“No ets massa petit per fer coses grans!” és el subtítol de La història de la Greta de Valentina Camerini (Estrella Polar, 2019), la jove que va decidir que no podia seguir ignorant més la situació del planeta, i va començar a fer vaga tots els divendres per cridar l’atenció de les autoritats sobre el canvi climàtic. I no només ho va aconseguir al seu país, sinó també al món sencer.
La seva és una increïble i admirable història real que, traslladada al món de la ficció, em serveix per encetar i constatar la meva humil teoria sobre els herois de mida petita en la literatura adreçada a infants i joves:
Com més petit és el protagonista, més gran és la seva gesta;
o bé, com més petit és el pot, més saborosa, la seva confitura.
Com que són llibres que s’adrecen a persones en edat de creixement, molts dels protagonistes, molts dels herois i heroïnes que hi apareixen, es troben en l’edat de fer-se grans i en la mateixa fase d’aprenentatge que els propis lectors, i s’han d’enfrontar, sovint en solitari, al món que els envolta. I al contrari de l’infant de carn i óssos, no només s’han d’enfrontar al quotidià, sinó, a vegades també, a l’univers que hi ha més enllà.
Per exemple, trobem algun infant capaç d’enfrontar-se a totes les bruixes d’Anglaterra; alguna nena, com ara la Pippi Langstrump, capaç de qüestionar i capgirar la manera de funcionar d’una societat; alguns nens que, com l’Emili, esdevenen els detectius més enginyosos del planeta, i s’enfronten, a vegades, als adults més malvats i més perversos; adolescents, com en Jim Hawkins, tan valents com per resistir els embats dels pirates més terribles que hi ha sota la capa del cel, i també a l’illa del tresor; personatges de mida diminuta i de tarannà tranquil, com els hòbbits, capaços d’enfrontar-se i fins i tot superar totes les forces del mal…
Amb tot el conjunt de personatges citats, la meva diminuta teoria adquireix més fortalesa, i me la repeteixo de nou, per donar-li més importància:
com més petit i esquifit és el protagonista, més gran i vigorosa és la seva gesta,
més increïbles i admirables els seus poders i els seus atributs.
Amb tot el conjunt de personatges citats, i molts d’altres, la literatura suposa pel lector una oportunitat, una ocasió única a l’abast dels seus dits, per creure que aquest és un món sense impossibles, que aquest és un univers on vèncer qualsevol dificultat és possible.
De les obres aparegudes els darrers anys, me n’han captivat algunes de protagonitzades per herois petits. En algun cas, ho són per la seva edat; en d’altres, per la seva mida, i en algun altre, per la sensació que tenen.
N’he preparat un aparador on mostro onze exemplars, un darrere l’altre, tot seguint un ordre nou: del títol més curt i esquifit al més llarg i esplendorós.
Crec que val la pena rescabalar-los dels prestatges, llegir-los i proclamar-ne les seves grans virtuts als quatre vents:
1. Vallès, Tina. Mira. Il·lustr. Mercè Galí. Animallibres, 2021
A vegades, la petitesa d’un protagonista no ve donada per la mida ni per l’edat, sinó per la sensació que hom sent, o bé, pel caràcter de la persona. La Mira és una nena molt tímida. Tant… que a vegades voldria convertir-se en una puça per tal que no la veiessin. De manera molt tranquil·la, anirà aprenent a superar-la. El hip-hop serà una activitat que se li posarà com un anell al dit, en una nova mostra de la literatura tranquil·la i de qualitat de la Tina Vallès.
2. Abadia, Ximo. Frank. Dibbuks, 2018
Frank és un llibre àlbum que en la seva segona frase afirma “Era tan pequeño y moreno que lo llamaban “Cerillita””, i narra la vida d’un senyor baixet i poca cosa que la va fer molt grossa: va guanyar una guerra i va imposar la seva mirada curta i fosca sobre les coses a tota la gent d’aquest país, durant quaranta anys. Es deia Francisco Franco.
3. Prats, Lluís. Kambirí. Estrella Polar, 2019
“Pobreta, tan petita i sola al món” pensa il dottore, quan veu una nena africana que arriba en pastera a les costes de Lampedusa, just en el moment que aquesta perd la seva mare.
La seva petitesa i fragilitat captarà la seva atenció, i capgirarà i alegrarà les vides d’una petita comunitat d’amics, parents i coneguts.
4. Martí, Meritxell; Salomó, Xavier. Sunakay. Flamboyant, 2021
Sunakay és una aventura distòpica que descriu l’aventura diària per la supervivència de dues germanes, Sunan i Kay, que s’han quedat a viure soles a tocar del mar, en una illa feta de plàstics. Busquen objectes entre les escombraries per tirar endavant. Les seves peripècies són trepidants, capaces de sorprendre a cada gir de pàgina i de mantenir l’expectativa i la tensió fins al final.
