Il·lustr. de Sonja Wimmer a El cielo de Afganistán (Cuento de Luz 2013)
Amb l’arribada de Harry Potter i l’auge de la narrativa fantàstica, sovint hem acabat associant la fantasia
amb l’èpica i amb la batalla entre el bé i el mal.
En la literatura infantil, però, la fantasia té un ventall de colors i
de registres amplíssim, entre els quals hi ha també una fantasia tranquil·la i
amable que, sovint i de manera subtil, es barreja amb la realitat, i fa possible
allò impossible en el dia a dia dels personatges.
de registres amplíssim, entre els quals hi ha també una fantasia tranquil·la i
amable que, sovint i de manera subtil, es barreja amb la realitat, i fa possible
allò impossible en el dia a dia dels personatges.
Jo que vaig dormir amb lleons de Laia Longan és una novel·la paradigmàtica
d’aquesta mena de fantasia tranquil·la, que a més d’estar ben afinada, mescla
un seguit d’elements i estereotips presents en la literatura infantil més emblemàtica
de la història.
Els inicis de Laia Longan (Barcelona, 1979) són semblants als de moltsaltres que han esdevingut escriptors, els d’una persona que s’entusiasma per la
ficció, que la viu a través de la lectura i el cinema, i que escriu pel simple plaer
d’escriure, sense un objectiu definit.
En el seu cas, l’atzar la porta, primer, a l’Escola d’Escriptura del’Ateneu Barcelonès, que entre altres funcions té la d’endreçar, aclarir i
dirigir la feina i els objectius dels alumnes. I segon, a conèixer en Joan
Vives, de l’editorial Animallibres, un d’aquells editors que acompanyen als
autors en el procés creatiu.
dirigir la feina i els objectius dels alumnes. I segon, a conèixer en Joan
Vives, de l’editorial Animallibres, un d’aquells editors que acompanyen als
autors en el procés creatiu.
La Laia li mostra un plec de pàgines amb l’esbós
d’alguns personatges i sobretot amb el to amb el qual vol embolcallar una
història i l’editor l’anima a portar el projecte a port.
d’alguns personatges i sobretot amb el to amb el qual vol embolcallar una
història i l’editor l’anima a portar el projecte a port.
D’aquesta forma, neix la seva primera novel·la per a infants: Otto el nen que va arribar amb la neu
(Animallibres, 2008). Dos anys després, la segona: En Lluc i en Fred DeSucre a l’illa invisible (Animallibres, 2010),
que fou una de les obres seleccionades pel Premi Atrapallibres. I quatre anys més
tard, ens arriba la tercera:
(Animallibres, 2008). Dos anys després, la segona: En Lluc i en Fred DeSucre a l’illa invisible (Animallibres, 2010),
que fou una de les obres seleccionades pel Premi Atrapallibres. I quatre anys més
tard, ens arriba la tercera:
LONGAN, Laia. Jo que vaig dormir
amb lleons. Il·lustr. Sonja Wimmer. Barcelona: Animallibres, 2014. (La
formiga; 56)
A la novel·la, hi ha una entradeta posada en la veu d’algú que
interpel·la al lector i el condueix de bracet al món màgic del circ: “Acosteu-vos tots i escolteu aquesta
història. Tot comença en una immensa carpa blava”.
amb lleons. Il·lustr. Sonja Wimmer. Barcelona: Animallibres, 2014. (La
formiga; 56)
En totes elles, s’hi entrelluca un to semblant, que cus la realitat i la
fantasia d’una manera delicada i natural, i un pòsit deixat per la lectura de
grans obres de la literatura infantil universal de tots els temps. No és
gratuït quan ella afirma que hi ha un seguit d’aquestes obres que van influir
en la seva trajectòria lectora: Peter Pan
de J. M. Barrie, les obres de Roald Dahl, En
Jim Botó i en Lluc el Maquinista de Michael Ende, El vent entre els salzes de Kenneth Grahame, o bé, Les aventures de Tom Sawyer de Mark
Twain.
fantasia d’una manera delicada i natural, i un pòsit deixat per la lectura de
grans obres de la literatura infantil universal de tots els temps. No és
gratuït quan ella afirma que hi ha un seguit d’aquestes obres que van influir
en la seva trajectòria lectora: Peter Pan
de J. M. Barrie, les obres de Roald Dahl, En
Jim Botó i en Lluc el Maquinista de Michael Ende, El vent entre els salzes de Kenneth Grahame, o bé, Les aventures de Tom Sawyer de Mark
Twain.
En aquesta tercera obra, on Longan fa un pas endavant en l’evolució del
seu estil, ofereix al lector una obra del tot reeixida, a mig camí del
realisme, l’aventura i la fantasia. Hi explica la història d’en Tom,
un orfe que se sent cridat pels personatges d’un circ i que s’hi agafa com a un
ferro roent amb l’objectiu de cercar el seu pare i els seus orígens.
seu estil, ofereix al lector una obra del tot reeixida, a mig camí del
realisme, l’aventura i la fantasia. Hi explica la història d’en Tom,
un orfe que se sent cridat pels personatges d’un circ i que s’hi agafa com a un
ferro roent amb l’objectiu de cercar el seu pare i els seus orígens.
A la novel·la, hi ha una entradeta posada en la veu d’algú queinterpel·la al lector i el condueix de bracet al món màgic del circ: “Acosteu-vos tots i escolteu aquesta
història. Tot comença en una immensa carpa blava”.
