1r 1a
 |
| MATSUMOTO, Taiyou. Sunny. Barcelona: ECC, 2010 |
 |
Una altra lectura imprescindible d’aquest estiu serà la segona i última part de Vango. Després de quedar-nos a mitges amb l’edició catalana, finalment podrem llegir el segon volum gràcies a la traducció d’Esteban Bernis a La Liebre de Marzo.
Trama complexa, ritme trepidant, personatges sòlids, misteri, guió cinematogràfic… Totes les expressions típiques i tòpiques que apareixen a les ressenyes dels bons llibres d’aventura es poden utilitzar per parlar de Vango.
 |
|
CANAL, Eulàlia
Els fantasmes no truquen a la porta
Il·lustr. Rocio Bonilla
Barcelona: Animallibres, 2016
|
1r 2a
 |
|
LLULL, Ramon. Llibre de les bèsties
Il·lustr. Subi. Adapt. Anna Obiols
Barcelona: Baula, 2016
|
2n 1a
Potser perquè al 2n 1ª tampoc juguem a futbol, però aquesta nova proposta de l’editorial Takatuka ens ha agradat molt especialment i ens ha fet recordar la nostra capacitat d’imaginació de quan érem petits, per resoldre moments conflictius. Una pilota pot suggerir maneres diverses de jugar-hi i molts somnis. El nen protagonista, Armando, ens fa pensar en un futbolista molt conegut, però ens sorprendrà com, a vegades, les semblances poden ser enganyoses. El seu pare vol que jugui a futbol i Armando trobarà la manera de fer-ho més propera als seus gustos. Un llibre necessari per a trencar estereotips!
 |
|
VON DER GATHEN, Katharina
Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i
nenes sobre un tema apassionant
Il·lustracions d’Anke Khul
Barcelona: Takatuka, 2016
|
Aquí tenim un llibre perfecte per poder parlar amb els més petits d’un tema tan interessant i, a vegades, difícil com la sexualitat. Una oportunitat per obrir un debat entre pares i fills, adults i menuts. L’autora va estudiar educació especial i va realitzar una formació suplementària d’educació sexual. Responent a un seguit de preguntes de nenes i nens de tercer i quart de primària, Katharina Von der Gathen s’apropa amb sinceritat, un cert humor i amb molta delicadesa a diversos temes interessants, no només als més petits, relacionats amb el sexe.
I té la sort de comptar amb les il·lustracions plenes l’humor i expressivitat de l’Anke Khul, molt present a diverses publicacions de l’editorial Takatuka. L’hem de tenir a la nostra biblioteca particular!
2n 2a
HEMINGWAY, Ernest. El vell al pont. Il·lustr. Pere Ginard. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2016
Llegir un referent de la literatura universal sempre és un bany d’humilitat. Hemingway, amb aquest relat curt, ens resumeix l’estupidesa de les guerres de la mà d’un vell assegut en un pont que no entén el per què ha de fugir de casa on ha abandonat allò que més estima: el seu gat, les cabres i els coloms. Per què? es pregunta aquell home vell? Per què, ens hem de preguntar tots els lectors d’aquesta joia de la literatura que, acompanyada de les magnífiques il·lustracions de Pere Ginard, hauria de ser lectura obligada per a tothom aquest estiu. Jo ja me l’he comprat!
ALEKSIÉVITX, Svetlana. Temps de segona mà. Barcelona: Raig Verd
3r 1a
De bestioletes
—aranyes, formigues, erugues…—, n’hi ha tot l’any, però és a l’estiu quan més
en veiem i més ens afecten —que incòmode el brunzit del mosquit a l’orella a
punt d’adormir-nos. Ara coincideixen dos llibres que permetran al lector distingir
aquests animalons, catalogar-los i, endavant, reconèixer-los fins al punt de convertir-se’n
quasi en un expert.
 |
|
ALADJIDI, Virginie
Inventari il·lustrat dels insectes
Il·lustracions d’Emmanuelle Tchoukriel
Traducció de Mariam Chaïb
Pontevedra: Kalandraka, 2016 |
En l’Inventari il·lustrat dels insectes, les
làmines precises, realistes, d’Emmanuelle Tchoukriel —que recorden els dibuixos
clàssics dels naturalistes— i els textos de Virginie Aladjidi presenten una
col·lecció de coleòpters, lepidòpters, dípters, himenòpters i altres insectes —tèrmits,
panderoles, grills, etc.— amb una fitxa que consta, com a mínim, del nom comú i
el científic, la mida i una descripció succinta però suficient per a identificar
l’individu i que, en molts casos, inclou informació sorprenent, com que
l’escarabat piloter és copròfag —menja excrements—; que les impressionants
mandíbules del cérvol volant no li serveixen ni per a mossegar ni per a
capturar, només per a lluitar contra altres mascles rivals; que la femella de
la papallona zebrada pot arribar als set centímetres; que algunes libèl·lules
volen ràpidament i àgilment perquè tenen dos parells d’ales independents, i que
el pregadéu pot girar el cap triangular fins a poder veure al seu darrere.
