album[s]

Dimecres 28 de maig va tenir lloc la darrera de les cinc conferències que l’Institut Francès de Barcelona ha organitzat al voltant de l’exposició L’ALBUM EN REBONDS. Les 1001 cares de l’àlbum il·lustrat.

Una exposició que es pot visitar fins al 7 de juny.

Tot i l’interès i la qualitat de les anteriors, la darrera conferència va aplegar un gran nombre de professionals del llibre –editors, llibreters, autors, il·lustradors, bibliotecaris, veïns del replà…– que volien escoltar en directa a Sophie Van der Linden, especialista del llibre il·lustrat, autora de l’exposició i cap de la redacció de la revista Hors cadre[s] (traduïda en castellà per Pantalia: Fuera de margen).

Abans de sentir l’especialista de l’àlbum, vam poder escoltar a Marie-France Lecuir, directora de l’associació Lire et faire lire (Toulouse), una associació, fundada l’any 1999, que promociona la lectura a partir d’adults voluntaris jubilats que llegeixen a petits grups d’infants. 

Escoltant les paraules de Lecuir, crec que molts dels presents vam pensar en el programa Lexcit que es porta a casa nostra, que s’articula també al voltant de la formació d’una mena de “padrins de lectura” voluntaris. La principal diferència amb Toulouse és que allà es busca expressament el valor intergeneracional, de manera que només es dóna entrada a voluntaris més grans de cinquanta anys.

Va ser precisament aquesta associació de Toulose qui va encarregar a Sophie Van der Linden i a l’Atelier des
arpètes la creació, l’any 2013, de
l’exposició l’Album en rebonds. 

Amb el títol L’àlbum il·lustrat, una mirada sobre 30 anys de mutacions, Sophie Van der Linden va fer un repàs de l’evolució de l’àlbum il·lustrat a partir d’una trentena d’autors i llibres que d’alguna manera havien obert noves vies amb el seu treball.

De fet, la seva conferència es basava en el treball que recull el capítol “Évolutions” del seu darrer llibre publicat:

I que per alegria de tots, sembla que s’editarà a casa nostra amb traducció de Teresa Duran.

Van der Linden va situar la naixença de l’àlbum modern al Londres de finals del XIX, al voltant de tres noms: Randolph Caldecott, Walter Crane i Kate Greenaway.
I des d’aquest punt, va enfilar cap al París de 1931, on l’obra de Babar va introduir el concepte de la doble pàgina, convertint l’àlbum en un objecte que articulava text, imatge i suport.
I d’aquí vam passar als autors americans com Maurice Sendak que als anys 60 van revolucionar el món de l’àlbum; Bruno Munari i els autors que van experimentar innovacions lúdiques i poètiques, però també i sobretot formals; Autors com Quentin Blake que van marcar els anys vuitanta amb àlbums amb alt poder narratiu (un concepte que, comentava Van der Linden, en els darrers anys potser havia perdut valor i ara es torna a reivindicar…); El joc i ús de vinyetes d’autors com Anthony Brown, David Wiesner o Claude Ponti; L’obertura gràfica que als anys 90 va representar l’obra, com a autor i editor, d’Olivier Douzou. I altres autors que van seguir aquesta via com Wolf Erlbruch i Paul Cox. Sense oblidar que als anys 90 Grégoire Solotareff va obrir una moda de colors plans, vius amb l’àlbum Loulou, que durant molt temps ha estat referència per a la franja de la petita infància. Nadja com a artista més pictòrica, Tana Hoban per a la fotografia artística, Benoît Jacques i l’autoedició…I fins avui, amb autors com Hervé Tullet o Emily Gravett, artistes de l’il·lusionisme.

A continaució de la conferència hi havia prevista una taula rodona amb Anna Castagnoli, il·lustradora, bloguera, Cristina Correro, universitària (UAB) membre del grup de recerca Gretel, i Teresa Duran, universitària (UB), autora i traductora. Una taula moderada per Isabelle Torrubia i Pascal Humbert.

Es van apuntar temes molt interessants, tot i que malauradament es feia tard i potser hi havia massa gent interessant a la taula com perquè pogués parlar tothom extensament.
La mirada dels diferents països d’Europa i la difícil entrada d’il·lustradors francesos al mercat anglès; el paper de l’escola francesa d’il·lustració sobre els creadors de casa nostra i els italians. Les influències, la pèrdua d’identitat dels autors, l’autoedició, les petites editorials…

Temes que es van tractar de puntetes i que en qualsevol moment podem tornar a posar sobre la taula.
Gràcies doncs a l’Institut Francès i endavant amb aquestes iniciatives que posen l’àlbum il·lustrat en el centre del nostre camp d’estudi.
Ah! i gràcies un cop més a la Teresa Duran que ens aproparà, esperem que ben aviat, l’obra de Sophie Van der Linden.