Seguiu-m’hi i us presentaré alguns dels seus artistes, espais i
habilitats, així com també els lligams que observo amb altres artistes, espais
i habilitats de la literatura:
Jo
que vaig dormir amb lleons
intercala, de tant en tant, les il·lustracions en blanc i negre de Sonja Wimmer,
detalls de la seva innegable personalitat i qualitat artística, que tot just comencem
a descobrir i que transmeten amb eficàcia el realisme fantàstic de la Laia Longan. El seu
paper hi és secundari, com ho és el del dolent de la novel·la i com ho són les
imatges en els llibres de narrativa per a lectors d’aquesta franja d’edat, però
col·labora en gran manera en l’entrada del lector en el benaurat i meravellós Circ
de la Nit.
habilitats, així com també els lligams que observo amb altres artistes, espais
i habilitats de la literatura:
– L’orfenat:
En Tom és el protagonista i viu en un orfenat. Un nen rebel, una ànima lliure…
com tants n’hem conegut (per exemple: la Sofia d’El
gran amic gegant de Roald Dahl; el mateix Harry Potter de J. K. Rowling; o Oliver Twist de Charles Dickens)
En Tom és el protagonista i viu en un orfenat. Un nen rebel, una ànima lliure…
com tants n’hem conegut (per exemple: la Sofia d’El
gran amic gegant de Roald Dahl; el mateix Harry Potter de J. K. Rowling; o Oliver Twist de Charles Dickens)
– El circ:
és allò que fascina al protagonista quan el descobreix, i no dubta a seguir la
invitació per formar-ne part. El circ ha estat sempre, en la literatura, una
metàfora del món i de les relacions humanes. Aquest concretament té el
suggeridor nom del Circ de la Nit i és capaç de fer somniar a tothom, com ho és qualsevol
territori fantàstic i literari. (Moltes sèries de literatura infantil,
començant per l’emblemàtica d’Els Cinc d’Enid Blyton tenen aventures en aquest
espai. Si he recomanar, però, alguna obra ambientada en un circ, em quedo amb Conte de riure, conte de plorar de Joles
Sennell, o bé, Jesus Betz de Fred
Bernard i François Roca).
és allò que fascina al protagonista quan el descobreix, i no dubta a seguir la
invitació per formar-ne part. El circ ha estat sempre, en la literatura, una
metàfora del món i de les relacions humanes. Aquest concretament té el
suggeridor nom del Circ de la Nit i és capaç de fer somniar a tothom, com ho és qualsevol
territori fantàstic i literari. (Moltes sèries de literatura infantil,
començant per l’emblemàtica d’Els Cinc d’Enid Blyton tenen aventures en aquest
espai. Si he recomanar, però, alguna obra ambientada en un circ, em quedo amb Conte de riure, conte de plorar de Joles
Sennell, o bé, Jesus Betz de Fred
Bernard i François Roca).
– Lana: és l’altre protagonista. Una nena del circ que, com Peter Pan, apareix un dia a la finestra que dona a
l’habitació d’en Tom, per convidar-lo a conèixer el circ, la seva Illa de Mai Més. Ella li mostra el
camí per descobrir un univers que no li era del tot desconegut.
Amb ella, compartiran aventures i intimitats. (com Peter Pan i Wendy de J. M. Barrie).
l’habitació d’en Tom, per convidar-lo a conèixer el circ, la seva Illa de Mai Més. Ella li mostra el
camí per descobrir un univers que no li era del tot desconegut.
Amb ella, compartiran aventures i intimitats. (com Peter Pan i Wendy de J. M. Barrie).
– Un do
especial: en Tom té el do de comunicar-se amb les feres del circ, com tants
herois de paper. Aquest do els fa diferents i més poderosos que la resta. (com
ara: Matilda de Roald Dahl, o bé, Momo de Michael Ende)
especial: en Tom té el do de comunicar-se amb les feres del circ, com tants
herois de paper. Aquest do els fa diferents i més poderosos que la resta. (com
ara: Matilda de Roald Dahl, o bé, Momo de Michael Ende)
– El
dolent: en aquesta obra, el dolent és previsible i maldestre, com ho podria ser
el pallasso sapastre de qualsevol circ del món. La seva, però, és una guerra
secundària en el tramat del conjunt. (com el
Màgic d’Oz de L. F. Baum, el qual porta a terme una lluita que no és
secundària, però si falsa i sapastre).
dolent: en aquesta obra, el dolent és previsible i maldestre, com ho podria ser
el pallasso sapastre de qualsevol circ del món. La seva, però, és una guerra
secundària en el tramat del conjunt. (com el
Màgic d’Oz de L. F. Baum, el qual porta a terme una lluita que no és
secundària, però si falsa i sapastre).
– L’amistat…
i també l’amor entre els dos protagonistes són claus en el desenvolupament del
relat, com en tantes i tantes altres obres de la literatura universal.
i també l’amor entre els dos protagonistes són claus en el desenvolupament del
relat, com en tantes i tantes altres obres de la literatura universal.
Joque vaig dormir amb lleons
intercala, de tant en tant, les il·lustracions en blanc i negre de Sonja Wimmer,
detalls de la seva innegable personalitat i qualitat artística, que tot just comencem
a descobrir i que transmeten amb eficàcia el realisme fantàstic de la Laia Longan. El seu
paper hi és secundari, com ho és el del dolent de la novel·la i com ho són les
imatges en els llibres de narrativa per a lectors d’aquesta franja d’edat, però
col·labora en gran manera en l’entrada del lector en el benaurat i meravellós Circ
de la Nit.
Tot plegat és… un regal!
Il·lustr. de Sonja Wimmer a Historia de una cucaracha (Cuento de Luz 2011)
Deixeu un comentari: