Hereus de Minarik, Lobel i Janosch

Dubosarsky, Ursula. Les noves aventures de la Mel i l’Ós. Il·lustr. Ron Brooks. Corimbo, 2014 (edició original 1998)

Tellegen, Toon.¿No hay nadie enfadado? Il·lustr. Marc Boutavant. Edelvives, 2014
(edició original del llibre 2013; edició dels contes 2002)

Parlar d’aquests llibres ens obliga a fer un pas enrere i citar també l’obra de tres grans autors que els precedeixen: Else Holmelund Minarik (Dinamarca 1920-Carolina del Nord, 2012), Arnold Lobel (Los Angeles, 1933-1987) i Janosch (Zabrze, Polònia, 1931)
Amb els seus llibres, d’alguna manera, van reinventar el gènere de les faules, aquelles aventures quotidianes de petits animalons que funcionen com a mirall del comportament humà.

Lobel, Arnold. Històries de ratolins. Kalandraka, 2000 (edició original 1972)

Janosch. Jo et curaré, va dir el petit ós. Kalandraka, 2015 (edició original 1985)

Tot i que cada una d’aquestes obres té el seu propi univers personal i, cada autor el seu estil, hi ha uns elements en comú que els converteixen gairebé en un gènere literari, un fil invisible que els uneix a tots: 

Univers afectiu

Els protagonistes d’aquests contes solen ser animals antropomòrfics que porten una vida idíl·lica en plena natura, en paisatges pintorescs i envoltats de bosc. Es tracta d’un univers acollidor, quotidià, sense tecnologia, governat per la seva pròpia lògica. 

Alguns lectors pensaran que és un món molt conservador. D’altres, es meravellaran de la seva capacitat d’evocació. 

Els personatges 

No hi ha ni bons ni dolents, ni superiors ni inferiors. Els protagonistes d’aquestes històries no tenen maldat ni rancor. Diuen el que senten i expressen la seva perplexitat davant allò que no comprenen.
Busquen solucions als petits drames de l’existència, que per molt banals que puguin semblar, mai no es banalitzen. 

I sobretot, sempre compten amb l’ajuda o el consell dels altres animals. 

L’esperit infantil 

Quan aquests autors s’interessen per les activitats domèstiques dels personatges, en veritat estan donant molta importància a les petites penes i alegries ordinàries que, al cap i a la fi, són l’essencial de la vida. Petites aventures plenes d’ingenuïtat i innocència.
Les emocions infantils esdevenen matèria literària i el fet de compartir-les esdevé, per als infants, un gest molt alliberador. 

La filosofia 

Llegeixo a Aux petits enfants les grands livres (AFL, 2007) que es refereixen a Arnold Lobel com el “Becket pour enfants”, perquè planteja preguntes existencials com ara: un món perfecte és possible? Pot haver-hi plaer en la tristesa? 

Aquesta és l’essència d’aquests llibres: parlar de coses universals, de tries fonamentals que hem de fer al llarg de la nostra existència.

Elements narratius
Formalment aquests llibres també presenten una estructura similar.
La majoria dels contes comencen amb dos o més animals que s’enfronten amb un petit problema. Parlen, dialoguen, pot haver-hi fins i tot una discussió o una petita baralla.
Finalment, però, torna la pau. I la vida continua. A vegades fins i tot el problema persisteix però s’aprèn a viure amb ell.
Els diferents contes poden ser inconnexos però acaben tenint una lògica que els uneix.
És impossible no sentir-se part de les històries. De fet, els diàlegs constants ens conviden a participar en les discussions, a posicionar-nos a favor d’un personatge o l’altre.
El mèrit d’aquests llibres és la capacitat de crear un món tan ric i
evocador a partir d’un vocabulari bàsic, amb frases simples, sense
gairebé subordinades.
Text i imatges van confegint un únic discurs, en un mateix ritme i to,
destacant les emocions dels personatges a partir del gest i les
actituds.

Els llibres de Toon Tellegen (Brielle, Països Baixos, 1941) i Ursula Dubosarsky (Sydney, Austràlia, 1961) s’inscriuen dins d’aquesta tradició i mereixen el seu lloc al costat dels clàssics.
Els dotze contes de ¿No hay nadie enfadado? són increïblement divertits i enginyosos, però a més a més l’edició i les il·lustracions de Marc Boutavant són impecables.
Les cinc Noves aventures de la Mel i l’Ós mantenen la qualitat del primer volum, i ens  han omplert de nou d’optimisme i seguretat.

Els infants també necessiten històries introspectives. No sempre necessiten acció i grans girs argumentals.

A vegades “reconforta veure com una història banal desemboca imperceptiblement cap a l’absurd o la fantasia”(Aux petits enfants les grands livres (AFL, 2007) p.65-69)