Quan els infants s’endrecen la vida…

“El millor és que els nens facin una vida endreçada. 

Sobretot si se la poden endreçar ells.”

                                                            Fifi Brindacier

Amb aquesta cita comença l’àlbum il·lustrat que us volem presentar des del 1r 1a. 

Imagineu quina ha estat la nostra sorpresa en descobrir que Fifi Brindacier no és pas una patum de la pedagogia ni un nou valor emergent de l’educació lliure. Fifi Brindacier és el nom de la nostra estimada Pippi Långstrump en suec.

A cinc anys els infants volen ser grans i prenen consciència de les moltes coses que no saben fer. Res de res. I aquest fet, és clar, els angoixa d’allò més. 

Per això, quan l’Eddie sent sa germana parlant de l’aniversari de la mare i d’un regal “peludiu-renudiu-xiquitiu” surt corrents de casa a buscar un obsequi que pugui estar a l’altura d’aquests estranys adjectius. 

L’Eddie, que es pensa que no sap fer res, comença una petita aventura al voltant del seu barri: visitant les botigues, parlant amb cadascun dels comerciants, aconseguint petits tresors, fent intercanvis, fins a trobar el regal perfecte. 

La història gira entorn d’un objecte que no sabem si existeix, però en tot cas té un nom molt prometedor (que la traducció encara ha fet créixer més!) i ens fa somiar en quelcom meravellós que ben segur ens farà la vida una mica més fàcil.
Tenim tota la confiança amb l’Eddie: des del moment que surt de casa i es posa la seva jaqueta rosa fluorescent, del mateix color de la guarda del llibre, sabem que aconseguirà tot allò que es proposi. 

Els llibres de Beatrice Alemagna (Bologna, 1973) que més m’agraden tenen en comú un punt de misteri en el seu plantejament, un interrogant obert, alguna cosa que desconcerta. 

A vegades és la identitat del protagonista, com  a Un León en París (SM, 2007)
Altres cops és un final ambivalent que permet una doble lectura de la història, com en el cas d’Omega y la osa amb text de Guillaume Guéraud (Kókinos, cop. 2008).
(Encara que em sembla recordar que la traducció al castellà deixa molt menys marge que l’original francès…)

I en altres ocasions, com en Esa gigantesca pequeña cosa (SM, 2012) l’interrogant, el misteri, és justament el propi fil narratiu. 

Potser en el que avui us presentem, així com ja passava en l’anterior, Los cinco desastres. (A buen paso, 2014) s’hi troba una voluntat de crear obres més rodones narrativament, amb estructura de conte, amb uns arguments més agraïts d’explicar als infants. 

D’El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu en destacaria tres aspectes que el fan altament recomanable:

– El bany de confiança que representa per al petit lector veure totes les coses que pot arribar a fer una nena de 5 anys i mig. 

– El joc d’intercanvi que es crea entre els comerciants i l’Eddie, a partir de petits objectes curiosos, petits tresors que semblen poc importants, però que acaben sent de gran valor. 

-La visió d’un barri ple de petit comerç, de botigues de proximitat, de botiguers especialistes integrats a la zona, que coneixen el nom dels nens del barri.

Un barri que Beatrice Alemagna dibuixa amb tots els detalls, seguint la seva tècnica habitual, creant diferents textures a partir del collage i amb l’única novetat d’una cera de color rosa fluorescent que es converteix en el punt d’unió entre l’Eddie i el meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu.  

I per si us quedeu amb més ganes de Beatrice Alemagna, estigueu alerta, perquè la setmana vinent arriba a les llibreries un altre dels seus llibres, aquesta vegada gràcies a l’editorial A buen paso.

Nosaltres encara no l’hem pogut veure, tot i que en coneixem la versió original. El que sí que ens ha explicat l’editora Arianna Squilloni és que han optat per una edició en cartró, més apte per a petits lectors.

I per avui res més, només recordar-vos el consell de la Fifi: deixeu que els vostres infants s’endrecin la vida al seu gust.
Bones lectures.