L’estiu és una època convulsa quan tens infants a càrrec.
L’alegria de poder passar més temps jugant amb els petits de casa topa amb la necessitat vital de descansar, de desconnectar, d’aturar-se a pensar i de llegir tot allò que t’ha quedat pendent durant el curs.
No és estrany doncs que al 1r 1a, davant les novetats que comencen a treure el cap per les llibreries, la mare Mumin s’hagi enamorat de dos llibres que reflecteixen aquest sentiment contradictori envers els nostres fills.
 |
| Zullo, Germano; Albertine. Mi pequeño. Trad. Delfina Cabrera. Buenos Aires: Limonero, 2016 |
Mi pequeño és un llibre que dura un instant però que explica tota una vida.
Un llibre que podem llegir ràpidament, com si es tractés d’un flipbook o, pas a pas, assaborint cada un dels dibuixos d’Albertine i els petits textos de Germano Zullo.
Un llibre sobre la maternitat, el vincle, la dependència, que va merèixer el Bologna Ragazzi Award 2016 de ficció.
Un passeig poètic que et remou, que encetes amb un somriure però que t’acaba provocant sensacions contradictòries. Potser Albertine ha trobat la manera de dibuixar l’amor maternal? És tan fràgil la vida i bonica i alhora tan trista!
Un passeig poètic que et remou, que encetes amb un somriure però que t’acaba provocant sensacions contradictòries. Potser Albertine ha trobat la manera de dibuixar l’amor maternal? És tan fràgil la vida i bonica i alhora tan trista!
Aquesta petita joia és fruït d’un treball d’anys del tàndem, personal i artístic, Albertine i Germano Zullo. Dos artistes suïssos habituals al Salon du livre et de la presse jeunesse de Montreuil, que, gràcies al seu tarannà conversador i al seu bon humor, s’han convertit en una visita ineludible cada vegada que tenim la sort de visitar el saló.
L’any 2014, mentre Albertine signava el seu darrer llibre, Bimbi (La joie de lire, 2014), va explicar que estava treballant en un nou llibre que culminava tot un procés de reflexió personal pel fet de no poder tenir fills.
En veritat, Bimbi n’era la prèvia, perquè és una mena de llibreta d’esbossos, de moments robats del dia a dia d’un seguit d’infants. Treballant amb llapis gris sobre blanc, l’autora feia un exercici d’observació reproduint amb intuïció i destresa els gests, els sentiments, les expressions de diferents escenes protagonitzades per infants i joves. Sense cap context ni fil narratiu.
L’any 2015 va aparèixer Mon tout petit a Le joie de lire i el vam comprar amb molt de respecte, sabent que ens emportàvem els anhels i secrets més íntims d’una gran dibuixant.
Un any més tard, l’editorial argentina Limonero el publica en castellà.
Però la maternitat té moltes cares i és just que a l’altra banda de la balança trobem un llibre que l’editorial Kalandraka acaba de recuperar:
 |
|||||||
| Murphy, Jill. Cinc minuts de tranquil·litat. Trad. Miquel Desclot. Pontevedra: Kalandraka, 2016 |
Recordo perfectament tenir a les mans l’edició en castellà d’Edhasa de l’any 1989 i jove com era jo, trobar moltes pegues al llibre: que si on era el Senyor Gros? Que si aquesta mare era l’estereotip d’una mestressa de casa, que si la bata i el casquet de bany demostrava que…
Han passat vint anys i la família Mumin ha crescut i ara, el llibre de Jill Murphy, me’l miro amb uns altres ulls.
Les imatges tenen l’estètica dels anys vuitanta, però la història d’aquesta mare elefant que es tanca al lavabo buscant cinc minuts de pau lluny dels seus fills em sembla que no ha perdut vigència. La necessitat de gaudir de moments d’intimitat i la capacitat de fer-se respectar l’espai vital em semblen dues de les preocupacions o lluites internes més difícils de la maternitat.
Poesia i humor, els nostres desitjos des del 1r 1a per aquesta setmana.
Ah! i cinc minuts (mínim) de tranquil·litat per a tothom!
Ah! i cinc minuts (mínim) de tranquil·litat per a tothom!
Deixeu un comentari: