Llibres al replà

El joc de les connexions literàries

Una de les coses que més em fascinen de la lectura és el constant joc de referències creuades que es produeixen entre les descobertes literàries.
És evident que no només em passa a mi, cosa que demostra l’excel·lent i enginyós treball que estan fent els amics del Grup de treball de còmic del COBDC. Si no el coneixeu, deixeu-vos perdre per la seva pàgina i descobriu “Parelles de fet“, la seva proposta d’aparellar música, cinema i còmics.
Aquests dies, per fer-nos passar la caloreta i combatre les vacances escolars, al 1r 1a ens hem inventat un joc per distreure la canalla Mumin:
 
El Gran Joc de les Connexions literàries

Us animeu a jugar?
Les recomanacions d’aquesta setmana vénen de dos en dos. Oi que sempre defensem que hi ha àlbums il·ustrats amb la mateixa densitat i riquesa que una gran novel·la? Doncs avui us convidem a buscar quin lligam argumental o formal fa que aquests àlbums i novel·les tinguin certa connexió literària.
El temps comença… ja!

Parella 1.
L’americà Maurice Sendak (1928)  i l’anglès Neil Gaiman (1960), tot i que amb una colla d’anys de diferència, han volgut ressaltar la importància d’un fet que, de tan quotidià, molts de nosaltres no valorem prou: la dificultat i el mèrit de tenir un got de llet cada matí per esmorzar!    

Parella 2.

 

En aquesta segona parella el lligam es fa evident amb la lectura de la novel·la del prolífic Sierra i Fabra. Ambientada a la Xina dels Emperadors, la història ens parla d’una família que viu mil aventures sota el pes d’una profecia que els assenyala com a salvadors de la terra. Les lluites de poder i traïcions ens arrosseguen fins a una endevinalla final que és justament la mateixa que planteja la rondalla d’El test buit. Una història coneguda sobre la mentida, el valor de l’honradesa que funciona molt i molt bé per ser narrada.

Parella 3.

Gràcies a editorials com Kalandraka, Lóguez i Ekaré, aquest any tornen a circular els fabulosos llibres de Tomi Ungerer (Estrasburg, 1931). D’ El ogro de Zeralda, segur que tots recordeu l’última imatge, aquella que amaga una sorpresa d’examen, analitzada mil vegades pels experts en lij. 
Doncs bé, si sou dels que us fascina això de menjar carn humana, no podeu deixar de llegir aquesta perla d’humor finíssim titulada Els Savage. Una família que, marcada per un passat ple de misèries i dificultats a les fredes regions russes, ha adquirit el saludable hàbit, segons ells, de practicar el canibalisme.

Parella 4.

I què poden tenir en comú aquestes dues novetats, a banda de la seva delicadesa i de ser imprescindibles a qualsevol biblioteca? 
En ambdues obres se’ns parla del vincle familiar: en la novel·la juvenil de Satz entre un avi i la seva néta, malalta d’anorèxia. I en l’àlbum, entre dues germanes, una d’elles Virginia Wolf, amb una sola “O”, pel seu caràcter de llop.   
Però el més interessant de la connexió entre aquests dos llibres és que justament l’avi i la germana de les protagonistes troben en l’art, i concretament en la pintura, el camí per a ajudar-les a sortir del seu atzucac.

Parella 5.

I la darrera parella que us proposem és potser la més subjectiva de totes… Sabem que no es tracta de novetats, però és que cada vegada que rellegim la tetralogia d’Henning Mankell, ens agrada més.
No ens féssiu pas triar entre els quatre títols!: El gos que corria cap a un estel, Les ombres creixen al capvespre, El noi que dormia a la neu o Viatge a la fi del món.
I cada vegada que ens topem amb Joel  Gustaffson, bullint patates o perseguint una noia sense nas,  ens apareix la imatge de Garmann, el protagonista de la trilogia il·lustrada de Stian Hole: El final del verano, La calle de Garmann i El secreto de Garmann.
No creieu que Joel i Garmann són ànimes bessones?
I fins aquí les nostres parelles. No cal dir que les connexions literàries entre àlbums i novel·les juvenils són infinites i esteu convidats a buscar-ne i a deixar-nos-les a les golfes del replà.  

2 comments

  1. Quin joc més xulo!
    Participo i proposo…
    "El camino que no iba a ninguna parte", de Gianni Rodari i Xavier Salomó (SM) i "La flauta d'en Demba", de Laura Gómez (Comanegra).
    Dos àlbums il·lustrats ben treballats artísticament i literàriament que parlen de la importància de creure en un mateix.
    Bon estiu!
    Sonia

Deixeu un comentari: