Animals de poesia

La nostra cultura poètica, amb profusió de poetes i poetesses, ha portat a que alguns d’ells hagin dedicat temps i esforços a plasmar la vida poètica dels animals. A voltes simples poemes en format d’endevinalla, d’altres com a faula, ja sigui amb ironia o com a paràbola. I la producció d’alguns d’aquests poetes pot arribar a ser tan gran que han recollit els textos en un subgènere poètic que rep el nom de Bestiari (o Bestiolari).

Segons l’XTECBlocs el Bestiari és un “gènere poètic que ha aparegut modernament consistent en la tipificació de personatges humans per mitjà de la descripció d’animals, amb intenció satírica o simplement descriptiva. La diversitat de bestiaris en l’actualitat abraça diferents tipologies: llibres de poesies i endevinalles per a infants, generalment il·lustrats; reculls de narracions breus, el diccionaris enciclopèdics d’animals (imaginaris, reals o extingits), i un llarg etcètera”.

Edició de l’any 1998 (Barcanova), amb il·lustracions de Lluís Farré

És així com, per citar alguns autors nostrats, Pere Quart, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Joana Raspall, Josep Vallverdú, Miquel Desclot i Ricard Bonmatí han publicat nombrosos poemes on els animals en són el fil conductor completant bells Bestiaris. I poetes com Jacint Verdaguer, Marià Manent, Rosa Leveroni o Joan Vinyoli, entre d’altres, han dedicat bonics versos a l’oreneta, el falcó o la tórtora, per exemple.

Però la creativitat dels nostres autors no té aturador i dins dels Bestiaris podem trobar subsubgèneres com els Insectaris, els Bestiaris extingits, els Zoològics -on s’acullen i es preserven espècies tan úniques com el pop, la cigala o l’ase-, o els Aviaris (i podem dir de cada un d’ells que el nom sí que fa la cosa)

Edició de l’any 1963, amb il·lustracions de Josep Granyer

Sense voluntat de ser sistemàtic, citar altres poetes com Joan Salvat Papasseit, amb un dels haikús més bonic que mai s’han escrit en català, Joan Maragall i la seva famosa vaca, Núria Albertí i el seu recent Poemes de sol i mosques (El Cep i la Nansa, 2021), Olga Xirinacs amb reculls de pomes d’animals a Marina i Cavall de mar (Barcanova, 1998), Miquel Desclot que excel·leix amb el seu poema Aranya de sostre a Bestiolari de la Clara (Baula, 1992), o fins i tot la sensacional cançó Armengol de Els Amics de les Arts, herència del magnífic recull del bestiari il·lustrat que Xavier Blanch i Laura Espot recolliren a Fer l’animal (La Galera, 1999). Un autèntic zoològic de poetes que ens fan veure que això nostre és una autèntica animalada!

També ressaltar com la tradició populars ha transmès de generació en generació multitud de poemes, endevinalles, embarbussaments…, sobre mamífers -gat, gos, cavall, lleó, elefant, etc.- , aus -oreneta, cuereta, canari, cucut, etc.-, invertebrats -molt especialment el grill, la papallona i el caragol- i, tot i que amb menor mesura, -peixos, que moltes vegades s’inclouen en el mateix sac, o altres animals menys habituals com el pop o la granota. Així, per exemple, citar aquella cançó que els més petits canten perquè una marieta, enfilant-se al dit d’un infant, aixequi el vol:

Marieta, vola, vola, / tu que portes camisola, / si m’ensenyes el camí del cel, / jo et donaré pa amb mel.

Tot i que hi ha versions diverses sobre la mateixa tonada en les que la vida de la marieta està en joc si no compleix allò que se li demana: Marieta, marieta, / si no m’ensenyes el camí del cel / et mato (i si no volava podia ser aixafada per la impecable justícia de l’infant).

QUART, Pere. Bestiari

Deixeu-me, però, per acabar prendre’m una petita llicència i convidar-vos a gaudir d’un tast dels poemes d’animals més bells, originals i irònics del nostre país, com és aquest Pingüí, inclòs en el Bestiari de Pere Quart.

En primer lloc, i amb llum pròpia, ressaltar l’obra de Pere Quart recollit en el seu Bestiari (Barcelona: Ed. Proa, 1969), magníficament il·lustrat per Xavier Nogués.

Papasseit i el seu haikú

O, com comentava més amunt, aquest poema visual de Joan Salvat Papasseit, que fins i tot ha estat fixat en una paret mitgera del barri del Born de Barcelona, que des del meu punt de vista és un haikú excels, sublim i que esdevé una autèntica perla: Camí de sol / per les rutes amigues / unes formigues (recordar que els haikús són poemes d’origen japonès de tres versos de 4, 6 i 4 síl·labes respectivament, exempts de sentiments i del jo com a protagonista, i que ha de representar tan sols un moment, un instant que ens ha sorprès de la natura).

En definitiva, gaudiu de la riquesa poètica d’animals sigui per emmirallar-se, riure o pensar fruint del so de les paraules escolant-se pel vostre paladar i fent niu al cervell. Res millor que fruir de la nostra variada i rica poesia animal si no et vols ficar a la gola del llop i semblar un gat escorxat, i poeteja per viure com un os si no et vols avorrir com una ostra!

I com a propina, aprofitant els temps que corren, res millor que acabar amb un poema de Pere Quart, tan actual com divertit en la seva execució:

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.