Oliver Jeffers a Barcelona

A Llibres al Replà tenim la possibilitat de conèixer de més a prop l’illustrador australià Oliver Jeffers. Bé, de fet l’Oliver va néixer a Austràlia però va créixer a Irlanda. L’editorial valenciana Andana ens ha ofert la possibilitat de xerrar amb ell.

Dos veïns del Replà ens apropem a la llibreria Abacus del carrer Còrcega. La llibreria ja està plena de gent esperant un dels il·lustradors més mediàtics del moment per a que els signi algun exemplars dels nous llibres apareguts a casa nostra, com el magnífic “L’ant és meu” i “El dia que les ceres de colors van dir prou” amb text de Drew Darwalt. Tots dos editats per Andana editorial.
L’Oliver arriba després d’esmorzar a la cafeteria d’enfront, acompanyat de la seva dona i disposat a respondre en un temps breu les preguntes que des de Llibres al Replà li hem preparat.

Vas néixer a Austràlia, vas créixer a Belfast (Nord Irlanda) i vius a New York. A les teves il·lustracions es pot percebre alguna referència a aquests països, diferents escenaris de la teva vida?
Era molt petit quan vaig deixar Austràlia. Els meus pares són de Belfast, i jo vaig néixer quan ells estaven de vacances, i no conec gairebé res de la cultura australiana, només tinc el passaport. La meva estètica visual és més europea. Fins i tot quan ens vam traslladar a New York, sentia que la meva influència era més europea. Crec que des del punt de vista d’un il·lustrador estan passant coses més interessants a Europa que als Estats Units. Estic orgullós que el meu estil estigui basat en la tradició europea.

Com ha estat la teva formació com il·lustrador o artista?
Sempre vaig voler ser artista i pintar. Sabia que volia fer art però no específicament quina disciplina. El meu progrés va venir al barrejar imatges i paraules. Jo ho feia per a mi, per aprendre. Vaig fer una pintura on vaig afegir lletres i va esdevenir la portada del meu primer llibre. Després va ser molt fàcil la transició de pintor a il·lustrador. Vaig estar simultaniejant les dues coses, pintant i fent llibres. El meu traç encara és molt pictòric i les lletres que faig també!
Els meus companys de l’escola em comentaven “això és teu, facis el que facis es nota que està fet per tu”. Jo pensava que era com un insult, però realment era un elogi, penso ara. No ets tu qui troba un estil, l’estil et troba a tu.

Tens interès en transmetre valors en les teves il·lustracions? Per exemple la importància de llegir, la necessitat dels amics o el respecte per la natura?
És una cosa que senzillament apareix. No intento donar lliçons de vida ni transmetre valors. Els nens ja reben prou lliçons d’altres persones a la vida. Jo només vull explicar bones històries!
En una bona historia és impossible obviar que un nen lector rep un coneixement concret o algun valor. Això és com un valor afegit que enriqueix el conjunt.

Sembla, però, que ho vulguis explicar com una metàfora?
Això també surt de manera natural, intento no ser irresponsable, és clar. Per exemple no provoco violència entre els personatges. M’importa que els nens no rebin violència, però no intento educar-los a propòsit per a que siguin més bones persones. La meva fita és distreure’ls, explicant-los-hi una bona història.

Ets tu sempre qui escrius les històries que il·lustres?
Jo sóc l’autor de les il·lustracions i també puc escollir les paraules. Al ser l’autor del text i de les imatges, puc triar el que vull fer en els dos àmbits i puc anar variant mentre vaig avançant en el treball. Això no és possible quan el text és d’un altra persona. Per exemple a “El cor i l’ampolla”  vull parlar de la mort però sense fer servir la paraula “mort”. Tots els meus llibres han estat escrits per mi, menys El dia que les ceres de colors van dir prou que és de Drew Darwalt.

Com vius el fet de treballar en disciplines diverses?
La feina d’un il·lustrador és resoldre problemes visuals tant si la historia és teva com d’un altra persona. Per això vull utilitzar qualsevol eina per fer-ho el millor possible. Això implica fer recerca, viatjar, tenir coneixements de matemàtiques fins i tot o d’història per trobar la millor manera visual d’explicar el que vols. Com més coses has après, millor per disposar de més recursos. Actualment, però, la il·lustració ve més definida per la forma que pel contingut.
La manera que jo tinc de diferenciar art i il·lustració, és que a la il·lustració estàs d’acord amb la remuneració abans de començar, i amb l’art poses al preu un cop has creat. Ara mateix, però, molts il·lustradors estan generant els seus propis projectes sense saber quan cobraran i això fa que creïn uns projectes molt artístics i molt interessants sense saber si arribaran a publicar-se.
Qualsevol persona que actualment crea una imatge a sobre d’un paper per al consum visual d’altres té el deure de tenir una gama d’experiències tan àmplia com pugui. I això es nota amb la feina.

