La primera: Babar
Tornar a editar la Història de Babar, el petit elefant,
publicada originalment a França el 1931, i en mida gran, podria semblar una
vertadera salvatjada el 2015.
publicada originalment a França el 1931, i en mida gran, podria semblar una
vertadera salvatjada el 2015.
Però, no ho és gens. Es tracta d’un
dels grans referents de la història de la literatura infantil, d’una obra que
va significar una petita revolució en la concepció del llibre il·lustrat. A més
a més, la seva reedició és un regal del cel, pel fet que quant a drets d’autor
és un llibre de complicada publicació, després que l’editorial que en tenia
l’exclusiva en català ja no existeix.
dels grans referents de la història de la literatura infantil, d’una obra que
va significar una petita revolució en la concepció del llibre il·lustrat. A més
a més, la seva reedició és un regal del cel, pel fet que quant a drets d’autor
és un llibre de complicada publicació, després que l’editorial que en tenia
l’exclusiva en català ja no existeix.
Jean de Brunhoff (1899-1937), el seu
autor, va agafar la idea a partir dels contes que la seva dona narrava als seus
fills, abans d’anar a dormir, i la va convertir en el primer d’una sèrie de sis
llibres que tenien a Babar com a protagonista. L’èxit va ser imminent, però,
també la crítica. Entre d’altres, i en un moment en que es volia presentar als
animals tal com són i tal com es mouen, se li criticava l’allunyament del
personatge de la salvatgia i l’excessiu apropament al món dels humans: per a
alguns, Babar era un elefant que esdevenia un petit burgés en una gran ciutat.
autor, va agafar la idea a partir dels contes que la seva dona narrava als seus
fills, abans d’anar a dormir, i la va convertir en el primer d’una sèrie de sis
llibres que tenien a Babar com a protagonista. L’èxit va ser imminent, però,
també la crítica. Entre d’altres, i en un moment en que es volia presentar als
animals tal com són i tal com es mouen, se li criticava l’allunyament del
personatge de la salvatgia i l’excessiu apropament al món dels humans: per a
alguns, Babar era un elefant que esdevenia un petit burgés en una gran ciutat.
En realitat, Babar és un petit
elefant que es queda sense mare a les primeres de canvi i fuig a ciutat, on és
adoptat per una àvia adinerada. Després de la desgràcia, té una infantesa
instruïda que el converteix en un adult culte i assenyat i el fa tornar amb els
seus i ser reconegut com a rei del seu món.
elefant que es queda sense mare a les primeres de canvi i fuig a ciutat, on és
adoptat per una àvia adinerada. Després de la desgràcia, té una infantesa
instruïda que el converteix en un adult culte i assenyat i el fa tornar amb els
seus i ser reconegut com a rei del seu món.
Observada amb els ulls del
segle XXI, l’obra té algunes imatges i accions un pèl obsoletes, però segueix
mantenint els mecanismes literaris que captiven amb força els ulls i les
orelles dels infants d’ara.
segle XXI, l’obra té algunes imatges i accions un pèl obsoletes, però segueix
mantenint els mecanismes literaris que captiven amb força els ulls i les
orelles dels infants d’ara.
Val a dir també que, a mi, el seu
inici em segueix atraient com un iman: una escena plàcida de petits elefants
jugant a la selva, i de sobte, un caçador assassina la mare d’en Babar. Tota
una salvatjada, sobretot en un llibre infantil, que he comprovat que segueix
captant les mirades i les oïdes dels infants i segueix convidant-los a girar
pàgines. Considero que una història actual amb un inici semblant seria difícil
que un editor l’entomés. Per sort, sempre n’hi ha que creuen en salvatjades i que
aposten per impulsos que giren al revés del món.
inici em segueix atraient com un iman: una escena plàcida de petits elefants
jugant a la selva, i de sobte, un caçador assassina la mare d’en Babar. Tota
una salvatjada, sobretot en un llibre infantil, que he comprovat que segueix
captant les mirades i les oïdes dels infants i segueix convidant-los a girar
pàgines. Considero que una història actual amb un inici semblant seria difícil
que un editor l’entomés. Per sort, sempre n’hi ha que creuen en salvatjades i que
aposten per impulsos que giren al revés del món.
D’altres imatges m’atrauen, com el
descobriment dels ascensors d’un centre comercial per part del protagonista, o
la foscor de la nit que cau damunt l’esquena de Babar i Celest, dos elefants reials acabats de casar.
descobriment dels ascensors d’un centre comercial per part del protagonista, o
la foscor de la nit que cau damunt l’esquena de Babar i Celest, dos elefants reials acabats de casar.
La segona: Salvatge
Malgrat la gran salvatjada inicial, la
Història de Babar discorre tranquil·la,
sense gaires sotracs fins al final. Res a veure amb la de la protagonista de Salvatge d’Emily Hughes, el darrer premi
Llibreter d’Àlbum Il·lustrat i òpera prima d’aquesta autora hawaiana.
