Llibres al replà

D’on vens, Peter?

Aquest és el primer d’un seguit d’articles que apareixeran aquest semestre a Llibres al Replà i que giraran a l’entorn del Cos i del Sexe en el llibre i la literatura infantil i juvenil. També vol ser una manera de posar cara i trajectòria a Peter Mayle (Brighton, Gran Bretanya, 1939 – Menèrba, França, 2018), un autor anglès que té el privilegi d’haver escrit un dels llibres documentals amb una de les vigències més longeves de la història contemporània del llibre infantil. Es tracta de l’obra de divulgació D’on venim?, que intenta donar resposta, amb claredat i senzillesa, a una de les grans preguntes de la humanitat. Fou publicada el 1973 en anglès, traduïda el 1974 en català, i és ben present, encara ara, gairebé cinquanta anys després, a la majoria de les nostres biblioteques públiques.

Però, anem a pams, i coneguem aquest escriptor amb cara de turista britànic i de bon jan que, com que està al darrere d’un llibre documental, sovint no s’hi esmerça tanta atenció com la que s’esmerça en destacar l’autoria d’una obra de ficció.

Un any a la Provença

Si hom cerca informació de Peter Mayle el primer que li apareix és el seu llibre Un any a la Provença, fruit d’una llarga estada en una vila de la zona, una crònica de les meravelles que va descobrir en la vida de poble i les virtuts de les converses amb els seus habitants. Va esdevenir un èxit de vendes, fou adaptat a programa de la televisió i generà tot d’imitadors. Al cap d’uns anys, l’autor fou nomenat Cavaller de la Legió d’honor per la lloable difusió del territori francès que havia aconseguit.

Abans, Peter Mayle havia treballat com a executiu en diverses empreses, fins que als anys setanta, va posar-se a escriure. Un altre dels seus principals èxits fou una sèrie anomenada Wicked Willie, que duia el subtítol d’”El millor amic de l’home”, i el protagonista no era un gos, com puguem arribar a imaginar amb tota la innocència del món, sinó un penis parlant. Es va convertir en una sèrie de dibuixos animats de gran repercussió.

D’on venim?

Però, les guies de divulgació que va elaborar sobre diverses matèries no es queden enrere en la cursa de l’èxit del total de les seves obres. Adreçades als pares i als infants, hi tractava temes d’actualitat que presentaven un buit d’informació i oferia eines per abordar-los: el divorci, la sexualitat, l’adolescència…

Al nostre país, a mitjans del setanta, quan s’entrellucava ja la llum al final del túnel del franquisme, ja apareixia D’on venim?, amb els següents subtítols “els fets de la vida sense falsedats i amb il·lustracions” i un altre “un eficaç instrument d’ajut per als pares”, com una ferma i sincera declaració d’intencions. I amb una dedicatòria també irònica “A Simon, Nicholas, Christopher, Jane i a tots els pares vergonyosos”. I amb tots els elements del llibre treballant plegats per fer arribar la informació, com ara unes guardes plenes d’espermatozous…

Val a dir que la va encertar de ple. Era un llibre gairebé únic en la seva temàtica, i des que em moc i treballo per biblioteques, ja fa algunes dècades, l’hi he vist, l’he endreçat, l’he apedaçat, l’he tornat a comprar…

Durant molts anys, era un llibre que circulava de mà en mà, d’amagat, pels racons o per sota les taules, desvetllava tímids somriures de grup, o rialles sorolloses, pel simple fet que, en el llibre, es feia evident allò que els infants imaginaven, o bé, descobrien allò que no sabien, que volien saber i que cap adult els hi explicava. Te’l trobaves al lloc on no tocava, amagat a qualsevol racó, i alguna vegada, guixat, amb comentaris i dibuixos obscens, arrugat….

Ara, per sort, la major part de les vegades es mira i es consulta sense vergonya, amb tota naturalitat. I ja no és únic. De la mateixa temàtica, n’han anat apareixent d’altres.

Hom s’adona, però, que la majoria provenen del món anglosaxó. I que són, encara ara, gairebé impensables amb una autoria catalana, en un món literari i editorial nostrat que encara es mostra prudent i un pèl purità. Capaç de traduir la tradició literària, la ironia i el sarcasme del nord i incapaç d’acceptar i de reconèixer, sense complexes, l’humor d’aquí.

El llibre de Peter Mayle té la virtut d’explicar les coses tal com són, i salpebrar-les amb unes imatges directes i divertides d’Arthur Robins. Dels llibres que actualment l’acompanyen, val a dir que tots se li assemblen en el contingut i en el propòsit. Això si, alguns ho aborden amb un to més metafòric, i d’altres, d’una manera encara més directa, fruit de la mateixa evolució de la societat.

Per ordre cronològic serien:

  • I els nens, qui els fa, mare? Barcelona: Herder, 1993
  • Cole, Babette. La mamà va pondre un ou! o com es fan els nens. Barcelona: Destino, 2001

-De tots els llibres que va elaborar Babette Cole, aquest, segurament, és un dels més rodons, ideal per oferir als pares quan es troben sense respostes davant la gran pregunta dels més petits-.

  • Gathen, Katharina von der. Explica-m’ho: 101 preguntes fetes a nens i nens sobre un tema apassionant. Barcelona: Takatuka, 2016
  • Gathen, Katherina von der. La vida amorosa dels animals. Barcelona: Takatuka, 2018
  • Monsieur Mouch. Jo si que sé de veritat com es fan les criatures. Barcelona: Takatuka, 2020
  • Gathen, Katherina von der. Explica-m’ho tot: més preguntes fetes per nenes i nens sobre un tema apassionant. Barcelona: Takatuka, 2021

-Editorial Takatuka ha traduït tot de llibres sobre el tema que provenen primordialment del mercat alemany, i que ofereixen una resposta àmplia i sense embuts a aquesta i d’altres preguntes-.

  • Kacprzyk, Agnieszka. D’on vinc? Il·lustr. Marianna Sztyma. Barcelona: Thule, 2021
  • Yo te lo explico: qué, cuándo, cómo y dónde hablar de “eso” con tu peque. Madrid: Oberón, 2021.                                                                                                                                                                  “Bé, ara ja ho saps, d’on véns.” és una de les frases del final del llibre de Peter Mayle, que denota satisfacció per la informació oferta. A ell, cal agrair-li que mostrés i il·luminés, a tants i tants infants, un camí que fa anys era fosc i amagat, i ho fes “sense falsedats i amb il·lustracions”.

 

 

One comment

Deixeu un comentari: