La benaurança que encapçala el present text prové dels versos inicials d’un dels sermons més cèlebres de Jesús, el Sermó de la Muntanya, recollit per Mateu 5:3-12. En aquest sermó Jesús manifestà diverses benediccions que totes elles comencen amb les paraules: Beneït… Ja sabem que des de Llibres al Replà no tenim la potestat d’impartir benediccions als nostres lectors, però sí que prenem aquesta de Jesús a fi d’introduir el tema que ens servirà de camí per enllaçar els articles que a partir d’avui, i fins d’aquí a un parell de mesos, centrarem la nostra recerca al Replà: la pobresa i el seu tractament a la LIJ.
Hem de tenir en compte que la pobresa ha estat model i exemple des de fa centúries en el món de la rondallística infantil per als petits lectors o oïdors. Així Ramon Llull, Frederic Mistral o Jacint Verdaguer ja recolliren algunes rondalles populars on els pobres n’eren els personatges principals. A vegades aquestes contalles eren representades per la figura de Jesús, sempre molt ben acompanyat pel fidel Sant Pere. Són moltes les llegendes en les que Jesús castigava aquella gent que, portats per la seva gasiveria, no atenien la seva demanda d’un crostó de pa per aplacar la gana o una mica d’aigua per la set. Jesús els condemnava fent desaparèixer sota les aigües el poble sencer o convertint en estàtues de pedra totes les seves propietats -les històries de l’estany d’Engolasters a Andorra, l’estany de Montcortès al Pallars o els Pallers de la Segarra en serien alguns exemples. Podem afegir, a més, que a la tradició oral popular és rica de dites sobre pobres com, per exemple: a la pobresa li manquen moltes coses, a l’avarícia totes; el pobre, en voler imitar el ric, troba la perdició -habitual relació entre el pobre honrat i el ric avar, probablement amb la voluntat que el pobre no desitgi mai canviar de categoria-; aquell qui sempre desitja és sempre pobre; ser més pobre que un mestre d’escola, etc. En conclusió, els pobres han estat, son i seran personatges de la nostra literatura popular.
Malgrat que, tal com he vist, la literatura infantil ha ofert molts exemples de pobresa, hem de tenir en compte que el mot pobresa segons l’IEC ofereix tres accepcions: 1 f. [LC] Mancança o escassetat del necessari per a viure. Viure en la pobresa. Una pobresa extrema.
2 f. [LC] Qualitat de pobre. La pobresa d’una llengua.
3 f. [LC] Escassetat, insuficiència, etc. Pobresa d’idees. Pobresa de mitjans.
És probable, doncs, que la majoria de nosaltres associem el mot “pobresa” amb la primera accepció: en relació a la manca de béns materials suficients per portar una vida digna. I amb aquesta mirada s’estén de forma profusa l’article que tracta el tema a la Wikipèdia. Però la LIJ vol i ha d’anar més enllà ja que la pobresa no sempre ha de perquè tenir una relació amb aquesta mancança de forma exclusiva. La LIJ també ha de permetre observar altres derivades de la pobresa que tenen greus efectes sobre l’educació -hi ha estudis que així ho demostren, com Crisis, trajectòries i educació social, de la Fundació Borfill-, sobre la salut –l’esperança de vida en homes al barri de Trinitat Nova respecte al de les Corts és de més de 8 anys!-, i sobre l’habitatge coneguda com a pobresa habitacional o residencial –a Barcelona s’executen més de 20 desnonament diaris.
Però també la LIJ hauria d’afrontar altres formes de pobresa, com la pobresa energètica -tan present avui en dia-, la pobresa alimentària, la pobresa laboral, l’exclusió social -una de les pobreses més invisibles, la d’aquells que viuen sols-, la cronificació de la pobresa, etc. I tot plegat genera una figura tan present avui en dia que alguns autors ja han il·lustrat: els sensesotre.
A la literatura la pobresa sempre ha estat present ja sigui a partir d’un personatge tan mític com El lazarillo de Tormes -hem de tenir en compte que la pobresa va ser fins i tot regulada a la Corona de Castella el 1540 a partir de la coneguda llei Tavera, on s’identificaven els pobres nostrats dels forans, per exemple-, i més concretament en la contística amb el famós conte de El molinet de sal -on la gasiveria del germà ric el porta a la pobresa- o la pobresa de l’època victoriana retratada per Dickens amb Oliver Twist al capdavant.