Després de mirar aquestes pàgines, ja no es pot oblidar, per exemple, el color
roig intens de la larva de l’escarabat de la patata.
 |
ZOMMER, Yuval. El gran llibre de les cuques. Traducció de Susana Tornero. Barcelona: Joventut, 2016
Yuval Zommer ha prefereit una aproximació més lúdica i en El gran llibre de les cuques representa, a més d’insectes, caragols i llimacs, aranyes, centcames i cucs amb un aire infantil i juganer, però no per això menys recognoscible, ja que cada espècie apareix caracterizatda en el seu hàbitat —aquàtic, nocturn, sota terra…— i sovint en les diferents fases del cicle de la vida. Zommer dedica les últimes pàgines a les cries —ous i larves—, a com es mouen les bestioles i a quines funcions tenen aquestes en la naturalesa —pol·linitzar, servir d’aliment a altres animals…—, així com a mostrar les cuques més comunes que es troben dins de casa; tanca el volum amb una terminologia bàsica imprescindible i un índex alfabètic, taula que també apareix, encertadament, en l’Inventari d’E. Tchoukriel i V. Aladjidi. Un plaer trobar tanta cura en dos llibres infantils de coneixements.
3r 2a
 |
|
LEANTE, Luis. Fuig
sense mirar enrere
Traducció d’Elenda
Vergés-Bó Barcelona: Edebé, 2016 |
Coneixem l’Enrique, que ens parla en primera persona i es dirigeix des de la línia 1 a un “tu” que no és el lector sinó, com anirem descobrint, el seu pare, policia mort en acte de servei i la desaparició del qual cinc anys enrere va donar inici a la rebel·lia i inadaptació del nostre protagonista. De mica en mica, Enrique recuperarà la figura d’aquest pare absent gràcies a la perillosa aventura en què es veu immers de mà d’un ex company del seu progenitor que ara és testimoni protegit en un cas de corrupió i violència. Leante aconsegueix uns capítols de ritme trepidant i adrenalina pura, del tercer al setè, que eprden pistonada quan la trama deriva cap a una història d’amics/amors/inseguretats/rivals pròpia de l’adolescència, alhora que abandona el thriller. Refer una personalitat és difícil. Redreçar una conducta també, però Leante ens deixa clar que col·legues i família són aquí per a ajudar-nos.
 |
| BENESIU, Joan. Gegants de gel Barcelona: Ed. del Periscopi, 2015 |
Flamant guanyador (just la setmana passada) del premi Crexells, Gegants de gel és una història d’històries. Una novel·la carregada d’ambició i gens acomplexada, circumstàncies ambdues difícils de fer coincidir en la narrativa catalana més actual. Una colla de personatges es troben asseguts el 31 de desembre a la taula d’un bar a la ciutat d’Ushuaia, a l’Argentina, la població més austral del planeta. Què hi fan, allí, tot sols? Per què no són a casa, amb les seves famílies i amics? Què hi busquen, en aquest racó recòndit? Tot i que no sabem qui ens parla fins a la pàgina 42, d’entrada s’assembla una mica a l’acudit: “hi havia una vegada un anglès, un xilè, un polonès, un mexicà…” Tots es busquen a ells mateixos explicant-se als altres: les seves històries (d’una manera o altra envoltades de desig i violència) els perfilen i els fan de mirall. D’un avió transoceànic a un pis de Liverpool; del submón de la corrupció i els sicaris mexicans a la supervivència d’un escamot de l’exèrcit polonès a la segona guerra mundial, Gegants de gel i les dotzenes de referències culturals que l’acompanyen és un món globalitzat i en moviment. Un món carregat de solitud i de tristesa que avança surant com un iceberg pels mars de l’Argentina. I ja sabeu que d’un iceberg només en veiem la ínfima part que sobresurt de la superfície…
Bon estiu i bones lectures, seguidors del Replà!
Deixeu un comentari: