Sense Títol

A Llibres al replà, entre moltes altres coses, hi
trobareu articles sobre els principals elements d’entrada a una obra literària,
com ara la coberta i els inicis. També sobre elements
de sortida: els finals. Hi ha, però, algun altre element que encara no hem
tractat i és clau per a captivar la mirada del lector quan aquest no sap quin
llibre escollir: el títol.
Roland Barthes deia que el títol és “un aperitiu”, tot
insistint en el seu paper d’obertura en direcció al text.
De títols n’hi ha tants com llibres al món. La majoria
són informatius, com ara Història de
Babar el petit elefant
de Jean de Brunhoff (Ed. Pagès), o bé, Inventari de contes de Joan Mitjons (Piscina,
un petit oceà)… però també n’hi ha alguns que van, deliberadament, un pèl més
enllà, Hi ha un cocodril sota el llit de
Mercer Mayer (Corimbo).  
Al 1r 2a, alguns d’aquests
dies de pluja primaveral, m’he dedicat a elaborar una tesi casolana sobre el
tema, a obrir paraigües per a cada tipologia de títols i a aixoplugar-ne uns
quants a sota de cadascun d’ells… 

1.    EL SUBJECTE, o el protagonista

En els llibres infantils és molt habitual que el nom del
protagonista coincideixi amb el títol, o bé, formi part d’aquest. Ho és pel seu
pes específic en la història, però també perquè el seu nom s’utilitza com a
crida a amics potencials.
La llista podria ser enorme. A tall d’exemple: Elmer de David McKee (Beascoa), Frederick de Leo Lionni (Kalandraka), Pippi Calcesllargues d’Astrid Lindgren (Joventut),
Serena de Dolors Garcia Cornellà (Cruïlla),
En Jim Botó i en Lluc el maquinista de
Michael Ende (La Galera).

1.1.       
El
protagonista + 1 característica
Sovint, al nom propi del protagonista s’hi afegeix alguna
característica que el fa diferent a la resta de mortals: La Nana Bunilda menja malsons de Mercè Company (Mars), Joana de les paraules clares de Muntsa
Fernández (El Cep i la Nansa), Stina, la nena de gel de Lani Yamamoto
(Babulinka Books).
  
1.2.       
El
protagonista anònim
A vegades, el protagonista no s’individualitza pel seu nom,
sinó per la seva feina, o bé, per una determinada manera de fer. Val a dir que,
en aquests casos, el misteri s’escampa al seu voltant: El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger (Empúries), o bé,
Els tres bandits de Tomi Ungerer (Kalandraka).
  
2.     EL VERB, o l’acció
Un dels ingredients bàsics per a l’èxit d’un llibre per a
infants i joves és l’acció, que se sol focalitzar en l’aventura. Sovint,
aquesta ja es mostra des del títol, amb la presència del verb:
Nyam,
nyam
de Mar Benegas (Combel), Anem a caçar un ós de Michael Rosen (Ekaré), Corre, Maria, afanya’t! de N. M. Bodecker (Lumen), o bé, Ens enlairem! de Sean Taylor (Takatuka).

3. EL COMPLEMENT DIRECTE, o l’objecte
En algunes històries, sovint, hi ha un element, o bé, un
objecte, que és clau en el desenvolupament de les mateixes i fins i tot en el
desenllaç del nus creat. És tan important que acaba esdevenint títol: El molinet màgic (La Galera), La guia fantàstica de Joles Sennell (Animallibres), Sopa de pedra d’Anais Vaugelade (Corimbo), El punt de Peter H. Reynolds (Serres), o bé, Un mitjó diferent a
cada peu
de Joan Calçotets (Piscina, un petit oceà). 