Una narració excepcional a través de la imatge.
5. Costak, Uri. L’estilita. Ara Llibres, 2019
La comparació amb d’altres coses o éssers fa que quelcom es vegi petit o gran. Un home que puja dalt d’una columna i s’hi instal·la es veu esquifit, però el seu gest subtil esdevé tan important que sacseja les consciències de la comunitat i provoca un canvi substancial en la mateixa. Una novel·la breu amb aires de Rodari i de Calvino.
“Tenim un món ple de foscor, i a vegades hi ha algú que no saps exactament per què, però hi posa una mica de llum. Encara que sigui tan efímera i distant com la d’un llamp al mig d’una tempesta.”
6. Negrescolor, Joan. Jo Alfonsina. Thule, 2019
Alfonsina fou la primera dona que va participar en curses ciclistes tan importants com el Giro d’Itàlia el 1924. Quan va començar a pedalar era molt més petita que la seva bicicleta, i tant li agradava, que en algun moment, es va haver de disfressar d’home per poder aconseguir el seu somni d’anar i competir en bicicleta.
Un àlbum que ens dona a conèixer un personatge fins ara totalment invisible.
7. Fombelle, Thimotée de. Capitana Rosalie. Il·lustr. Isabelle Arsenault. Animallibres, 2021
La Rosalie té cinc anys i una determinació tan intensa com el color dels seus cabells. Viu en un poble francès, a l’hivern de 1917. El seu pare és a la guerra i la seva mare treballa en una fàbrica. Sembla que la Rosalie sigui considerada petita allà on es belluga. Mentre els altres fan tasques essencials, com treballar i aprendre, a ella li encarreguen tasques menors. Però, Rosalie es dibuixa al cap una mena de missió secreta per comprendre allò que amaguen els adults.
Capitana Rosalie és un personatge amb una enorme força interior que li permet travessar la cruesa de l’hivern i de la realitat terrible de l’entorn.
8. Nilsson, Frida. Pirates de la mar de gel. Trad. Elena Martí. Ed. Viena, 2019
És impactant la força, l’empenta i la claror que comunica una protagonista petita com la Siri, de deu anys, enmig d’un enorme marc inhòspit i cruel. També destaca la seva perseverança per anar a trobar i enfrontar-se amb la causa dels seus mals: el temible i terrible Pirata Capblanc.
El seu és un periple a través dels mars del nord, amb un seguit d’aventures versemblants i autèntiques i una galeria variada de personatges de carn i óssos, narrat amb un ritme intens i un llenguatge ric i pulcre.
9. Carranza, Maite. La pel·lícula de la vida. Ed. Cruïlla, 2017
Maite Carranza presenta una família de classe mitjana, formada per una mare, una filla i un fill, que és desnonada. La novel·la està narrada des de la veu de la filla, que és qui se sobreposa a la situació, davant l’esfondrament de la mare, amb valentia, acceptació i enginy. La seva és una lluita gegantina, dura i inesperada.
La seva veu ens ve a dir que això ens pot passar a tots. Una situació dramàtica viscuda des de l’astorament, però també des de la lluita i la denúncia, i amb un punt de llum i optimisme.
10. Del Amo, Jean-Baptiste. Yukio, el niño de las olas. Il·lustr. Karine Daisay. Ed. Cabaret Voltaire, 2020
Un escriptor sense inspiració visita una illa al mig del Pacífic. Se li fa estranya la figura d’una dona que cada dia observa el mar durant llargues hores, i tot preguntant li expliquen la increïble història del seu fill que té els aires d’una llegenda japonesa… “el crío, al nacer, era tan pequeño que cabía en la palma de una mano y los médicos creyeron al principio que no sobreviviría…”.
Al fill, li van recomanar anar a prop del mar per enfortir-se. Li va anar bé, però cada vegada se sentia més atret pel món marí que no pas pel terrestre. Una història delicadament sorprenent.
11. Barrenetxea, Iban. Andanzas de un flautista llamado Tristrás. Ed. Nordica, 2021
Iban Barrenetxea, a més d’un il·lustrador meravellós, és un destre escriptor que sobta per un tipus de narració, uns temes i un estil molt propers a la narració oral i als contes tradicionals, que et deixen assegut a la butaca amb la boca i les orelles ben esbatanades. En aquesta novel·la, un jove que va de poble en poble tocant la flauta per guanyar-se la vida, s’anirà veient embolicat en obstacles cada vegada més complicats i perillosos: que si fades, que si corbs, que si encanteris, que si bruixes… fins arribar al davant d’un enorme drac a qui ningú ha pogut derrotar.
Deixeu un comentari: