Sant Jordi de 2013, obríem les portes del nostre edifici i convertíem la nostra
escala en un bloc anomenat Llibres al replà, per compartir les lectures, que
tots els veïns portàvem a terme de manera habitual, amb tots els lectors del món mundial.
noves i velles veus, per seguir compartint mirades diverses i contagiant
passions.
1r 1a
CARROLL, Lewis. Alícia. Il·lustr. Sir John Tenniel; acolorides per Harry Theaker i Dix Wallis; Trad. Salvador Oliva. Barcelona: Baula, 2015
un fred que pela es cul de ses llebres”, al 1r 2a, us volem recomanar tres
novetats, el contingut de les quals té lloc a l’aire lliure. Abans de
llegir-les, abrigueu-vos bé. Obrir un llibre, sovint, és com obrir una
finestra:
Cal·lígraf, 2015
ens havia ofert mostres del seu talent i personalitat artístiques a Piu-piu (Cal·lígraf, 13) i a Mi
abuelo Marcelo (Kalandraka, 11), ens ofereix un àlbum amb un fons sípia com
els àlbums de fotos d’antany. I és que el protagonista retrata moments de goig
i de llibertat el darrer dia de vacances que els integrants de la família
passen plegats. Un àlbum d’acurada i bella factura, amb diversitat
d’enfocaments, per a compartir en família.
Pere i el bosc. Il·lustr. Júlia Sardà. Barcelona: Estrella Polar, 2015
que, una nit, s’endinsa al bosc tot buscant el seu camió de bombers. Diversos
animals l’ajudaran en la seva recerca. El gran Jaume Cabré ens planteja un
conte que es mou entre la realitat i la fantasia. Aquesta permet a en Pere
parlar amb els animals i ficar-se en un cau de conills. L’embolcall de regal i
les il·lustracions de Júlia Sardà, amb colors foscos i ocres, donen una volada
enorme al conte.
Val de Lumbre. Il·lustr. Zuzanna Celej. Trad. Cristina Gómez-Baggethun.
Madrid: Nordica, 2015
Nordica comença a publicar llibres per a infants, amb la mateixa cura que
aplica als llibres d’adults. Tania Val de
Lumbre és una novel·la d’una autora noruega contemporània, on presenta una de
les poques nenes que viu en una vall freda i nevada. La comparen amb mi, Pippi
Calcesllargues, té molts amics, la major part adults, i fa el que calgui per
passar-s’ho una mica bé i estar a gust amb els que l’envolten.
2n 1a
del 2n 1ª, i havent passat pel Saló del llibre a París, us proposem el nou
treball de l’il·lustrador Renaud Perrin. Un llibre ple dels personatges habituals de l’univers irònic i oníric
de l’artista francès, que aquesta vegada els situa en el món de les
atraccions de fira. Il·lustracions creades amb linòleum i impreses amb una
paleta dels colors primaris que ofereix al llibre un estil gràfic aparentment retro, atrevit i ple de força. Difícilment
serà traduït al català, però el podeu gaudir en francès i demanar-lo a la
llibreria Abracadabra de Barcelona, que us el farà arribar amb molt de gust!
premi Edelvives a càrrec de la il·lustradora Eva Sánchez. A Llibres al replà
hem parlat amb l’Eva en diverses ocasions, i ara és l’autora i il·lustradora de
l’àlbum que proposem. Ja podem conèixer aquesta història que l’Eva va crear
inspirant-se en una llegenda del poble de
Pratdip a Tarragona. Els Dips són una mena de llops vampir que xuclen la sang del bestiar i atemoreixen la comarca.
Curiosament, aquesta llegenda és anterior a “Dràcula”.
llapis i aquarel·la i amb el traç solt i decidit de la il·lustradora, que ens
apropa a la millor il·lustració catalana de tots els temps.
GÓMEZ REDONDO, Susana. Heli amb hac. Il·lustr. Armand. Trad. Txell Freixinet i Raspall. Barcelona: Takatuka, 2015
enrenou representa l’arribada d’un
germanet a casa? Els llibres de pares joves amb criatures que han d’ensenyar als
seus fills a conviure plàcidament, estan de moda. L’editorial Takatuka ens
presenta una història de gelosia del primer fill, en aquest cas és una nena, l’Estrella quan li arriba el germanet petit a casa,
l’Heli.
l’Armand, li agrada reutilitzar els objectes i reciclar, i ha fet unes
il·lustracions plenes d’expressivitat gràcies a la conjunció de recursos
gràfics diferents, collage, taques, traç. Un llibre amb molta força i sense cap
concessió a la sensibleria, per a fer-nos entendre que l’arribada d’un nou ésser
petitó a casa ha de ser motiu de joia i que tots tenim un lloc a l’espai!
Del guanyador Premi Llibreter 2015 ens arriba una novel·la juvenil de gran impacte. Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? Un final sorprenent oferirà una solució, però és la millor?
3er 1a
anys, Koko i All Ball trobaren a París Le
musée en 10 couleurs, cada vegada que tornen en hivern a la ciutat del Sena
busquen altres llibres que apropen l’art als xiquets.
CURTIL, Sophie. Le musée en 10 couleurs. Toulose: Milan Jeunesse, 2006
En Le
musée en 10 couleurs, Sophie Curtil vinculava deu obres d’art a deu
colors, repetint una seqüència de sis pàgines que descobreix, a poc a poc —primer
per un forat, després en una imatge parcial i, finalment, a través de la
fotografia de l’obra sencera— des de Le
Rhinocéros roig brillant de Xavier Veilan fins al Pugno Fosforescente de Gilberto Zorio, passant pel desconcertant Giant Ice Bag de Claes Oldenburg i set
peces més d’art modern.
PÉGHAIRE, V. La nuit tous les chats sont verts. Palette, 2011
En una línia
semblant, els veïns del 3er 1a han trobat La
nuit tous les chats sont verts, de Vincent Péghaire, un altre imatgiari per a primers lectors en què
cada dia de la setmana, en espais ben diferents —el saló de les Lampes rouges, de Lichtenstein; la carretera del Roadscape 72, de
Julian Opie; el jardí A Lawn
Sprinkled, de Hockney…— els nens aprenen que existeixen animals de
colors impossibles, com el llop blau de Cracking Art Group, l’ós groc de Nathan
Sawaya, el gos rosa de Michel Blazy o el gat verd de Warhol. Preciós joc de
pàgines en les quals es relacionen pintures i escultures recents a través de la sorpresa i el color.
I
també, Le code de l’art, un llibre
sense paraules en què Andy Guerif enllaça humorísticament obres de totes les
èpoques —fonamentalment pintures però també altres peces— amb icones actuals de
tota mena: al costat de l’Adan i Eva de Cranach veiem els símbols
característics dels lavabos d’homes i dones; la senyal que informa d’una gasolinera
acompanya el Gas d’Edward Hopper; la
icona de restaurant amb una fotografia d’André Kertész; la senyal de prohibit
amb un quadre de Rothko i així fins a seixanta obres en un divertit i agosarat
recorregut per la història de l’art.
3r 2a
LIE, Bjorn R. Tout Shuss! Trad. Pascale Mender. Paris: Thierry Magnier, 2011
comprat) al darrer Saló del Llibre de Montreuil-París fa un parell de setmanes,
us parlem d’un àlbum, del noruec resident a Bristol Bjorn R Lie, que en francès
han titulat Tout schuss! i que és una meravella. Arranca amb la vista aèria d’un
poble de muntanya nevat, just a trenc d’alba i a quatre graus sota zero. Ja hem
descobert per la portada que serà un àlbum de neu, d’esquí alpí, i vet aquí que
no anem errats. Tout schuss! és un món dins d’un llibre: sense abandonar mai la
pràctica de l’esquí, les estacions recreatives, el telecadires i el bosc, se’ns
parla dels que hi viuen, dels que hi van, de l’amor, de la por, de la natura,
de la roba, dels aparells, dels actes socials, d’aprendre, de compartir…
les pistes, i una sentència: “Demà també preveiem una jornada fantàstica…”. Una il·lustració
contemporània, amb elements que sobten fora de context, amb barreja de
personatges humans i animals humanitzats, amb una riquesa de matisos, colors i
perspectives fascinants, i una atractiva mirada ingènua que permet tantes
lectures i interpretacions com lectors tindrà la història.
Carandell va composar “La cançó de les balances” per al seu amic Ovidi
Montllor, que la va incloure en el seu primer disc l’any 1968. Es va convertir
en una referència dins de la Nova Cançó i fins i tot el mateix Carandell en va
fer una adaptació per a teatre que es va estrenar el 1974. Moltes generacions han
cantat aquest gran tema reivindicatiu, i ara Takatuka ha tingut l’encert de
convertir-lo en àlbum il·lustrat. La cançó l’ha adaptada Alba Salvador i hi ha
posat cares, escenaris i colors el
nostre veí de replà Ignasi Blanch.
gaudit com un xaval, com diu ell, davant d’una capsa de llapis de colors Caran
d’Ache (la que ben segur no tenia de nen quan pintava a casa o a l’escola) i de
la que n’han sortit aquests grocs resplendents que simbolitzen la brillantor
vàcua dels calés i les xifres que manega el rei, el poderós, que s’estima més
comptar el que té que no pas ajudar a aquells que ho necessiten. Tot és viu, a
l’àlbum de Takatuka, Tot és possible si comencem des de zero donant prioritat a
les coses que realment són importants. Quina bella lliçó pels temps nous que
vivim al país. Bon Nadal a tothom!
Me feu tanta enveja amb els vostres llibres francesos, veïns… grrrr…