Història de Babar discorre tranquil·la,
sense gaires sotracs fins al final. Res a veure amb la de la protagonista de Salvatge d’Emily Hughes, el darrer premi
Llibreter d’Àlbum Il·lustrat i òpera prima d’aquesta autora hawaiana.
Es tracta de la història d’una nena
criada pels animals, enmig del racó més salvatge del bosc. Fins que un dia, una
família d’humans se l’emporta a casa per educar-la. Fracassen estrepitosament
en el seu intent i provoquen monumentals salvatjades de la petita protagonista.
criada pels animals, enmig del racó més salvatge del bosc. Fins que un dia, una
família d’humans se l’emporta a casa per educar-la. Fracassen estrepitosament
en el seu intent i provoquen monumentals salvatjades de la petita protagonista.
Salvatge sintetitza en un àlbum la idea que vertebra Tarzan de les mones d’Edgar Rice Burroughs, o bé, el Llibre de la jungla de
Rudyard Kipling, la del nen abandonat a la seva sort en plena natura i criat
per animals. Les imatges, les expressions i els colors del rostre de la
protagonista ho expliquen tot. A cada doble pàgina, hi acompanyen molts altres
detalls i ingredients que fan que la salvatgia estigui tremendament ben descrita i amanida.
Rudyard Kipling, la del nen abandonat a la seva sort en plena natura i criat
per animals. Les imatges, les expressions i els colors del rostre de la
protagonista ho expliquen tot. A cada doble pàgina, hi acompanyen molts altres
detalls i ingredients que fan que la salvatgia estigui tremendament ben descrita i amanida.
Per cert, allò que més em captiva, i
que és crucial per atreure i hipnotitzar lectors és la coberta, amb els enormes
ulls i la cara alegre de la protagonista.
que és crucial per atreure i hipnotitzar lectors és la coberta, amb els enormes
ulls i la cara alegre de la protagonista.
La tercera: Oso
Oso de Marian Engel (Toronto, 1933-1985) és una novel·la per
a adults, publicada als anys setanta, al Canada, i envoltada de polèmica pel tema
tractat: la relació íntima entre una bibliotecària i un ós bru.
a adults, publicada als anys setanta, al Canada, i envoltada de polèmica pel tema
tractat: la relació íntima entre una bibliotecària i un ós bru.
Malgrat la que podria semblar la
tercera salvatjada del dia, aquesta esdevé una novel·la transgressora, amb un tractament delicat i tendre. La protagonista veu estroncada la seva vida gris i rutinària per
l’encàrrec d’abordar una feina de catalogació de documents en un vell i solitari casalot en
una illa. De mica en mica, i sense sobresalts, anirà compaginant l’encàrrec amb
la cura de la casa i el descobriment d’un entorn natural força inhòspit, on
habita un ós lligat a la història recent de la casa.
tercera salvatjada del dia, aquesta esdevé una novel·la transgressora, amb un tractament delicat i tendre. La protagonista veu estroncada la seva vida gris i rutinària per
l’encàrrec d’abordar una feina de catalogació de documents en un vell i solitari casalot en
una illa. De mica en mica, i sense sobresalts, anirà compaginant l’encàrrec amb
la cura de la casa i el descobriment d’un entorn natural força inhòspit, on
habita un ós lligat a la història recent de la casa.
L’adaptació a la natura i a l’aire
lliure, la relació íntima que s’estableix amb l’ós, el sentiment de confiança
que va naixent i creixent en la protagonista avancen tranquil·lament i pausada
davant dels ulls incrèduls del lector.
lliure, la relació íntima que s’estableix amb l’ós, el sentiment de confiança
que va naixent i creixent en la protagonista avancen tranquil·lament i pausada
davant dels ulls incrèduls del lector.
Un sorprenent cant a la natura, un bell
descobriment de fins on pot arribar la relació entre l’home i la salvatgia… El
llibre, editat per Impedimenta, tan sols té una única i magnífica il·lustració: la de la coberta, obra d’una jove talent israeliana anomenada Gabriella Barouch, però en acabar, al lector li queden al cap un munt de belles imatges.
Particularment em quedo, amb l’escena de la protagonista i l’ós davant la llar
de foc, cada vegada més a prop.
descobriment de fins on pot arribar la relació entre l’home i la salvatgia… El
llibre, editat per Impedimenta, tan sols té una única i magnífica il·lustració: la de la coberta, obra d’una jove talent israeliana anomenada Gabriella Barouch, però en acabar, al lector li queden al cap un munt de belles imatges.
Particularment em quedo, amb l’escena de la protagonista i l’ós davant la llar
de foc, cada vegada més a prop.
Una salvatjada tranquil·la que no
val a deixar passar!
val a deixar passar!
3 salvatjades… per ordre d’aparició:
– BRUNHOFF, Jean de. Història de Babar, el petit elefant. Lleida: Pagès, 2015. (Àlbums
Nandibú)
Nandibú)
– HUGHES, Emily. Salvatge.
Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2015
Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2015
– ENGEL, Marian. Oso. Trad.
Magdalena Palmer. Madrid: Impedimenta, 2015
Magdalena Palmer. Madrid: Impedimenta, 2015
Quina animalada!