La LIJ també ha tractat la pobresa feminitzada, en la figura de la Ventafocs, la pobresa infantil, amb el Petit Polzet, o la pobresa d’esperit dels homes rics a vegades representats per la figura del rei com s’esdevé a La princesa de la sal. Alguns dels autors més famosos de la LIJ també han recollit la pobresa en els seus contes, com per exemple Charles Perrault i El gat amb botes, publicat als Contes de la mare oca, o Hans Christian Andersen quan ens va commoure amb La petita venedora de llumins –un conte que abans de contar-lo has d’explicar que fa temps hi havia gent que venia llumins, un a un!, per guanyar-se la vida. Però en paral·lel la LIJ també ens ha ofert alguns dels contes més bonics, que ara anomenaríem empàtics o emocionals, com Els bons amics, on les sobralles d’una àpat frugal -una pastanaga!-, inicia una cadena d’autoajuda que serviria de model a qualsevol ONG-, o personatges tan tendres com el petit os i el petit tigre, de Janosch, un exemple de senzillesa i pobresa material que no per això ha de derivar cap a la vilesa o l’enveja.
A tall d’introducció del nostre negociat voldria afegir tres il·lustradors que han estat especialment excels en el retrat de la pobresa: Junceda, Escobar, especialment pel seu personatge Carpanta, i Cesc. Tres il·lustradors de bandera que van sobreeixir en la seva tasca gairebé de forma successiva: Junceda abans de la Guerra Civil, Escobar durant els anys més durs de la dictadura, i Cesc en els anys de la transició i posterior democràcia.
En primer lloc Joan Garcia Junceda (Barcelona, 1881 – Blanes, 1948) és un dels millors retratistes de la realitat catalana del tombant dels segles XIX i XX. La seva ploma, fàcilment identificable, la posà al servei de la literatura infantil, i molt especialment a les pàgines de la revista Patufet. De les seves mans van sorgir les famoses Pàgines viscudes on expressa l’essència de la bona persona, compromesa i servicial, que ofereix caritat i ajut als pobres. Junceda va saber expressar, sempre amb una capacitat d’observació envejable, la realitat social dels seus dies on els pidolaires, els orfes o altres personatges patien la manca de serveis socials que els hi donessin cobertura en una societat poc igualitària.
Un altre dels il·lustradors de bandera de la pobresa va ser Josep Escobar (Barcelona, 1908-1994). Potser molts el recordem especialment per ser l’autor dels bessons Zipi i Zape, però un dels personatges més característics de la seva carrera va ser en Carpanta. Singularment aquest personatge va poder escapar de la censura franquista tot i representar la gana que molta gent passava a la postguerra -es va publicar per primera vegada el 1947. Si no el coneixeu, en Carpanta vivia sota un pont i totes les seves historietes anaven adreçades a omplir el pap que, sigui per un all o per una ceba, mai aconseguia. La fama d’aquest personatge va arribar tan lluny que fins i tot derivà a alguna dita popular: passar más hambre que Carpanta.
Finalment ressaltar la figura de Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 1927-2006), conegut popularment com Cesc. Ninotaire i pintor, fill del també dibuixant, il·lustrador i bibliòfil Joan Vila (D’Ivori), pràcticament dedicà tota la seva carrera a l’humor gràfic. Els seus pobres són una clara crítica social dels tardofranquisme i dels anys de transició. Cesc els presentava amb mirada trista i barba de dies, pantalons apedaçats i americanes desballestades que interpel·laven el lector davant d’una situació injusta. Malauradament, però, semblaria que els pobres han de seguir formant part del nostre paisatge i, malgrat els esforços de molts autors de LIJ, sembla que és inversament proporcional l’interès de la societat i de la literatura envers aquesta problemàtica a mesura que el lector madura, un fet que encara fa necessària la tasca d’ONG’s, com la Fundació Arrels, per eradicar una xacra social que la pandèmia només ha fet que agreujar.
Acabem anunciant-vos que les properes setmanes, i a fi que no ens agafi aporofòbia -por a la pobresa o als pobres-, el Replà oferirà un rosari de protagonistes, contes populars, àlbums il·lustrats, il·lustradors i il·lustradores…, que de ben segur ens faran més rics, encara que “només” sigui de coneixement.
Deixeu un comentari: