El primer rostre de l’àngel

Potser a causa de la meva formació en el camp de les arts plàstiques, sempre m’han fascinat els estadis primers, els esbossos i les provatures que fa un/a il•lustrador/a (també un pintor/a) abans d’enllestir i donar per definitiva una feina. Els primers temptejos, l’origen, les notes inicials, els traços fundacionals. És evident que poques vegades el lector d’àlbums il•lustrats té ocasió d’accedir a aquestes primeres versions de les històries que li arriben a les mans a través d’una edició definitiva.

Aquest estiu, a Hamburg, em va caure a les mans aquesta meravella de la que parlaré avui. No està editat en català ni en castellà i per tant, per als seguidors d’aquest bloc, deurà ser tot un descobriment. Carlsen, l’editorial de capçalera de la reconegudíssima il•lustradora alemanya Jutta Bauer, va publicar aquest Skizzenbuch o llibre d’esbossos sobre “El ángel del abuelo” (Lóguez, en castellà) el 2003. Es tracta d’una edició impecable, d’una resolució gràfica brutal, en la qual el traç de llapis sembla ben bé l’original i dóna una visió de l’esbós molt fidel als dibuixos previs a l’obra definitiva que va publicar la Bauer.

És exactament això, un llibre d’esbossos, la majoria força elaborats (com acostuma a treballar l’autora des de bon principi). A la primera pàgina hi apareix el text sencer, 21 línies (en alemany, és clar!) i a continuació 35 pàgines de dibuixos seguint l’ordre correlatiu de l’edició definitiva de la història. Al final, hi trobem una entrevista que Sibylle Hoffmann va fer a l’autora arran de la publicació de l’àlbum i on es parla del per què de la història, del per què de l’àngel de la guarda femení i com és que la història no va resultar tan divertida com en un començament ella havia planejat que seria. Pels que no la coneixeu, “Opas Engel” parla de l’àngel de la guarda que va acompanyar i protegir un avi alemany des que va néixer fins que explica, al llit de mort, aquesta presència màgica al seu nét. Una història que, com la que van viure els alemanys de la generació de l’avi, va passar per la guerra dels nazis i una postguerra duríssima.

Alternant llapis i tinta, però sobretot llapis, sense color, resulta fascinant veure sorgir sobre el blanc trencat del paper les formes i les figures, també la distribució de les pàgines i fins i tot d’algun fragment de text. Com en tota l’obra de la il•lustradora, dos aspectes centren l’atenció de l’espectador: per una banda el moviment, i per una altra l’expressivitat. L’esbós permet comprovar com la Bauer accentua, en diverses provatures, l’efectivitat d’aquest moure’s dels personatges mentre realitzen una acció, utilitzant, quan calen, línies cinètiques que el reforcen o l’amorteixen. Són, a parer de qui escriu, dibuixos d’una altíssima sensibilitat gràfica: no oblidem que l’àngel sovint ha d’aturar, reprimir o interrompre accions que, de no haver-hi intervingut, haurien causat danys irreparables (fins i tot la mort) en el protagonista. Aquestes escenes reclamaven la tensió justa de braços, de cossos, d’objectes a punt d’esclatar. Sempre hi ha la reacció de frenar, de tibar o d’apaivagar cops violents, i la Bauer ho aconsegueix en unes simples línies. Una proesa.

El mateix succeeix amb les expressions. Davant de la mesurada impassibilitat del protagonista (que no és conscient de l’existència de l’àngel protector), l’ésser imaginari ha de mostrar la ràbia, l’empenta, la sorpresa, el pesar o la incredulitat resultant de salvaguardar la vida del seu protegit. I la Jutta Bauer és finíssima, és oportuna en conferir, en un sol dibuix, tot el cúmul de sentiments i actituds que la situació del personatge reclama. I si ja ho és d’habitual en la seva obra final, és impressionant com ho tempteja en els esbossos. De vegades en té prou amb un ull obert, amb un corrugament del front. Tot en ells resulta encertat i necessari, com si no hagués pogut ser d’una altra manera. Per això els dibuixos tenen aquesta frescor i espontaneïtat tan natural, tan deutora del còmic i del dibuix seqüenciat. Els personatges de la Bauer no necessiten d’una ambientació general, d’un decorat, d’un entramat d’objectes, personatges o paisatges, sinó que són expressius per se. Ens ho transmeten tot gràcies a aquesta expressivitat i a aquest moviment, i això resulta molt evident en els esbossos.

Permeteu-me aturar el discurs i deixeu-vos portar per les imatges. Si aconseguim que el mitjà digital reprodueixi amb exactitud les imatges i el que transmeten, em sentiré recompensat. Ara bé, si mai teniu ocasió, adquiriu un exemplar en paper. No us cansareu de fullejar-lo, com em passa a mi, captivat per l’aparent generació espontània de les formes, els personatges i les accions dels esbossos. Tot aparentment tan senzill i tan real. Tot aparentment tan màgic.