Carme Faro, l’entusiasme d’una Caputxeta mestra!

A vegades trobes persones que et sorprenen pel seu caràcter entusiasta: gent positiva que ha dedicat la seva vida a facilitar i fer més agradable la dels altres. Això m’ha passat aquesta darrera setmana. Qui m’havia de dir que coneixeria de més prop la Carme Faro! La Carme estima els contes i es dedica a la promoció de la literatura infantil. És una persona treballadora i molt generosa que col·lecciona llibres, objectes, joguines, vestits i tot allò que tingui a veure amb el conte clàssic de la Caputxeta vermella.

Fa molt de temps, me’n va parlar la il·lustradora Maria Tarragó. La Carme era la mestra de la seva filla i l’encarregada de la biblioteca de l’escola La Concepció de Barcelona. Finalment vaig tenir la sort de coincidir amb ella en un parell de presentacions de llibres i gaudir de la seva conversa agradable i del seu tarannà afable.

Dijous passat, acompanyat per la Maria Tarragó, vaig anar a visitar la Carme per conèixer de més a prop tot el seu món i descobrir aquesta passió per la Caputxeta, un conte que ens ha fet sentir a tots estima per la protagonista, però també una mica de por i una certa incomprensió envers una mare que envia la seva filleta a visitar l’àvia carregada amb un cistellet que emana olor de pastís acabat de fer, i la obliga a travessar un bosc on hi ha un llop…

La primera sorpresa va ser trobar-nos amb la Carme al segon pis de la Parròquia de Sant Eugeni de Barcelona. La segona, descobrir la col·lecció de llibres de la Caputxeta vermella més variada i més gran que mai m’hagués pogut imaginar.

La Carme ens esperava amb l’Alba Vilaró, una jove que l’ajuda en les activitats de promoció de l’hàbit lector. Conjuntament amb l’Alba i el José Sáez, es dedica a fer xerrades, organitzar exposicions temàtiques, proposar tallers a les escoles, i també participa a l’Escola d’estiu de la Universitat Ramon Llull, a Blanquerna. El treball d’aquest equip es pot seguir al bloc Un far de contes.

La Carme Faro ens havia preparat dues mostres de llibres de diverses etapes de la seva vida, edicions del clàssic editats a països diferents i centenars d’objectes amb il·lustracions dels personatges de la Caputxeta, i ens va convidar a esmorzar mentre ens explicava amb entusiasme i una mirada molt viva (la Carme té uns ulls molt bonics i expressius i quan parla dels seus llibres s’emociona i li brillen més encara), la seva tasca per diverses escoles de Barcelona, a la mateixa parròquia, al seu barri i a diverses escoles d’estiu per a bibliotecaris i mestres.

Damunt d’una taula de grans dimensions vam poder gaudir de la seva col·lecció: propostes molt diverses entorn al clàssic transcrit per Perrault i pels germans Grimm. Hi havia edicions alternatives, més arriscades gràficament, i també edicions noves amb diferents aproximacions i interpretacions del conte clàssic.

Hi vam trobar, per exemple, la caputxeta il·lustrada per Roberto Innocenti amb text d’Aaron Frish, La niña de rojo, on presenten una caputxeta urbana que viu en una gran ciutat similar a Nova York, editada en castellà per Kalandraka; Una caperucita roja de Marjolaine Leray, editat per Oceano Travesia, una proposta fresca i enèrgica de la il·lustradora amb una protagonista valenta i que pren decisions; o Caperucita roja, la versió muda i plena de simbolisme amb el llop com a actor principal, il·lustrada per Adolfo Serra i editada per Narval.

Vam desplegar el magnífic Le petit Chaperon Rouge, leporello amb il·lustracions troquelades de Clementine Sourdais, editat per Hélium, i vam fullejar la Caperucita roja y lo que sucedió en el vientre del lobo amb il·lustracions de François Amoretti i text de Audrey Alwett, editat per Jaguar Ilustrados i amb el text en castellà i en japonès que presenta una mirada més propera al còmic i amb un estil que ens recorda al còmic manga.

