Un imatgiari amb molts sentits

Més de cinquanta
elements apareixen representats en l’última obra per a primers lectors de Fani
Marceau i Joëlle Jolivet que ha publicat Corimbo fa pocs mesos en català i castellà.  En el
libro no és un imatgiari qualsevol: cada pàgina —o doble pàgina en el cas
dels núvols, el tren, el tigre i la balena—, respon a una pregunta que no s’ha
formulat, però que se sobreentén des de l’inici: «Estoy en la amapola, dice la
abeja» i, a partir d’aquest moment, un munt d’objectes i animals enuncien el
lloc on es troben, amb alguna sorpresa feliç com «Estoy en el zapato, dice la
piedrecita», quan el lector espera que siga el peu o el mitjó. Per la formulació
de les respostes i per l’omissió de la pregunta, l’obra té una estructura que
recorda La gran qüestió, de Wolf
Erlbruch, premi Bolònia 2004 en la categoria de ficció, on diversos éssers
contesten des del seu punt de vista per què hem vingut al món.

Però si el text
és important —un joc de paraules i de repeticions que comença en el títol i que
conclou de manera circular en l’última escena—, són les imatges de Joëlle Jolivet
les que converteixen el conjunt en un llibre singular. Coneguda pels seus fascinadors
volums d’objectes i animals com Zoo lògic
(Empúries) i Atuendos (Kokinos) i
per haver il·lustrat 365 pingüinos (Kokinos),
entre altres títols, en aquesta ocasió Joëlle Jolivet estableix vincles entre
elements diversos —com un passador de cabell i un ocell, el pinyol d’un
albercoc i un peluix, un autobús i un far, una locomotora i un bolet…— amb el
recurs senzill però molt efectiu d’utilitzar els mateixos colors cada doble
pàgina, de manera que el lector avança per blaus, verds, taronges, roigs,
blancs, marrons i negres alhora que es mou d’un objecte a un altre en un atzar
deliciós, amb petites sorpreses —la pedreta de la sabata, el forat del formatge,
el pollastre rostit—, quasi com el viatger del tren que apareix a la meitat de
l’obra. L’escena final, l’única en la qual canvia l’estructura de la frase, és
un joc delicat de text i il·lustració: «Y yo, ¡estoy en tus brazos!», un jo que la representació remet a un
xiquet en els braços del pare i, alhora, al llibre, a aquest mateix volum, en
les mans de l’infant.