Al llarg d’aquest any han aparegut al mercat dues obres al voltant de la seva figura, ideals per a no oblidar que va ser un dels grans narradors catalans del segle XX i un mestre del conte breu.
Per una banda, Calders és el protagonista de la nova biografia de la col·lecció Tant de gust…, elaborada segons les pautes de Lectura fàcil, amb l’objectiu de difondre els clàssics a col·lectius amb dificultats lectores, i de retruc, també a infants i joves.
M.Carme Bernal; Carme Rubio. Tant de gust de conèixer-lo, Senyor Calders. Il·lustr. Josep Torrents. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016. 79 p. (Tant de gust; 8)
històrics que van marcar la seva trajectòria i la de molts altres intel·lectuals del
moment: la guerra civil espanyola i l’exili.
El segon llibre és obra de Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) i va merèixer el Premi Joaquim Ruyra 2015.
Santi Baró. L’efecte Calders. Barcelona: La Galera, 2016. 211 p.

I pel que fa al tercer aspecte, el més difícil segurament pel que té d’intangible, dir que l’autor ha sabut escriure un llibre amb el mateix to, atmosfera i esperit de l’obra de Calders. El llibre de Baró respira bonança, aquell anar fent, sense pressa, dels qui saben que la quotidianitat també amaga sorpreses. L’humor hi és present, però no un humor de patacada ni de constants bromes enginyoses, sinó l’humor de Calders, basat en l’absurd, en l’exageració i en l’ambigüitat que provoca a voltes la fantasia.
L’efecte Calders dibuixa un món on és possible pescar un shilayo,
creuar-te amb un japonès que no ho sembla gens o crear una societat
secreta on tothom té nom d’animal.
Santi Baró ha fet un bon homenatge a Pere Calders, escrivint una novel·la que l’aproparà als lectors més joves i que farà que els que ja tenim una edat, el rellegim.
M'encantaria saber qui ha escrit aquesta ressenya perquè m'ha posat la pell de gallina i m'urgeix dir-li.
I tant! La família Mumin que viu al 1r 1a!!!
Santi, l' he escrit jo, la Glòria. M'ha costat molt escriure la ressenya perquè el llibre m' ha agradat molt i no acabo de trobar les paraules justes per expressar-ho. Gràcies per escriure'l.
Gloria, ja t'ho he dit abans però ho repeteixo, la teva ressenya m'ha arribat directe al cor, has llegit l'obra tal i com jo l'he viscut i aquesta connexió fa que a vegades, dic a vegades, valgui la pena dedicar-se en exclusiva a escriure.
Moltes gràcies
Ah, se m'oblidava… NO tens raó, no només has trobat les paraules justes sinó les fotos, també, la de la familia Calders al port de Llançà ja és per rematar-me i fer-me plorar, oi?