Un llibre de regal per a cada Nadal

Quan s’olora el Nadal, entre moltes altres coses, no pot faltar l’arribada de les recomanacions literàries de les veïnes i els veïns de Llibres al replà, amb les quals us volem desitjar unes bones festes i oferir unes lectures d’allò més exquisides.

1r 1a

Com que les festes nadalenques són d’allò més clàssiques i tradicionals, ens plau molt recomanar-vos la lectura de quatre llibres que tenen aquell confortable regust dels àpats de tota la vida. Però no tots tenen anys rere seu!

MOORE, Inga. El bibliobús de l’Ant. Trad. Maria Bertran. Barcelona: Baula, 2021

El primer, per a lectors incipients, no fa ni un any que ha sortit al mercat i ara Baula l’ha traduït al català. L’autora el dedica als bibliotecaris i bibliotecàries del món, i te bones raons per fer-ho, ja que poques vegades hem tingut a les mans un àlbum que ens comuniqui amb tant d’encert el plaer de la lectura compartida. I a més, les il·lustracions són una filigrana d’expressió, ambientació i mímica gestual, tan entretingudes d’observar (per endevinar quins llibres reparteix l’Ant entre els seus entusiastes veïns) que fan bavejar d’enveja davant tanta traça.

SERRA, Sebastià. Estels i formigues. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2021

Només un autor tan agosarat, original i destacat com en Sebastià Serra gosaria anar, poèticament i gràficament des d’una piga minúscula fins al més vast dels infinits, seguint les petges d’unes formigues que, com les d’aquell cal·ligrama de Joan Salvat Papasseit, van per les rutes amigues. Aquest llibre és una autèntica performance d’il·lustració, i maquetació i ús del zoom visual. Un d’aquells que, si bé són intraduïbles, són, així mateix, insubstituïbles dins qualsevol biblioteca que s’ho valgui.

FISCHER, Hans. Pitschi. Trad. Marina Bornas. Barcelona: Blackie Books, 2021

El segon, per a lectors un pelet, però només un pèl de gat més crescuts. I diem pèl de gat, però caldria dir “de gata”, més concretament de la Pitschi, un gateta nascuda en una granja a qui no li ve de gust resignar-se a ser gata. Voldria ser gall, ànec, cabra, conill… Es tracta d’una de les obres més clàssiques del gran il·lustrador i animalista suís Hans Fischer i és un plaer autèntic tenir entre les mans aquest títol enjogassat que es va publicar per primera vegada el 1947.

FOLCH I TORRES, Josep M. La fortuna d’en Pere Virolet. Il·lustr. J. Junceda. Martorell: Adesiara, 2021

Com que no tot han de ser traduccions provinents d’Austràlia o de Suïssa, i com que és ben cert que “qui perd els orígens, perd la identitat”, ens plau recomanar que llegiu, regaleu i gaudiu d’un dels títols més esbojarrats -i alhora tendres- de Josep M. Folch i Torres, el més clàssic i prolífic dels autors catalans per a infants i joves. Malgrat els anys transcorreguts des de la seva aparició al mercat, com a suplement de la revista “En Patufet”, La fortuna d’en Pere Virolet, presenta tots els ingredients d’una novel·la d’aventures com cal, viatge, enginy, afecte, trifulgues i situacions, un si és no és políticament incorrectes, amb els ulls puritans actuals, però molt divertit. Rescatem-lo del passat, sisplau.

1r 2a

COPONS, Jaume. Els Garcia i el mur. Il·lustr. Òscar Julve. Barcelona: Animallibres, 2021

La parella Copons – Julve, que ha ofert diverses sèries d’èxit als lectors i obres destacades com No llegiré aquest llibre, uneixen de nou virtuts per crear un àlbum que tracta un tema tan habitual en la LIJ com l’amistat, i que avança amb una extrema facilitat.

Ens presenta a dos veïns que comparteixen cognom i una animadversió que els porta a aixecar un element tan icònic i potent com un mur, de cartró, entre ells i les seves cases. Per atzar i per desenllaçar l’embolic, les coses canviaran, mentre el lector admira la senzillesa aparent de la història, la tria original dels elements que la conformen i el diàleg precís entre guió i il·lustració.

