moon (1941) i Robert Delpire (1926-2017). La fotògrafa Sarah Moon i l’editor Robert Delpire són els precursors de l’edició moderna del llibre de fotografies a França. A ella, la coneixem per la cèlebre versió de la Caputxeta, i a ell per innovar l’ofici editorial i tenir una clara visió entre la literatura i l’art. La seva relació amorosa i laboral va durar fins la mort de Delpire i el seu vincle s’eternitza en cada lectura minuciosa dels seus treballs.
Annette Tison (1942-2013) i Talus Taylor (1939-2021) són els pares dels Barbapapa. Aquesta parella francoamericana va crear la famosa sèrie de personatges pacifistes, un xic obesos i ecologistes als anys setanta, essent revolucionaris per tenir un pare rosa i una mare negra. L’avinentesa entre els dos artistes es percep en l’harmonia i la complicitat entre els protagonistes davant de tota mena de conflictes i adversitats.
Els Murail. Més que una parella són un clan, una saga de pares, germans i germanes tots ells és escriptors de renom a França, especialment la talentuosa Marie Aude Murail (1954), autora d’obres genials com Quina passada i Miss Charity. No és estrany que aquesta prolífica escriptora i experta en literatura, gràcies a un doctorat sobre les adaptacions de llibres infantils, guanyés el premi H.C. Andersen el 2021. Els Murail són una família de lletres, d’intel·lectuals i amants de l’art.
Molly Leach (1960) i Lane Smith(1959). Més que d’una parella hauríem de presentar-los com un trio, ja que Jon Scieszka està estretament vinculat amb aquests dos creadors. Ella és la dissenyadora, en Scieszka escriu i l’Smith il·lustra. Els tres ens han regalat obres com El apestoso hombre queso y otros cuentos maravillosamente estúpidos o L’autèntica història dels tres porquets!.
Laura Dronzek (1962) i Kevin Henkes (1960). Aquesta parella d’artistes comparteix vida, passió i treball a la casa familiar de Wisconsin. Però la seva complicitat creativa va més enllà de la llar familiar, i plegats han col·laborat en nombrosos llibres, on ell elabora els textos i ella els dibuixa. Els escenaris del seu entorn, l’entesa entre personatges i la paciència són presents en molts dels seus títols, premiats entre altres amb la medalla Caldecott. En català d’ella no tenim encara res, però d’ell ens enamoren obres com L’espera.
Isabelle Carrier (1964) i Jerôme Ruillier (1966) són una de les parelles d’autors més conegudes de la LIJ francesa. Tot i que mai han treballat junts en un mateix projecte artístic, gran part dels seus llibres se centren en relacions personals i familiars, cadascú representant-los a la seva manera. Tenim la sort (gràcies Elodie!) de tenir traduïts molts dels seus títols a casa nostra: El cassó del Gerard, Per quatre cantonades de no res, Darrere el mur, o Papa, mama, l’Anna i jo per citar-ne alguns dels més importants.
Albertine (1967) i Germano Zullo (1968). Ja hem parlar diverses vegades al Replà d’aquest duet suís. Escriuen, dibuixen, treballen i conviuen harmoniosament al seu estudi de Ginebra. La seva complicitat és extrema i l’amor per la feina ben feta és present en cada pàgina de paper que omplen conjuntament. No han pogut tenir fills, però sovint expliquen que en Casimir, el seu gat negre, és com si fos el seu nen mimat. La parella també ha donat altres fruits: ha engendrat i procreat llibres infantils i altres de literatura eròtica per a més grans.
MeMo. Els vincles personals i afectius també fan que parelles somiïn i s’embarquin en projectes increibles. Aquest és el cas de l’arquitecte Yves Mestrallet i la nostra amiga Christine Morault que el 1993 van crear una editorial especialitzada en llibres d’artista i literatura infantil, tot i hipotecant el patrimoni i l’espai familiar. En un local al cor de Nantes, han sabut fer-se respectar i esdevenir un dels líders mundials de l’edició feta a mà. 
Irene Savino (1953) i Pablo Larraguibel (1961). Aquestes dues figures desenvolupen un rol fonamental dins l’editorial Ekaré. Fundada a Caracas fa més de quaranta anys, el segell veneçolà va decidir establir-se a Europa i obrir seu a Barcelona. Dins la família d’Ekaré, la Irene n’és la directora artística i en Pablo l’estratega, el gerent i l’economista. Junts fan un excel·lent tàndem dins i fora del carrer Sant Agustí, i gràcies a la seva complicitat el catàleg d’Ekaré avança com cal.
Meritxell Martí (1972) i Xavier Salomó (1976). Si hi ha una parella d’artistes exitosa i productiva a casa nostra, amb més de cinquanta títols creats a quatre mans, aquests són la Meritxell i en Xavier. Ella escriu i ell il·lustra. Comparteixen passió, llibres, criatura i casa. Les ganes de treballar, de crear, de fer coses boniques, sense oblidar la qualitat literària i el destinatari final, els fan avui en dia una de les parelles d’artistes més interessants i de merescuda fama internacional. De Nova York a Tòquio, i de París a Copenhague trobem, en la majoria de llibreries d’allà on anem, llibres traduïts d’aquests matrimoni que ensenyen i mostrem amb orgull el que és avui la LI en català.
Erin E. Stead (1982) i Philip Stead (1982). Aquesta parella de joves americans també es van conèixer estudiant. Un cop llicenciats van marxar a viure a Nova York i des d’aleshores treballen per la literatura infantil des d’editorials, museus i llibreries. L’Erin s’ocupa dels textos i en Philip els il·lustra i compon la banda sonora que acompanya cadascún dels seus llibres. Un dueto especial, que com el Sr. Amos, sap prendre cura de tot allò que tenen al voltant.
Podríem seguir amb altres parelles oficials i oficioses clandestines entre amics i amants. Però aixó seria fer safreig i a la nostra escala evitem les xafarderies.
Deixeu un comentari: