Recomanacions d’estiu

Benvolguts i
benvolgudes, replaneros tots i totes: ja tornem a tenir l’estiu a tocar, i els
veïns de l’immoble preparem maletes, tovalloles, cremes solars, etc per marxar
uns dies fora. Ho fem bé: ens agafem dos mesos. Aquest ha estat un bon any, i
ens ha fet molta il·lusió veure com, setmana rere setmana, els habituals al
replà heu passat a saludar, heu tret al nas per llegir i veure què es cou al
món de la LIJ i heu compartit amb nosaltres la curiositat, les novetats i el
créixer d’un món que ens apassiona.
   Ja esteu al cas que tenim una nova inquilina
al tercer primera, i que vam celebrar la segona festa d’aniversari el maig
passat. El descans estiuenc ens agafa amb la sensació de feina ben feta, de
missió acomplerta i amb ganes de reunir energia de cara al curs vinent. Pensant
en vosaltres, us volem deixar unes quantes recomanacions dels veïns de l’escala
de les que podreu gaudir entre tomb i tomb a la sorra, entre braça i braça al
mar o a la piscina, entre canya i canya a la terrassa o al bar.
Vet aquí les nostres propostes:

1r 1a
Aquest estiu la família Mumin us recomana dues novel·les d’aventures, que vénen de la mà de la seva versió cinematogràfica, i un còmic. 

Smith, Dan. Big game = Caça major. Trad. Aurora Ballester. Basada en el relat original de Jalmari Helander i Petri Jokiranta. Bambú, 2015

Oskari és un noi finlandès que ha de superar una prova per passar a l’edat adulta. Amb només un arc i un joc de fletxes haurà de passar una nit al bosc i caçar algun animal. Com més gran sigui la presa, més gran serà el respecte que li professarà el seu poble. Però allò que el bosc té preparat per a l’Oskari és impensable. De fet, no és estrany que el llibre neixi conjuntament com a guió cinematogràfic, perquè ens trobem davant d’un argument de típica  pel·lícula americana d’aventures, protagonitzada per Samuel L. Jackson.

Norton, Mary. Los incursores. Blackie Books, 2015
L’anglesa Mary Norton va publicar aquest llibre l’any 1952 i va arribar a casa nostra als anys vuitanta, en castellà, gràcies a l’editorial Altea.
Ara Blackie Books recull en un sol volum dues de les aventures d’aquests éssers diminuts que viuen entre nosaltres, humans de la mida d’un terròs de sucre: Los incursores i Los incursores en el campo.

El llibre va fascinar tant al famós cineasta Hayao Miyazaki, que va fer-ne el guió per al cinema. Així que després del llibre podeu gaudir de: 
Arrietty y el mundo de los diminutos [dvd]. Dirigida per Hiromasa Yonebayashi. Aurum, DL 2011

  

I per a acabar, una perla que acabem de descobrir, tot i que ja té uns anys:
García, Sergio. Odi’s blog. Il·lustr. Lola Moral. Dibbuks, 2010
Un còmic sense mots, difícil de classificar, amb petites històries d’una o
dues planes. Somnis i fantasies de la noia protagonista, que és capaç
de transformar les feines i accions quotidianes en experiències
fascinants i fantasioses.
Amb només unes hores, s’ha guanyat un lloc d’honor al 1r 1a.

1r 2a
Al 1r 2a, i diria que a tot el replà, ens agrada la bona literatura, sigui del gènere, de la mena o del tema que sigui, per amanir qualsevol estona, i en especial, els temps de vacances. 
I tot i que, a mi, em captiven les històries escrites amb prosa poètica, construïdes amb frases simples, i de ritme àgil, les recomanacions per aquest estiu coincideixen a tenir un títol de frase subordinada. Per ordre d’edat a la qual s’adrecen, us recomano:

-NEL·LO, David. Quim, el nen que no volia ser res. Il·lustr. Jordi Vila Delclòs. Barcelona: Arcàdia, 2015. 52 p. (La meva Arcàdia; 7)
En la literatura infantil, hi ha un bon grapat de llibres que comencen en una classe i amb el mestre que pregunta allò de Què us agradaria ser de grans?
En Quim, que té una personalitat molt definida, respon que ell no vol ser res. En els propers anys i al llarg de la seva vida, lluitarà per fer realitat el seu desig d’infant. Entre d’altres, haurà de fer un llarg viatge i una estada a Sibèria, lluny de casa.
Un tema original, una novel·la d’aparença senzilla i el ritme regular i àgil d’un tren.    
-PUIGPELAT, Francesc. El nen que va xatejar amb Jack Sparrow. Il·lustr. Oriol Malet. Alzira: Bromera, 2015. 152 p. (L’elefant; 18)
Si haguéssim d’afegir una etiqueta publicitària a aquesta novel·la podria ser la d’El somni americà. En Martí guanya un concurs que li permet xatejar amb un dels seus ídols, l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides.
L’intercanvi de missatges provocarà que en Martí agafi forces per enfrontar-se a la seva difícil realitat: uns pares que se separen i uns companys d’escola que li fan la vida impossible. I que el somni vagi molt més enllà.
Un tema habitual, uns personatges originals i un munt de sacsejades pirates.   
-LAFON, Lola. La pequeña comunista que no sonreía nunca.  Trad. Francesc Rovira. Barcelona: Anagrama, 2015. 278 p. (Panorama de narrativas; 886)
D’aquesta obra, de l’autora francesa Lola Lafon, n’he llegit de moment ben poques pàgines, però amb elles, dedueixo que passaré atractives estones de lectura.
Les de Montreal van ser les primeres Olimpiades que vaig veure per televisió. D’allà, en va sorgir l’admiració per la gimnasta Nadia Comaneci. La seva fotografia a la coberta d’aquest llibre em va convidar a anar una mica més enllà de la imatge que d’ella m’havia fet en aquella època.
A través d’un intercanvi fictici de correus i converses telefòniques amb la gimnasta, l’autora elabora un documental novel·lat on omple els silencis de la seva història.
Un personatge captivador, un aprofundiment necessari i un munt de piruetes damunt la barra fixa de la literatura.

2n 1a
Des del 2n 1a, aquest estiu us proposem gaudir
del nou llibre de la il·lustradora belga Kitty Crowther, guanyadora al 2010 de premi Astrid Lindgren Memorial Award, el premi més important en la literatura infantil. Just ara acaba de
publicar-se per l’editorial Lóguez el seu llibre El niño raiz.

El niño raiz, L’Enfant racine,  va ser editat per primera vegada l’any 2003 a
França per l’École des Loisirs. A El niño
raíz,
Kitty ens trasllada al món misteriós dels boscos, als seus
personatges fantasiosos, fades, follets, flors fantàstiques  i arbres.
La protagonista, la Leslie, viu en un llogaret just darrere del bosc.
Un vespre decideix sortir a caçar a la guineu que fa temps que li mata les
gallines.  Durant la caminada es trobarà
un personatge estrany amb qui farà una bona amistat fins que aquest hagi de
marxar una altra vegada amb els de la seva espècie.
Kitty Crowther ens parla de les trobades casuals, dels comiats, de
conviure amb la diferència i d’acceptar les circumstàncies i els canvis que la
vida ens va portant.
Ens segueix sorprenent amb unes il·lustracions fetes amb llapis de
colors. El misteri del bosc  i la màgia
dels personatges de la nit són tractats amb el seu traç solt, amb molta força i
amb un registre ple de tendresa i de ingenuïtat. Fixem-nos en el tractament de
les flors dibuixades, que són les mateixes que té ella al seu jardí de casa.  

Kitty estima el dibuix  i el traç
immediat i essencial. Valora les llibretes d’esbossos dels il·lustradors per la
llibertat de resolució que ofereixen. Quan inicia un nou projecte dibuixa
constantment, fa taques, línies, hi posa colors i textures fins que apareixen
personatges gairebé d’una manera espontània. Tot va prenent forma per a trobar
el nou protagonista d’una història que encara no sap ben bé cap on la dirigirà.
Aquest personatge serà l’iniciador d’una aventura plena de sorpreses i de llocs
inèdits per als lectors, però també per a la mateixa autora. Després Kitty hi
afegirà tot allò que la commou i l’interessa  personalment, els records de la infantesa,
algun mite clàssic, les flors del seu jardí, els  arbres que li agraden.

El niño raíz és una proposta que s’afegeix a les de la mateixa autora belga presentades
recentment per les editorials Los Cuatro azules i Corimbo. 

Un plaer que paga la pena no perdre’s.

2n 2a 

Vaig descobrir Jo Nesbø a rel de la literatura infantil i la seva sèrie del Doctor Proctor, editada per La Galera. Però poc em suposava que darrere d’aquesta sèrie s’hi amagava un dels autors de novel·la policíaca de més projecció internacional. És per això que aquest estiu, després d’haver-me llegit la darrera novel·la de l’inspector Harry Hole, El lleopard, furgaré en els origens del personatge tot fent passada pels dos primers capítols: El ratpenat i Escarabats.

El ratpenat ens mostra les primeres aventures d’un Hole, policia norueg molt amant del mam, que ha de descobrir a Austràlia l’assassí d’una jove i atractiva paisana seva. A Escarbats trobem en Hole a Bangkok on la mort de l’embaixador norueg amaga negocis i aficions ocultes dels ciutadans nòrdics a la corrupta Tailàndia.
Editats tots per Proa, les històries d’en Harry Hole em van captivar amb El ninot de neu. I és que encara que no ho sembli, la societat noruega amaga alguns dels assassins en sèrie més terrorífics que hom es pugui imaginar. És a dir, si aquest estiu teniu previst anar nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica i lliure, desvetllada i feliç, no oblideu portar un bon ganivet a la butxaca per si de cas.

Així mateix, per a aquells que us agradi el tren, els viatges que de bones a primeres semblaríen anodins, amb gust d’arròs bullit, no deixeu de llegir Coses que no podem evitar, de Verónica Sánchez Orpella (Columna, 2015). L’autora ens proposa un viatge amb tansiberià, de Moscou a Mongòlia, que com altres viatges ja llegits, no deixa de ser un camí a l’intrior d’un mateix, a la recerca d’aquell somni que a l’hora de la veritat tant és on hom estigui que a vegades el paradís està al pis de sobre, a la taberna del mar o a l’altra punta del món. Una obra fresca, sense grans pretensions i molt estiuenca, ideal per a nits d’estiu a la fresca, quan els problemes de la resta de l’any han quedat aparcats en el record.

3er 1a

Des del 3er 1a,
volem recomanar-vos tres llibres per a primers lectors:
CLIFF WRIGHT                                    MARIANNE DUBUC
Ós i Pilota                                               El lleó i l’ocell
Joventut, 2014 (2a ed.)                           Tramuntana, 2015
Ós i Pilota és un excel·lent i delicat imatgiari de cartró
sobre els contraris en què, a més de l’estil clàssic, impecable, de les
il·lustracions de Cliff Wright, destaca el fil que uneix les escenes, de manera
que allò que sol ser un conjunt d’imatges aïllades es converteix, en les mans
d’aquest autor, en una vertadera història.
A. HENSGEN i B. RODRIGUEZ

Amigos

Libros del Zorro Rojo, 2015
Amigos és el nou títol sense paraules de Beatrice Rodriguez —autora en solitari de
la trilogia Ladrón de gallinas, La revancha del gallo i Un día de pesca
i Andrea Hensgen: el que pareix un argument tradicional d’aquells en què s’endevina el final —la companyia d’un gos ajuda un xiquet a superar les pors— fa un pas de rosca quan el nen contribueix a
dissipar la tristesa del gos, que té un origen concret; insospitat i original
desenllaç per a un bon àlbum il·lustrat.
I un altre vincle
d’amistat és el que s’estableix entre El
lleó i l’ocell
de Marianne Dubuc, l’autora quebequesa coneguda per El carnaval dels animals i Davant de casa meva (tots dos publicats
per Joventut): no és exactament un llibre sense mots però podria ser-ho; de
fet, si s’haguera prescindit del text —mínim i ja absent en moltes pàgines—, probablement
l’obra encara tindria més força: les il·lustracions de Dubuc, amb enquadraments
originals i transicions en blanc o amb un sol i efectiu element —la flor única
enmig de la buidor de la pàgina com a indici del final de l’hivern o, sobretot,
la nota musical, també aïllada, que anuncia el retorn de l’au— narren perfectament la història.

3r 2a

Planeta Willi. Text i il·lustracions: Birte Müller.
Traducció: Anna Soler Horta. Barcelona, Takatuka 2015.
Des del tercer segona us recomanem una novetat de Takatuka,
Planeta Willi, escrit i il·lustrat per Birte Müller. Com és habitual en la seva
línia editorial, Takatuka ens proposa una temàtica d’alt contingut actitudinal
i social: “En Willi ve d’un altre planeta”, la primera frase del llibre,
serveix per presentar-nos un nen amb síndrome de Down, i tot el seu cercle més
íntim (família, educadors, veïns). En cap moment apareix la referència exacta
del transtorn que pateix en Willi, però sí que se’ns expliquen les seves
particularitats físiques, les seves actituds socials i els seus problemes
cognitius. Des del principi, en Willi ve d’un altre planeta, i els que som
diferents som els altres, els que no compartim planeta amb el protagonista. 

L’àlbum presenta una estructura uniforme: pàgina esquerra
de text (va canviant el color de la tinta) acompanyat d’un dibuix a línia;
pàgina dreta il·lustració a tot color que omple la superfície del paper. Les
composicions, sempre en horitzontal adequant-se al format del full, sovint
tenen l’aspecte d’un joc de taula. Són, i aquí rau una de les gràcies de la
proposta, una mena de taulers plens de color que, fins i tot, poden llegir-se
en cercle o en espiral (com el joc de l’oca), i la mutiplicitat de formes,
colors i lectures, remet sens dubte a la visió “extraterrestre” del nostre
Willi, que arriba a aparèixer fins a set vegades en una sola imatge. Amb un
estil pictoricista (tot molt simple, amb figures que tenen alguna cosa de
pictogrames) i utilitzant una paleta neta formada per primaris i secundaris, Müller
ens transporta al caos conceptual d’en Willi i els seu entorn proper, i ens
alerta contra la ceguesa habitual de no admetre per no comprendre. Tothom és
diferent, això està clar, i què millor aprendre dels que convieun amb la diferència
per entendre millor el món on vivim. Delicioses les guardes, amb mostres del
llenguatge gestual que fa servir en Willi per relacionar-se, i l’aparició en
totes les il·lustracions de la figura d’una vaca, l’animal preferit del nen.
Manuel Baixauli. La cinquena planta. Proa, Barcelona 2014.
Per als més grans, recomanem la lectura de la novel·la de
Manuel Baixauli, flamant premi Crexells d’enguany. La cinquena planta neix de
l’experiència de l’autor arrel d’una malaltia estranya, el síndrome de Guillem-Barré
que el va deixar paralitzat completament durant quaranta dos dies l’any 2005. La lenta recuperació en un sanatori va motivar l’escriptura de la
novel·la en un afany de trobar una explicació (que per força havia de ser
inversemblant i fantasiosa) a tot el procés. Baixauli, ens parla de la
creativitat, la marginació i la part més desconeguda del cervell humà (la
cinquena planta?) mitjançant una novel·la ambiciosa en la qual conjura, a la
manera de Fellini “8 i 1/2″, els éssers i fets reals o imaginaris que
poblen el nostre jo més íntim en moments de sotrac físic i emocional. 

Bon estiu i bona lectura!!!!!!

1 comment for “Recomanacions d’estiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.