ESCABASSE, Sophie. Les bruixes de Brooklyn. Trad. Martina Garcia Serra. Barcelona: Edebé, 2021

Un dels gèneres que viu un moment més àlgid en el món de la LIJ és el còmic, i ho corrobora el fet que algunes editorials, que fins ara no hi havien gosat entrar, s’hi aboquin de ple amb exemplars com Les bruixes de Brooklyn de la canadenca Sophie Escabasse. Presenta a l’Effie, que ha quedat òrfena i s’ha vist obligada a viure amb dues tietes grans i especials al barri de Brooklyn. Mentre s’hi adapta, apareix pel mig una estrella de la cançó amb un problema de pell important que les tietes intentaran solucionar. Serà amb aquest cas que l’Effie anirà descobrint que pertany a una família, moderna, de bruixes. Una història amb diversos fils que s’emboliquen d’allò més i que emboliquen de bona manera també als lectors.

LINDGREN, Astrid. Els germans Cor de Lleó. Trad. Joles Sennell. Il·lustr. Noemí Villamuza. Madrid: Kókinos, 2021

Heus aquí una de les novel·les més emblemàtiques d’Astrid Lindgren, publicada al 1973 i traduïda al català el 1986. Ara, Kókinos manté la traducció de Joles Sennell, però li canvia la cara i n’actualitza les il·lustracions amb l’estil fi i delicat de Noemí Villamuza.

Si ‘arribada de Pippi Langstrump al món va generar una forta polèmica i la seva rebel·lia envers els fonaments de la societat encara són vigents, Els germans Cor de Lleó també va sacsejar la societat sueca, encara que no de la mateixa manera. Va rebre fortes crítiques pel fet d’abordar temes tan durs com la malaltia, la mort i la traïció. Tot i que ho equilibra amb temes com l’amor entre germans o l’esperança. El narrador és en Karl que pateix una malaltia terminal. El seu germà gran el consola tot parlant-li d’un país fantàstic. Els germans lluitaran per alliberar aquest món fantàstic d’un tirà malvat.

 

2n 1a

Els tres llibres que us recomanaré NO són llibres infantils. Tanmateix, tots tres, i per diferents raons, poden constituir un bon regal per a l’adult mediador, perquè hi trobarà idees o connexions que l’acostaran a la LIJ i n’ampliaran el seu abast. El primer, una visió autèntica de la infància; el segon,  un relat medieval on trobarem petjades de la literatura oral; i el tercer, una reedició  d’un llibre crossover molt convenient per a lectors juvenils.

CATALÀ, Víctor. Mosaic III: Intimitats: impressions literàries sobre temes domèstics. Edició d’Agnès Prats i Blanca Llum Vidal. Barcelona: Club Editor, 2021

Relats breus en què Caterina Albert rememora la seva infantesa. El jardí, la casa, els animals, les petites facècies, els objectes, els familiars, els veïns, són evocats de manera entranyable i al mateix temps, amb una visió lúcida de futura escriptora. Escrit en un català aspre, i al mateix temps vivíssim, que les editores han curat extremament. Ja fa temps que creiem que els relats d’infantesa dels grans escriptors haurien de formar part d’un cànon molt especial per a mediadors inquiets i curiosos: animeu-vos amb la Víctor Català!

El viaje de Carlomagno a Jerusalén y Constantinopla. Edició d’Isabel de Riquer. Madrid: Miraguano, 2021

Aquest viatge mai es va realitzar. Els cronistes medievals, a partir de fets històrics , llegendes i elements folklòrics , van bastir aquest relat en què Carlomagno creua Europa amb el seu seguici,  va a Terra Santa on obtindrà magnífiques relíquies i acaba a Istambul, amb l’objectiu de comprovar que en el món hi ha un rei més poderós que ell, com diu la seva dona (No ens recorda a res…?). El pròleg  dóna moltes claus de lectura i la versió espanyola conserva el regust medieval, però amb una agilitat i una actualització que fan de molt bon llegir.

URIEL DÍEZ, Pablo. No se fusila en domingo. Próleg d’Ian Gibson. Il·lustr. Elena Uriel. Valencia: Fuera de Ruta, 2021

Les memòries del jove metge republicà a qui la guerra va atrapar en zona nacional i que va viure des de primera línia de foc les misèries d’una guerra despietada, i també la part humana que és capaç d’aflorar en els pitjors moments. La qualitat moral del seu autor sobrepassa ideologies i partidismes. Aquesta edició té un llarg recorregut: d’una primera edició el 2005, se’n va derivar una esplèndida novel·la gràfica en tres volums. I ara s’hi incorporen nous documents trobats per la família. Molt, molt recomanable per a lectors juvenils en qualsevol de les seves formes.