El llibre Gola de Llop de Fabián Negrin editat per Thule, i l’edició de Nórdica libros amb tres versions del conte, la d’en Perrault, la dels germans Grimm i la de Ludwig Tieck, i il·lustrat per dibuixants tan diferents com Noemí Villamuza, Elena Odriozola, Ana Juan, Javier Zabala, Luís Scafatti i Agustín Comotto entre d’altres.

O Rouge de Sophie Sauzay, editat en forma d’acordió per Au Lion Passant, amb moltíssimes pàgines i sense text. Una petita meravella!

No puc deixar d’apreciar la versió més experimental de Le petit Chaperon rouge, de la il·lustradora italiana Chiara Carrer, editat a França per La Joie de Lire.

En un racó de la mateixa habitació hi veiem diversos contes troquelats que ens traslladen als anys 60 i 70. Un sentiment nostàlgic que s’accentua amb la primera edició d’en Ferràndiz que la Carme guarda des que era petita.

Quan vam entrar en una altra habitació ens va mostrar joguines, disfresses, punts de llibre, titelles, teatrets, nines, arracades, calcomanies… No puc anomenar tots i cadascun dels objectes exposats… Hi havia llibres antics, com una versió magnífica dels anys 30 de Walt Disney; una col·lecció de cromos amb unes il·lustracions delicadíssimes de la mateixa dècada i, sobretot, carpetes plenes de cartells de teatre, presentacions de llibres, i dibuixos de nens i nenes que van deixar testimoni de la seva Caputxeta particular als tallers de creació impartits per la Carme.

Li vaig preguntar a la Carme d’on li venia aquesta passió per la Caputxeta vermella i em comenta que ja fa molt de temps s’hi va trobar per aquesta necessitat de gaudir de la literatura infantil i, sobretot, pel desig de fer-la arribar al públic infantil. Va començar, però, des de petita, gairebé sense adonar-se’n. En tenia unes quantes versions i poc a poc, la col·lecció de la Caputxeta va anar creixent a mida que anava coneixent les diferents edicions que sortien i amb l’interès per trobar noves propostes il·lustrades amb registres gràfics ben oposats. La seva passió pels contes dels germans Grimm, m’explica, li va venir quan era molt joveneta, per la pel·lícula El fabuloso mundo de los hermanos Grimm, de l’any 1962 i dirigida per Henry Levin i George Pal.
Just fa tres anys va fer l’itinerari dels germans Grimm per Alemanya, va visitar Kassel, Hammelin, Hannover, Bremmen, Marlburg, Hanau… amb el desig de retrobar-se amb els espais on es desenvolupen totes aquestes històries dels personatges dels seus llibres preferits.

Em va comentar que de fet ho guarda tot i és una gran col·leccionista. També col·lecciona pessebres i guarda i col·lecciona nines de la família, algunes molt antigues. Quan parla dels llibres, però, s’expressa movent els braços i senyalant-me els prestatges amb la il·lusió de qui té un petit tresor personal.

Té més de tres mil llibres il·lustrats, distribuïts amb uns vuitanta temes diversos (el Japó, petons i abraçades, el bosc, flors, els mestres, la lectura, els regals, les fades, la festa major, el món, països del món, il·lustradors de moltes tendències, llegendes populars…).
Però el que més li agrada és explicar contes als nens. Als seus tallers els ho explica i els hi ensenya a estimar els llibres i a ser més creatius amb suports com la música i el dibuix.

Abans de marxar dono un cop dull a un prestatge on la Carme guarda edicions de la Caputxeta d’altres països, com ara el Japó o l’Índia.

Amb la col·laboració de l’Alba i del José, la Carme també ajuda a entitats altruistes per als més necessitats, com el menjador social de la mateixa parròquia de Sant Eugeni o la Fundació Vicent Ferrer.
La Maria Tarragó i jo marxem amb la sensació d’haver après moltes coses i d’haver gaudit molt de la col·lecció de la Carme. Hem viscut un moment ple d’emoció, acompanyats del sentiment positiu que la Carme Faro ens ha transmès amb la seva conversa i amb el plaer d’haver gaudit de l’exposició que ella i l’Alba ens han preparat amb tanta cura.

Cada vegada que trobi una Caputxeta il·lustrada pensaré amb la Carme!