Llibres al replà

Dotze il·lustradores basques

…I la Ventafocs va ressorgir de les seves cendres.

La setmana passada es va tornar a celebrar a Donostia el taller d’il·lustració Marraz(i)Oak. Un curs proposat per l’associació del llibre infantil i juvenil Galtzagorri i patrocinat pel departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa amb el suport de l’associació de dibuixants de còmic de Donostia.

El nom Marraz(i)Oak pensat des del principi per Harkaitz Cano, és una paraula composta a partir de Narrazioak què vol dir narracions, Zioak que significa objectius, Marra que vol dir línia i Marrazoa que és el tauró en euskera… Narrar amb el traç!
Aquesta ja és la vuitena edició, i per quarta vegada ens tornàvem a reunir l’escriptor basc Harkaitz Cano i jo mateix per oferir un taller intensiu per a uns alumnes fidels que, any rere any, tornen a confiar en nosaltres per conviure i treballar plegats durant una setmana intensa, plena de plantejaments teòrics, molts llibres il·lustrats i exercicis pràctics d’acord al tema bàsic del curs. El curs, que s’imparteix en Euskera, compta amb el suport i la traducció de la il·lustradora Aitziber Alonso.
Mary Blair
I la Ventafocs va ressorgir de les seves cendres…, el lema d’aquesta nova edició de Marrazioak, partia de la representació que l’art ha fet de la dona al llarg de la història, fent especial atenció a la iconografia del segle XX, i proposar-ne una reinterpretació o, per què no, una reinvenció, a través d’una mirada honesta, crítica i sense prejudicis. Així ho vam explicar l’Harkaitz i jo a l’inici de la primera sessió. Per crear expectació, vam posar damunt de la taula alguns exemplars d’àlbums il·lustrats amb versions diverses del conte de la Ventafocs, com per exemple la il·lustrada per Roberto Innocenti.
Il·lustració de Roberto Innocenti
La curiositat era que, en aquesta ocasió, dos professors homes parlaríem de la representació de la dona en l’art i en la il·lustració amb dotze alumnes/il·lustradores dones. Begoña Durruti, Belén Lucas, Garazi Berrizbeitia, Ainara Altuna, Yera Sanchez, Concetta Provança, Nagore Txintxurreta, Ibone Lopez, Maite Gurrutxaga, Ainara Azpiazu, Nekane Fernández i Idoia Beratarbide van ser les dotze seleccionades per aportar la seva mirada personal com a il·lustradores i com a dones.
El curs es va iniciar amb les presentacions de totes les participants mitjançant d’una presentació gràfica: cada il·lustradora havia de dibuixar els esdeveniments que considerava més destacables de la seva vida. Després una de les companyes havia d’explicar el que podia entendre de la biografia dibuixada de l’altra i explicar-ho a tot el grup.

Abans d’encetar el tema de la representació femenina, vam visionar la pel·lícula australiana “The Dressmaker”, protagonitzada per l’actriu Kate Winslet i dirigida per Jocelyn Moorhouse. Una història de dones sobre la venjança i l’autenticitat. Les accions de la protagonista i al seva relació amb la gent del poble on va néixer i on retorna després de més de 30 anys d’absència va ser un bon començament per iniciar el debat i endinsar-nos poc a poc en el tema.

Durant tota la setmana les alumnes van parlar del seu treball, de la seva proposta artística personal i també dels seus referents femenins. Ens interessava treballar més el contingut que no pas el registre gràfic, i per això vam revisar el treball de moltes dones artistes, escriptores i il·lustradores. Moltes de les il·lustradores participants al curs han publicat llibres, han obtingut premis importants, i totes elles havien gaudit d’anteriors cursos proposats per Galtzagorri.
Maite Gurrutxaga
Maite Gurrutxaga va parlar del seu interès per l’obra de Virginia Wolf. De fet va estar a punt d’il·lustrar Las Olas. Maite va estudiar il·lustració a Barcelona, a l’Escola de la Dona, i acabats els estudis va tornar a Euskadi. Li ha anat bé, retrobar-se amb el poble on va créixer i amb la gent que estima. Ha guanyat el Premi Lazarillo d’Àlbum Il·lustrat 2015 i enguany ha estat seleccionada per al catàleg Iberoamericà d’Il·lustració.
Concetta Probanza fa un tipus d’il·lustració pictòrica i molt expressionista. Ha realitzat molts cartells per a associacions que treballen pels drets de les dones. Concetta va presentar un parell de pel·lícules d’animació de la directora Izibene Oñederra, i va parlar de l’obra de la il·lustradora Ana Juan, de l’artista Hanna Wilke (New York, 1940-1993) i de la seva performance Vulval, en la qual l’artista s’anava posant xiclets en forma de vagina que havien estat mastegats pel públic.
Violeta Lópiz
Ainara Aizpuzu va parlar de la seva participació periòdica a la revista infantil Irrien Lagunak i de les seves il·lustradores preferides, Emily Hughes, Violeta Lópiz, Elena Odriozola i Marta Altés. També va comentar l’obra d’algunes dibuixants de còmic i novel·la gràfica, com Camile Jourdy, Aisha Franz i Lola Llorente.
Idoia Beratarbide treballa com il·lustradora i també fa teatre. Amb l’editorial Edo, creada per ella i un grup d’amics, publiquen llibres del seu gust mitjançant el sistema de socis. Al cus va mostrar Lur Beldur, amb il·lustracions seves i text d’Uxue Alberdi.
Nagore Txintxurreta va parlar dels seus viatges a Mèxic i a l’Índia, i com l’han ajudat a obrir els ulls i la ment a l’hora de dibuixar. Valora molt la proposta delicada de la il·lustradora basca Iraia Okina i també de la italiana Chiara Carrer.
“Frau Macheva” Selda Marlin Soganci
Un dels moments més intensos del curs va ser quan vam comentar l’àlbum Frau Machova wartet auf den Postmann (La senyora Machova espera al carter) il·lustrat per Selda Merlin Soganci, text de Harriet Grunewald i editat per Peter Hammer Verlag d’Alemanya. En una de les il·lustracions del principi, el personatge de la sra Machova espera el carter en una actitud de tristesa, amb una caixa de bombons de xocolata a la vora, un telèfon, i sense cap referència sobre la feina que fa o les coses que li agraden. Totes les il·lustradores del curs van quedar molt decebudes per aquest plantejament tòpic i totalment desfasat de la figura femenina. A partir d’aquí el curs es va activar amb propostes molt motivadores referents a la representació dels personatges femenins a la literatura infantil.

De seguida vaig obrir la maleta vermella que tots els anys porto al curs i que conté una bona col·lecció de llibres que fan referència el tema principal. Vam mirar àlbums de Kitty Crowther, d’Elena Odriozola, de la croata Andrea Petrlik Huseinovic, d’Emmanuelle Houdart, d’Aurelia Grandin, Jutta Bauer, Marion Fayolle i fins i tot de Mary Blair, artista vinculada a l’empresa Disney. Lògicament, l’obra de Mary Blair va obrir un nou debat sobre el cinema d’animació de l’empresari americà Walt Disney i la representació de les dones i de les “princeses” que s’hi mostren.

Durant tota la setmana vam buscar la possible relació entre el treball d’il·lustrar i diversos moviment artístics del segle XX i XXI. Vam parlar i vam veure imatges de l’obra de Sophie Calle, de Marina Abramovich, de Vanessa Beecroft, Rebecca Horn, Kathe Kollwitz, Nan Goldin, Pipilotti Rist i, sobretot, de Louise Bourgeois. Vaig dedicar una sessió a parlar de les obres de teatre-dansa de la coreògrafa alemanya Pina Baush i del treball damunt de l’escenari de l’actriu Myriam Mézières.

De Pina vam poder veure una part de la seva pel·lícula Die Klage der Kaiserin (La queixa de l’emperatriu). Aquí és va iniciar un nou debat sobre el coneixement del propi cos, si és gratuït mostrar-lo nu en l’art i si afecta a l’hora de dibuixar personatges.
Myriam Mézières
Harkaitz va presentar alguns llibres d’escriptores que ell recomana molt especialment. Entre d’altres va parlar de Susan Sontag i els seu llibre Sobre la fotografia; de Marguerite Duras, de Marianna Enriquez i el seu llibre de contes breus Las cosas que perdimos en el fuego; d’Ana María Shua i els seus microcontes Fenómenos de circo; o de Joyce Carol i el seu llibre ple de poesia sobre un esport tan complex com la boxa Sobre boxeo.
També va presentar les artistes plàstiques i fotògrafes Francesca Woodman (Denver, 1958 – New York, 1981), Mireia Sentís (Barcelona, 1947), Valie Export (Austria, 1940) i Sarah Charlesworth (Nueva Yersey, 1940 – Connecticut, 2013).
Com a proposta pràctica de la setmana, les il·lustradores van dibuixar dotze Liporellos (llibres plegats en acordió) on cadascuna participava en el de les altres representant les seves Ventafocs preferides.
Nou èxit, doncs, del curs Marraz(i)oak, i bona feina de les dotze il·lustradores. Les haurem d’acompanyar al ball abans no es faci massa tard, perquè definitivament, la Ventafocs ha ressorgit de les seves cendres.
Aitziber Alonso

Dotze il·lustradores basques
Harkaitz Cano i Ignasi Blanch
Curs Marraz(I)oak 8

4 comments

  1. Trobo que heu fet una bona feina amb aquest curs.
    Molt interessant el tema i molt ben plantejat.
    Quin nivell més alt d'il.lustració!!
    Felicitats a tots i totes els que hi vau participar!

Deixeu un comentari: