Petita Miss Sunshine a la catalana

Més enllà de l’alta literatura, aquella imprescindible que no ens cansem de reivindicar i de donar a conèixer a infants i adults; aquella que recomanem des de les biblioteques i llibreries; que regalem a amics i coneguts i que llegim a clubs de lectura … 

Més enllà d’aquestes obres que intuïm que ens canvien la vida, els infants en necessiten d’altres tot terreny que els ajuden a avançar en el seu camí lector. Tan importants com les altres, segurament. 

“No hay que darles cada día helado”, deia Vicente Ferrer de Media Vaca, parlant de la importància de combinar molts tipus de llibres i lectures amb els infants. 

O com el símil que feia Javier Zabala, parlant de la literatura d’alta costura i la prêt-à-porter. Com amb la roba, deia l’il·lustrador, els llibres d’alta costura es venen poc però són molt importants perquè marquen tendències. 

És evident que no cada dia ens podem vestir de passarel·la. 

Com també cal que acceptem, per molt que ens dolgui, que no és el més habitual que a l’hora del pati els nens i nenes de 4t parlin de la darrera il·lustració d’Innocenti o d’una novetat imprescindible de Kalandraka (encara que l’hàgim compartit a casa la nit abans).

Els lectors de 9-10 anys han adquirit certa independència lectora però necessiten encara unes quantes pàgines d’entrenament. És l’època típica de les sèries i col·leccions, que conviden a avançar amb la garantia que no hi haurà grans sorpreses ni entrebancs. 

Si a l’hora del pati es parla de llibres, és justament d’aquests. Personatges amb nom i cognom que esdevenen petits herois als ulls dels preadolescents. 

Com es reflectia en l’Observatori de Biblioteques, llibres i lectura 2014 que ens presentava el veí del 2n 2a, el mercat editorial en va ple de sèries per a la franja de 8-12 anys. Gran part d’aquestes són traduccions (moltes provinents d’Itàlia) que estan tenint molt d’èxit, malgrat en general, no ser res de l’altra món i tenir una estètica espantosa. Molts són productes de màrqueting que triomfen i eclipsen altres obres sovint de més qualitat literària, però que passen desapercebudes. 

Un dia ens entretindrem a recollir aquests llibres per lectors mitjans que queden eclipsats (la veïna del 1r 2a en sap un munt) i fins i tot, un dia podem fer un llistat dels personatges protagonistes de sèries que més ens agraden. 

Però avui, voldria afegir-me a la conversa que tenen els de 4t a l’hora del pati i parlar-vos d’un personatge que aquest estiu ha omplert unes quantes cases de rialles: Bru Artiac i el seu gos Grumoll.

Enric Gomà. Bru Artiac: Operació Gertrudis. Il·lustr. Artur Laperla. Barcelona: Cruïlla, 2014. 213 p.

Bru Artiac té onze anys i una família força corrent: una germana gran adolescent, uns pares amb els problemes i maldecaps propis dels progenitors, una àvia i un gos, en Grumoll. 
Precisament en Grumoll és el narrador de la història i és a través de la mirada d’aquest gos que descobrim com són els membres de la família Artiac i per què estan tan nerviosos el dia abans de marxar cap al Càmping d’Altafulla. L’àvia Gertrudis ha desaparegut i les vacances hauran d’esperar. El què toca ara és agafar la furgoneta i recòrrer tot Catalunya fins a trobar-la.

Com a la divertidíssima pel·lícula Little Miss Sunshine (Jonathan Dayton i Valerie Faris, Estats Units, 2006) Enric Gomà escriu una mena de road movie a la catalana, passejant la furgoneta de la família Artiac per alguns del punt més nostrats de la geografia catalana: Barcelona, Valls, Ripoll, Banyoles, Caldes de Montbui i Altafulla.

Operació Gertrudis veu de la moda dels “diaris de Greg” però com ja va aconseguir la sèrie d’Elvis Riboldi, els apropa a la realitat dels infants de casa nostra. Gomà posa sobre la taula tots els tòpics catalans, s’enriu d’algunes tradicions, i ho fa sense complexos, amb un humor directe, obert, d’acudit que s’explica al pati d’escola i que arriba ràpidament als infants.

I no podem oblidar la feina d’Artur Laperla, l’il·lustrador que dóna forma a tots aquests personatges. L’humor gamberro de Laperla, que ja havíem gaudit amb la superheroïna XXL (Cruïlla, 2012) i sobretot amb en Super patata (Bang, 2012), és sens dubte gran part de l’èxit de la sèrie.
Els seus acudits, un o dos per pàgina, multipliquen l’efecte humorístic de la història i alhora, trenquen visualment la uniformitat del text, ajudant a avançar a aquells lectors que encara necessiten algunes crosses.

Al final del llibre, quan el misteri de l’àvia Gertrudis queda resolt, intuïm que en Grumoll viurà una nova aventura: uns lladrucs d’amor el criden des de Mallorca.
Esperem que això signifiqui que el tàndem Gomà & Laperla ja estan treballant per continuar aquesta nova sèrie.
Llarga vida al Bru Artiac i al Grumoll!
Tarifa plana per a gossos, ja!