Sant Jordi ha passat i, com cada any, ens ha deixat una tauleta de nit plena de llibres que no paren de xiuxiuejar: “llegeix-me, llegeix-me”…
Aquests són els que hem comprat al 1r 1a per a satisfer la gana lectora de tota la família Mumin:
Ara bé, si un llibre ha aconseguit despertar passions a casa nostra, ha estat el recull de cal·ligrames que Montse Ginesta ha publicat a Baula, dins la col·lecció Capsa de contes.
 |
| Montse Ginesta. Poemes dibuixats. Baula, 2014. 34p. (Capsa de contes; 33) |
I com tots ells bevien d’autors com Guillaume Apollinaire, protagonistes de les avantguardes literàries de principis del segle XX. Tot i que en realitat la poesia visual ja era present en la
literatura grecollatina i en cultures com l’àrab o la hindú.
 |
| Le Apollinaire. Il·lustr. Aurélia Grandin. Mango Jeunesse, 2000 (Album Dada) |
Darrere les seves il·lustracions aparentment senzilles, de personatges caricaturescs i humorístics, sempre s’endevina l’interès per altres disciplines artístiques com el disseny, l’arquitectura i l’escenografia. Ginesta, com explicava en aquesta entrevista al Faristol, és tastaolletes, amant de la música, i tant la podem trobar fent d’editora a la revista Piu-piu, com en projectes de poesia i llibre d’art.
A Poemes dibuixats trobareu catorze poemes, per una banda
escrits en un format clàssic, amb lletra lligada, i al seu costat la
versió cal·ligràfica. En aquesta segona part, Ginesta, a banda de jugar
amb la disposició del text, ha enriquit el cal·ligrama amb un treball
més pictòric, amb uns resultats francament suggerents.
 |
| La boca. pàg. 27 |
 |
| El caramel. pàg. 23 |
I arribats en aquest punt us vull fer dues confessions:
1.
A mi, els cal·ligrames, em fascinen. I tinc la sensació que es tracta d’una fascinació compartida amb molts educadors, autors i amants de la poesia i infants.
No entenc com pot ser que les llibreries i les biblioteques no estiguin plenes a vessar de llibres de cal·ligrames i de poesia visual. La xarxa en va plena del treball que se’n fa a les escoles, fins i tot a les d’adults. Mireu, si no, a Bibliopoemes i a Viu la poesia.
Entenc que no deu ser un gran negoci editorial això de vendre poesia, i fins i tot, que potser hi ha problemes de drets. No ho sé, parlo des del total desconeixement dels números i la burocràcia literària.
Però somnio que un dia entraré a l’Espolsada i veuré un llibre de gran format (me l’imagino amb una espiral de llibreta i pàgines gruixudes) on trobaré els cal·ligrames i poemes visuals dels autors que hem esmentat, però també tots els de Josep M. Sala-Valldaura o els que el meu admirat Miquel Obiols va escriure a El tigre de Mary Plexiglàs (Columna 2002) i a Ai, Filomena, Filomena! i altres contes (Kalandraka, 2012).
 |
| Chema Madoz |
 |
| Chema Madoz |
2.
Passejant pel Món llibre em vaig creuar amb Montse Ginesta i vaig voler-la felicitar. I sabeu què em va respondre? Que té un calaix amb milions de cal·ligrames i fa anys i panys que busca un editor i ningú els vol per a res. Aquests d’ara són una petita selecció que han editat amb dues condicions: una, afegir el poema al costat per si de cas els infants no entenen el cal·ligrama. I dos, que només se n’editaran més si aquest llibre es ven prou.
Així que sisplau, feu el favor d’apagar l’ordinador i aneu a comprar els Poemes dibuixats.
Ah! I si coneixeu altres poetes visuals que mereixerien formar part d’aquest llibre somniat, no dubteu a escriure’ns un comentari!
Veïna, a més a més del llibre i dels seus poemes adreçats a primers lectors -que, per cert, és ben escàs el material existent!-, de la teva entrada molt il·lustrativa del tema, m'agrada la poètica i la ironia del títol que has escollit per a la mateixa!
Però, de tan de pressa que he marxat a comprar-lo, m'he deixat les claus i m'he quedat tancada al replà. Em podràs obrir el teu pis per saltar d'un balcó a l'altre?
Veïna, un dia, si vols, et puc fer cinc cèntims de la dura economia del llibre i de com la poesia és un doble salt mortal, sense xarxa, per una editorial. Però tot i això n'hi ha que perseveren, i Baula és una d'elles. I és que encara hi ha editors que hi creuen! Per molts anys.
2n2a
Gràcies veïns. Intueixo les dificultats econòmiques que viuen les editorials. Però a vegades amb costa de creure o em fa pena les coses que ens arribem a perdre per diners: com en aquest cas els cal·ligrames o com ja hem dit mil cops la continuació del llibre de Vango…
Si, jo també vull felicitar a Baula per la seva perseverança!