Aquesta setmana, des del 1r 1a, us volíem recomanar dos llibres que ens han robat el cor:

Dubosarsky, Ursula. Les noves aventures de la Mel i l’Ós. Il·lustr. Ron Brooks. Corimbo, 2014 (edició original 1998)
Tellegen, Toon.¿No hay nadie enfadado? Il·lustr. Marc Boutavant. Edelvives, 2014
(edició original del llibre 2013; edició dels contes 2002)
Parlar d’aquests llibres ens obliga a fer un pas enrere i citar també l’obra de tres grans autors que els precedeixen: Else Holmelund Minarik (Dinamarca 1920-Carolina del Nord, 2012), Arnold Lobel (Los Angeles, 1933-1987) i Janosch (Zabrze, Polònia, 1931)
Amb els seus llibres, d’alguna manera, van reinventar el gènere de les faules, aquelles aventures quotidianes de petits animalons que funcionen com a mirall del comportament humà.
Minarik, Elsa Holmelund. El petit ós. Il·lustr. Maurice Sendak. Alfaguara, 2003 (edició original 1957)
Tot i que cada una d’aquestes obres té el seu propi univers personal i, cada autor el seu estil, hi ha uns elements en comú que els converteixen gairebé en un gènere literari, un fil invisible que els uneix a tots:

Busquen solucions als petits drames de l’existència, que per molt banals que puguin semblar, mai no es banalitzen.
Les emocions infantils esdevenen matèria literària i el fet de compartir-les esdevé, per als infants, un gest molt alliberador.

Formalment aquests llibres també presenten una estructura similar.
La majoria dels contes comencen amb dos o més animals que s’enfronten amb un petit problema. Parlen, dialoguen, pot haver-hi fins i tot una discussió o una petita baralla.
Finalment, però, torna la pau. I la vida continua. A vegades fins i tot el problema persisteix però s’aprèn a viure amb ell.
Els diferents contes poden ser inconnexos però acaben tenint una lògica que els uneix.
És impossible no sentir-se part de les històries. De fet, els diàlegs constants ens conviden a participar en les discussions, a posicionar-nos a favor d’un personatge o l’altre.
El mèrit d’aquests llibres és la capacitat de crear un món tan ric i
evocador a partir d’un vocabulari bàsic, amb frases simples, sense
gairebé subordinades.
Text i imatges van confegint un únic discurs, en un mateix ritme i to,
destacant les emocions dels personatges a partir del gest i les
actituds.

Els llibres de Toon Tellegen (Brielle, Països Baixos, 1941) i Ursula Dubosarsky (Sydney, Austràlia, 1961) s’inscriuen dins d’aquesta tradició i mereixen el seu lloc al costat dels clàssics.
Els dotze contes de ¿No hay nadie enfadado? són increïblement divertits i enginyosos, però a més a més l’edició i les il·lustracions de Marc Boutavant són impecables.
Les cinc Noves aventures de la Mel i l’Ós mantenen la qualitat del primer volum, i ens han omplert de nou d’optimisme i seguretat.
Els infants també necessiten històries introspectives. No sempre necessiten acció i grans girs argumentals.
A vegades “reconforta veure com una història banal desemboca imperceptiblement cap a l’absurd o la fantasia”(Aux petits enfants les grands livres (AFL, 2007) p.65-69)
No puc estar més d'acord amb la meva veïna: a voltes cal saber parar, aturar el temps i fixar-se en la bellesa de les coses petites i adonar-se de la sort que tenim.
Gràcies veí.
Llegeixo el facebook de Kalandraka que aquest any reeditaran els llibres de la Minarik, del petit ós, il·lustrats pel Sendak.
És una gran notícia!
Els del 3er 1a invitarem aquesta colla d'elefants,óssos i ratolins. T'hi afegeixes, Chat botté?
I tant Koko, ja sé que al 3r 1a els animalons sempre hi són ben rebuts. Una abraçada!
1r 1a