2n 2a

GRANERO, Nono. Els forats de cuc. Trad. Carlos Mayor. Barcelona: Babulinka, 2021

El còmic ha baixat d’edat lectora i mostra d’això és aquest surrealista i il·lusionant Els forats de cuc, de Nono Granero. Tot comença quan un talp i un talpet veuen ocupat el seu cau per un pal de telègraf plantat al bell mig. A partir d’aquí els dos protagonistes comencen un viatge boig, des d’Egipte a la Lluna, a la recerca d’una nova casa. Un final genial, sens dubte en concordança a la narració, posa la cirereta d’un còmic molt especial. Com deia la Glòria Gorchs en la selecció de Municipi Lector de Nadal 2021: “El llibre, que manté l’edició acurada de totes les petites joies de la col·lecció «Minimini», m’ha recordat el clàssic de Hans Traxler La aventura formidable del hombrecillo indomable. En aquesta ocasió, però, els salts d’un lloc a l’altre tenen una explicació científica: els forats de cuc!”.

LÓPEZ-PAMPLÓ, Gonçal i PARREÑO, Fran. On va aquesta gent? Barcelona: Animallibres, 2021

Els àlbums també són per als adolescents! Ho podem comprovar amb la lectura d’aquest volum singular i bellament il·lustrat que porta per títol On va aquesta gent? de realització original i sorprenent, inclou una adaptació del famós poema de Martin Niemöller «Vaig guardar silenci» («Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, / vaig guardar silenci, / perquè jo no era comunista«), obra de l’editor de l’àlbum, Gonçal López Pampló, que ens n’ofereix una versió contemporània vàlida per a qualsevol temps. Les il·lustracions, tot i que ens dibuixen una època determinada, són el contrapunt ideal perquè es converteixi un llibre de capçalera, un d’aquells títols que justifica el fet de llegir.

PRATS, Lluís. Archie, el noi que parlava amb elefants. Barcelona: Columna, 2021. (Premi Carlemany 2020)

Retornar als relats del segle xix, i com a tals ens referim per exemple a les aventures narrades per Jules Verne, és complicat amb la mirada del lector del segle xxi. Tot i això, Lluís Prats ha estat capaç de recollir l’herència deixada per aquells autors i fer-la contemporània fins al punt d’oferir-nos una lectura plaent, de narrativa eficaç, amb la qual els lectors actuals podran viure en pròpia pell aquella Àfrica colonial que s’estava desfent com un terròs de sucre en el cafè. Prats ens relata la relació entre un petit elefant i l’infant Archibald, una amistat que durarà seixanta anys i que representa la unió entre l’home i la natura que avui en dia tant trobem a faltar. Un llibre sensible, per a futurs aventurers.

3r 1a

Si Jo fos Jella Lepman recomana per aquest Nadal tres obres creades per dones artistes que han estat recentment reeditades a casa nostra, i en el cas de la darrera per animar a algun editor a publicar-la en català. Tres llibres de diferents orígens i tipologies diverses que agradaran a petits i a grans.

YLLA. Dos ossets. Barcelona: Kalandraka, 2021.

Dos ossets narra els periples de dos cadells. Des del seu naixement fins a les primeres aventures a favor de la seva autonomia, el lector seguirà aquests dos protagonistes al llarg del temps. El llibre està realitzat per la gran fotògrafa d’animals, d’origen serbohongarès, Ylla (Camilla Koffler), la qual va adoptar a dos ossets per a la realització d’aquest projecte. L’obra es va publicar per primera vegada als Estats Units el 1954 i va gaudir d’un èxit mundial immediat. Les fotografies expressives en blanc i negre permeten gaudir als més petits de la màgia de la natura i de la vida quotidiana d’aquests animals, i es pot apreciar amb un gran realisme com juguen, com escalen els arbres, com neden… I entremig de tanta aventura, els dos mamífers, omnívors i plantígrads hauran de sol·licitar ajut a altres companys del bosc per retrobar el camí de retorn a casa. És de celebrar poder comptar amb l’edició d’aquesta obra emblemàtica del llibre de fotografies per infants al català, com també l’han recuperat altres editorials arreu d’Europa.

LINDGREN, Barbro; ERIKSSON, Eva. La mamá y el bebé salvaje. Barcelona: Niño, 2021

Aquest llibre, publicat per primera vegada als anys vuitanta a Suècia i ara recuperat per Niño Editor, narra la història d’una mare ultrapassada per la cura d’una criatura incontrolable i salvatgina. El text rimat, on el narrador destaca sobretot la desesperació maternal, s’acompanya d’unes il·lustracions a tinta i aquarel·la. Els protagonistes són representats a través de figures rodones, amb un traç expressiu i afable i grans dosis d’humor. Les malifetes d’aquest protagonista trapella s’incrementen al llarg de les pàgines. Sort que al final, les mares, reals o de ficció, sempre són capaces de perdonar-ho tot…

