18è Premi Protagonista Jove i 10è Certamen de Lectura en Veu Alta.

Els veïns del replà reunits en assemblea (en reunió de veïns, com cal!) em van encoratjar a escriure aquesta “Porteria” en primera persona, i accepto el repte. Dimecres 4 de juny van tenir lloc dos actes en els quals estava directament implicat aquest qui escriu, veí del tercer segona, i aquest és el perquè d’aquest crònica “personalitzada”.

A la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona es va celebrar el lliurament del 18è premi Protagonista Jove de literatura, que enguany he tingut el goig de guanyar en la categoria 15-16 anys amb la meva novel•la “Noel et Busca” (La Galera 2012). Presentava l’acte la imprescindible i insubstituïble Marga Mateu, i va comptar amb la presència de la presidenta del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, que convoca el premi, Reina Duarte, Joaquim Bejarana, director de l’àrea del llibre de l’ICEC, i Rosa Mut, un dels membres de la comissió d’experts del PJ. Una nombrosa representació dels lectors/jurat del premi (n’hi van participar un miler) van acompanyar-me a mi i a la guanyadora de la categoria 13-14 anys, la Patrícia Martín amb la seva novel·la “Una de zombis” (Estrella Polar 2012). Joves estudiants de lns Carles Vallbona de Granollers, de l’Ins Argentona, de l’Escola Escorial de Vic, de l’Ins Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca, i de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, que al final de la cerimònia van compartir fotos, dedicatòries i esmorzar amb els autors premiats. A la Patricia Martín i a mi ens va fer especial il•lusió la presència de les nostres editores respectives fent-nos costat, la Patricia Campana i la Iolanda Batallé. Llarga vida al PeJota, com se l’anomena informalment, i agraït tant a la comissió d’experts com als joves lectors per haver valorat la meva obra.

I el mateix matí (taxi del Palau Robert al Teatre Nacional de Catalunya) assisteixo a la gran final de la desena edició del Certamen de Lectura en Veu Alta, que organitza la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Una de les iniciatives del Pla de Foment de la Lectura de més èxit dels darrers anys que, sense cap dubte, ha anat a més: tots els centres d’ensenyament catalans són convidats a participar-hi i escollir els seus millors lectors en veu alta, i si en la primera edició hi van participar 7 centres, en la d’enguany eren 604. Un increment espectacular que mostra l’interés de la proposta i la gestió de la comissió organitzadora. Els joves lectors van passant fases eliminatòries fins arribar a quarts, a semifinals i a la gran final del TNC, dividits en categories per edats/nivells. “Noel et busca” era l’obra escollida per ser llegida pels lectors més grans, la Tropa de Corsaris. Sis centres dels 28 que van passar a la final, enviaven tres lectors que llegien en grup el fragment escollit de la novel·la.

No era la primera vegada que hi acudia. Admeto, com he fet sempre, que és un plaer assistir a la final del Certamen: per la organització tan acurada, per la qualitat indubtable dels lectors finalistes, per la (en els darrers anys) gran tasca del cantant i actor Joan Dausà que fa de mestre de cerimònies, i per la il·lusió i la bona feina que hi posen tant des de la organització (l’Anna Canyelles al capdavant), com des de les escoles que hi participen (moltes d’elles reben orientació i consells de professors de dicció i actors professionals), com també dels membres de jurat, que varia cada any, sempre tutelats per Josep Maria Ferrer. Enguany, però, aquest veí cronista reconeix que es va emocionar de debò. Potser com mai en una celebració de la lectura com aquesta. Una de les lectores de la categoria que llegia “Noel et busca”, la Laura Brand, de l’Ins La Roca de La Roca del Vallès, és invident. La Laura llegia en braile, al costat dels seus companys Oriol i Marc. Es va escollir un fragment dur i difícil de la novel•la, i tots els lectors van excel•lir. Per l’autor, ser enmig d’aquell silenci respectuós que regnava al pati de butaques del TNC ple de gom a gom, entregat a la història que escoltava, va ser un privilegi. I va ser, com deia, un privilegi emocionant quan li va tocar el torn a la Laura, asseguda davant d’una tauleta baixa per poder recolzar el seu exemplar en braile. La cosa més natural del món. Una lectura impecable, plena de matisos, tan punyent com el text de Noel, i que va ser mereixedora del premi en la seva categoria. La Rosa Maria Sardà ho diu sovint: “paga la pena un espectacle que et fa oblidar, encara que sigui per uns minuts, que tens el cul damunt d’una cadira”. L’estona que va durar la lectura del fragment de la meva novel·la, amics del replà, jo seia sobre un núvol.

L’acte va comptar amb l’actuació de Messengers, el grup vocal finalista del programa “Oh Happy day” de Tv3, abans de passar a la lectura del veredicte i lliurament de premis als guanyadors, als finalistes i als centres als quals pertanyen els guanyadors. Foto final dels participants, jurat, autors, polítics i organitzadors dalt de l’escenari, i una convocatòria per a l’onzena edició del Certamen, que sé que serà un èxit: sempre és fascinant escoltar un text literari ben llegit en veu alta. És fascinant i necessari. I perdoneu, abans d’acabar, aquesta porteria tan personalitzada i espontània, però us asseguro que la situació bé s’ho valia. Pels que no heu vist mai una final del Certament, us deixo aquí un link per veure la desena edició completa.