A vegades utilitzes fons cretes per altres artistes com en el llibre L’Ant és meu?
És un procediment que faig servir des de fa molt de temps. Quan pintava també ho feia. Sovint agafava papers que semblaven l’escenari per alguna cosa, i llavors pintava a sobre el primer que se m’acudia. Moltes vegades acabaven essent escenes de catàstrofes, i les anomenava “les meves pintures desastroses…”.
Quan vaig tenir la idea del personatge de l’ant, volia treballar amb el concepte de propietat. Mentre anava fent els fons per a les il·lustracions d’aquesta historia vaig decidir en quin context hauria de situar-los. Vaig mirar unes pintures velles que col·leccionava i aquestes pintures quedaven molt bé amb la idea que tenia per aquesta història. Vaig pensar que era molt interessant fer servir una cosa que no era meva per parlar del concepte de propietat. Eren pintures trobades al carrer i en tenia moltes. La majoria eren de gent que ja estava morta feia molt de temps. La meva pintura favorita és la que es pot veure a la portada i vaig saber que el nét de l’autor encara vivia i em va donar permís per utilitzar la imatge creada pel seu avi. En altres casos no va ser tan fàcil. Després li vaig preguntar si encara tenia altres quadres del seu avi i me’ls va cedir per poder-los utilitzar. Va ser una col·laboració entre aquest senyor txec i jo.

Com inicies cada projecte o com passes d’un al següent?
Cada projecte és diferent. Ara en tinc menys, però són més llargs. Actualment no faig il·lustracions per revistes ni campanyes publicitàries. Em centro en els meus projectes artístics i per això buido l’estudi del tot i amago tot el material amb el que havia treballat fins aleshores. No puc treballar fins que tot està net, encara que en poc temps tot torna a estar desordenat. Quan acabo torno a netejar!

Presentes dues cares, obres d’art i àlbums il·lustrats per a nens. Són com dos estils diferents. Has pensat en utilitzar el registre més artístic en els llibre per nens?
Bé, sí que m’ha passat pel cap però me’n vaig oblidar ràpidament perquè penso que no funcionaria. Perquè la raó per la qual pinto no és la mateixa per la qual il·lustro. Quan pinto no vull explicar una història, és més aviat per fer una pregunta. Llavors les pintures tenen més a veure amb la curiositat, i els àlbums il·lustrats amb explicar històries. De fet, això de combinar les dues tècniques d’alguna manera ho volia fer amb “L’Ant és meu”, amb els paisatges de fons, però vaig trobar els gravats i no ho vaig fer. I com que treballo de dues maneres diferents a l’estudi és més fàcil descriure el meu procés creatiu; quan treballo en un àlbum treballo horitzontalment (a la taula) i quan treballo en una pintura verticalment (sobre cavallet).

Una curiositat, com és que els teus personatges tenen unes cames o potes com a palets?
Quan buscava el meu estil em va sortir de natural fer-ho així. Dues cametes com a dos pals.
Vaig començar sintetitzant en les persones, després en animals…menys amb l’elefant.

Recomano sempre als meus alumnes la capacitat de saber explicar el seu treball. Tu ets molt bon comunicador. Això s’aprèn o s’hi neix?
La meva primera presentació en públic va ser a Dublín i fou un desastre. Vaig aprendre la lliçó! Una vegada vaig sentir que si no ets capaç d’explicar un obra artística a la teva àvia en menys de trenta segons és que ho has estat fent malament. M’agrada la simplicitat d’aquest missatge, cal fer les coses accessibles a tothom. Si no saps el que fas, però, no ho pots explicar als altres. Has de poder parlar de la teva feina i saber transmetre el que fas. Si no pots fer-ho és que no ho has fet bé!

No ets vergonyós?
Vaig néixer en d’una gran família on calia fer-me escoltar i ara no sóc tímid.

Com professor d’il·lustració m’agradaria que recomanessis alguna cosa als joves il·lustradors. Algun consell que els pugui ajudar?
Han de saber que no podran complaure a tothom. A vegades et rebutjaran algun projecte i un altra vegada algú et dirà que sí i si ets honest amb tu mateix i t’agrada el teu treball podràs avançar i no escoltar als altres. Has d’estar segur de tu mateix i treballar molt!

Ser honest amb un mateix té a veure amb la necessitat de parlar i transmetre uns valors personals?
Sí, i tant. Hi ha gent que diu que has d’escriure sobre el que coneixes, però jo crec que no és del tot així, més aviat té a veure amb expressar-te sobre coses que t’importen. No preguntaré a cent nens que voldrien llegir, no en faria res de la seva resposta. Jo decideixo el que vull dir. Una història m’ha d’agradar a mi, en primera instància. I això suposo que inclou ser honest amb mi mateix.

Recordes sovint el nen que vas ser?
Recordo molt la meva infantesa. M’agrada recordar quan era nen i la manera de veure el món. Era com màgic i meravellós! M’agrada recordar com jo desitjava que fossin les coses, el tipus de llibre que m’agradaria tenir per exemple, o el que volia trobar si mirava segons a quin lloc. Quan faig art sovint penso en aquella mirada que tenia quan era un nen, recordar com ell veia el món.

La sala principal de la llibreria Abacus ja està plena de gent. Hi ha molts il·lustradors que desitgen parlar amb l’Oliver o escoltar algun secret o consell que els ajudi a obrir els ulls una mica més, i nosaltres hem hagut d’acabar la conversa. Hem gaudit de la xerrada en privat amb l’Oliver Jeffers, i ha estat un matí de dissabte molt profitós. L’Oliver és una persona plena d’energia, compromesa amb la professió i un home amb molt talent.
Agraïm a dues il·lustradores joves la seva col·laboració, l’Anna Aparicio que ens ha acompanyat i ha participat en l’entrevista, i també a la Rocío Bonilla per cedir-nos uns dies abans la seva col·lecció de llibres il·lustrats per l’Oliver.

Ara podem gaudir dels títols que disposem al nostre país, il·lustrats per l’Oliver i editats per Andana. Tot un privilegi!