 

CHMIELEWSKA. Iwona. abc.de. Varsòvia: Wydawnictwo Warstwy (nominada al H.C. Andersen Award 2022)

El llibre no és una novetat, però sí una de les obres emblemàtiques de l’artista polonesa Iwona Chmielewska, nominada al H.C. Andersen Award. abc.de és un abecedari il·lustrat plurilingüe de la cultura germànica. Cada lletra de l’alfabet representa objectes, personatges, ciutats o referents de la literatura, la música, l’art, la ciència, la filosofia, la dansa o la geografia alemanya. L’abecedari va més enllà d’ensenyar les lletres i les grafies de la llengua. El llibre ofereix un joc intel·ligent d’associació de mots, conceptes i il·lustracions. A través del collage, es representa un itinerari, tan ric i divers, que el patrimoni lingüístic, cultural i visual semblen inesgotables. L’obra permet diferents nivells de lectura segons el domini cultural i lingüístic de cada lector. Un àlbum especial per regalar, bonic, delicat i profundament ric a nivell visual, textual i referencial. Algú s’anima a publicar-lo en català?

3r 2a

MACUROVÁ, Katarína. Com és que no fas flors? Trad. Raquel Valle Bosch. Barcelona: Tramuntana, 2021

En la superficie, es la historia de un oso jardinero, que se esfuerza por hacer florecer una planta que no le dará flores hasta el final del relato. A la par, es la historia de la gran fiesta de la zanahoria que celebra una familia de conejos. El hecho de que los lectores tengan un punto de vista privilegiado del escenario donde transcurre la historia, en la superficie y en el subsuelo, y que dispongan de más y mejor información que el narrador, el oso que no sabe por qué la planta no da flor, genera una tensión y un humor desde el principio, hasta la sorpresa del final.

 

MORPURGO, Michael i Benji DAVIES. L’illa dels Frarets. Trad. David Nel·lo. Barcelona: Bambú, 2021

Se trata de una novela del muy conocido y laureado escritor inglés Michael Morpurgo, publicada en el Reino Unido hace un par de años. No podía tener mejor ilustrador que el que tiene: Benji Davies. Y es que quienes disfrutaron, desde 2013 para aquí, con la serie de Noe i la ballena (La Ballena, Ballena a l’hivern, L’ocell de l’avia), sentirán ahora, años después, que Benji Davies ha ilustrado una novela que bien podría ser la continuación de aquellos cuentos ilustrados. Novela de aventuras, novela de mar, novela que se coloca a sí misma en la línea de libros como “Robinson Crusoe” o “La isla del tesoro”, es también una novela de educación sentimental. En definitiva: una novela decimonónica, pero escrita con el ritmo retórico de la narrativa para niños y jóvenes del siglo XXI.

GOETHE, Johann Wolfang. Ilustración: Borja González. El rey de los Elfos. Il·lustr. Borja González. Próleg, Erica Couto. Trad. David Carril. Sevilla: Avenauta, 2021

Hace un par de años, el vecino del 1er. 2ª, publicó un libro que llevaba por título La reina de la nit. Se trataba de un cuento para la prelectores inspirado en el Der Erlkönig de Goethe, pero era una inspiración por interpósita persona, pues, en algún momento, nuestro vecino reconoció que en realidad se había basado en la versión del cantautor catalán Roger Mas, titulada “El Rei dels verns”. Pues bien, ahora podemos ir a la fuente: se acaba de publicar en castellano un hermoso álbum que reproduce el poema que Johann Wolfgang von Goethe escribió en 1782, como parte de la balada operística de “Die Fischerin”. La edición actual del libro, que recupera un esfuerzo frustrado de la editorial El verano del cohete, de 2013, es impecable: lleva una introducción de Erica Couto que ubica el poema en el contexto histórico y literarios del romanticismo alemán. Luego se lee el poema completo. De inmediato, una secuencia de dibujos de Borja González interpreta lo que el poema ha narrado, que no es otra cosa que la cabalgata de un jinete que lleva en brazos a un niño moribundo, intentando huir de la muerte. El poema reproduce el diálogo entre el niño y su padre, mientras los persiguen y rodean el Rey de los Elfos y sus tres hijas, eco de una leyenda escandinava. El Rey de los Elfos también tiene voz en el poema, donde reclama para sí el alma del pequeño. Al final, un epílogo del traductor, David Carril, justifica algunas de sus decisiones al traducir. El trabajo de ilustración que hace Borja González hace honor a la densidad romántica del poema. Un libro que, así lo pienso, podría ser la mejor manera de presentar el romanticismo poético a la juventud actual.