Contes de la perifèria
4. ELS COMPLEMENTS CIRCUNSTANCIALS
4.1. De lloc
El lloc cap on ens condueix la història, moltes vegades,
és el principal objectiu dels protagonistes, o bé, és l’escenari de les seves
vicissituds, un lloc tan particular que mereix figurar amb lletres lluminoses a
la porta d’entrada: Allà on viuen els
monstres
de Maurice Sendak (Kalandraka), Alicia al país de les meravelles de
Lewis Carroll (Baula), Oh! Que bonic és
Panamà!
de Janosch (Kalandraka), L’illa
de l’avi
de Benji Davies (Andana), Contes
de la perifèria
de Shaun Tan (Fiore)
  
4.2.       
De temps
El moment concret o el període de temps en el qual succeeix
la història també és clau. És aquell temps o aquella època, i no podria ser cap
altre: Quan el meu pare era un arbust de
Joke van Leeuwen (Cruïlla), La nit que Wendy
va aprendre a volar
d’Andreu Martín (Bromera), En Martinet tenia ganes de fer pipi la nit de reis de Chema Heras
(Kalandraka), Diumenge, al matí, al peu
del salze
de Dolors Garcia Cornellà (Barcanova), El dia que es van menjar en Lluís de John Fardell (Joventut).
  
         4.3.       
De manera
A vegades, la forma o l’actitud amb què els protagonistes
viuen els fets i superen les dificultats també té la seva importància i marca
el devenir d’una història: Com peix a
l’aigua
de Daniel Nesquens (Thule), A
tota vela!
de Mar Virgili (Cruïlla),
Córrer sense por
de Giuseppe Catozzella (Sembra).
5.     LES FRASES SUBORDINADES
Hi ha també títols curiosos, amb frases subordinades, que,
per ells mateixos, ja són com una història, com un micro-relat: El nen que va xatejar amb Jack Sparrow de
Francesc Puigpelat (Bromera), Això és un
secret que només ser jo
d’Eulàlia Canal (Animallibres), La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap de
Hans Werner Holzwarth (Kalandraka), Quan
l’home més fort del món agafa el telèfon, tothom el confon amb la tieta Encarna
de Roser Rimbau (Takatuka)
  
6.     EL COMPLEMENT INDIRECTE, o el lector
El principal complement indirecte d’un llibre és el
lector a qui s’adreça. El títol, molt sovint, també el té en compte, per si aquest
no s’ha adonat que les històries van per ell. La manera com s’hi adreça, però,
varia.

6.1.       
La interpel·lació

De quin color
és un petó?
de Rocío Bonilla (Animallibres); On és el meu barret? de John Klassen (Milrazones); Quantes arrels de gerd necessites per ser
feliç?
de Montse Junyent (Comanegra); Respira
d’Inés Castel Branco (Fragmenta).
6.2.       
La confidència
Shhh!
Tenim un pla
de Chris Haughton (Milrazones); Però jo sóc un ós! de Frank Tashlin (Viena); Hi ha un nen al lavabo de les nenes de Louis Sachar (Cruïlla); Jo que vaig dormir amb lleons de Laia
Longan (Animallibres).
6.3.       
L’advertència
Prohibido
leer a Lewis Carroll
de Diego Arboleda (Anaya); Compte amb la granota de William Bee (Joventut); No vull sortir al pati! de Nathalie
Kuperman (Estrella Polar); Els fantasmes
no truquen a la porta
d’Eulàlia Canal (Animallibres).
7.     RESUM, o una síntesi
Sigui quin sigui el títol que figura a la coberta del
llibre, sigui més reeixit, més divertit, o bé, més eixerit, a continuació et
trobes amb històries de colors i de textures diverses, que a vegades responen a
les expectatives creades, però moltes vegades, no. I com a lector, pots arribar
a valorar si l’elecció d’aquell títol ha estat pertinent o potser…
impertinent!
Val a dir, però, que posats a triar, a mi, Pippi Calcesllargues,
m’agraden aquells títols que amb una única paraula defineixen i sintetitzen amb
precisió l’essència del llibre: Zoom d’Istvan
Banyai (FCE); Flotante de David
Wiesner (Océano); Emigrantes de Shaun
Tan(Fiore); Salvatge d’Emily Hughes
(Zorro Rojo); Un fill d’Alejandro
Palomas (La Galera)

I llestos.
I a qui no li agradin els títols triats, que en busqui
d’altres, que, al mercat, n’hi ha per donar i per vendre. I en acabat, que ens
els faci arribar a través dels comentaris d’aquesta notícia encara Sense Títol, d’Hervé Tullet (Kókinos).

7 comments for “Sense Títol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.