Teixir com a metàfora

CANÇÓ DE TELA. La vida teixida de Louise Bourgeois. Text: Amy Novesky. Il•lustracions: Isabelle Arsenault. Traducció: Anna Gorina. Impedimenta. Madrid 2016.

Des d’uns anys cap aquí, acostuma a ser habitual trobar àlbums il•lustrats sobre artistes o moviments artístics en les botigues dels museus. N’hi ha de tota mena: els que parlen de l’obra d’un autor/a, d’una obra en concret, de la vida del creador/a… N’hi ha que es poden pintar i d’altres que proposen jugar amb l’estil o temàtiques que l’autor/a ha donat a conèixer.

dibuix de Louise Bourgeois

“Cançó de tela” serà un d’aquests exemplars que es podran adquirir als museus. Les autores han homenatjat una artista mundialment reconeguda (segur que no ho és tant pel públic més jove), la Louise Bourgeois (París 1911- NY 2010), amb un relat il•lustrat de part de la seva vida. D’una Louise nena que viu a la casa a Choisy-le-Roi als afores de París i prop del Sena, a la (imaginem) Louise anciana a punt de morir amb 99 anys. Evidentment, una vida tan llarga i plena d’activitat artística i emocional és impossible d’ encabir en un àlbum de 40 pàgines, i el que fan les autores és rescatar un aspecte fonamental de la seva infantesa i que tindrà un innegable pes tant en la seva formació com en l’obra creativa posterior, i trenar, mai millor dit, un discurs metafòric sobre ell.

Aranya al Guggenheim Bilbao

Parlem del fet de teixir. La família Bourgeois té una empresa de restauració i venda de tapissos antics. Tota la família hi treballa, també la petita Louise. Cabdellar la llana, tenyir-la, tallar-la i teixir-la són activitats que Louise coneix prou bé i que aprofitarà per a les seves obres de creació. Teixir, doncs, com a metàfora de redreçar, unir, sanejar. Com una metàfora de viure i tirar endavant. Teixir com a metàfora també de recordar, com a representació física de la memòria. L’aranya com a imatge simbòlica d’una filadora és fonamental en l’obra de Bourgeois (en va esculpir i dibuixar moltes en la seva trajectòria. Una d’elles es pot admirar al Guggeheim de Bilbao).

Per a qui escriu, que coneix i admira des de fa molt de temps l’obra de Bourgeois, és evident que aquest teixir (viure) no va ser sempre un camí de roses. Alguns dels episodis de la infantesa de Louise que van deixar forta petjada en la seva personalitat i en la seva obra, no apareixen esmentats a l’àlbum que ressenyem avui, però sí que les autores n’han deixat rastres molt subtils, elements interpretables en les diverses lectures que se’n poden fer. El discurs (text i imatges) conté punts malenconiosos i nostàlgics; presències fugaces com ara el pare (“Gairebé mai no hi era, i això feia enfadar tant la Louise que un dia va decidir llençar-se al riu”); aranyes acollidores com la que reuneix Louise i la seva mare al voltant d’un munt de llana negra, i d’altres gegantines, agressives i amenaçadores, com les que ha construït arreu del món.

Les autores, doncs, expliquen i il•lustren molts aspectes i circumstàncies reals de la vida de l’artista, i d’altres els suggereixen poèticament. La natura, especialment el riu i les flors que creixen a la seva riba, fa d’eix conductor del relat al costat dels fils de llana i les teles que van omplir la seva infantesa. “Amb els retalls sobrants de la seva vida, la Louise va teixir dolces cançons de tela, va teixir el riu que l’havia vist créixer”.

Admirem traces de l’art de Bourgeois en els dibuixos de Arsenault, que fins i tot reinterpreta amb llapis i color algunes de les seves obres. Les trames, el color vermell, la línia (el fil), les espirals i les construccions (les seves dones-casa o les seves “cells”) són presents a l’àlbum.

Les autores tanquen el llibre amb una nota biogràfica sobre Bourgeois i un llistat de cites i fonts que han utilitzat per crear-lo. El lector té a les mans un bell artefacte literari i visual confeccionat a base de petits retalls d’una vida que va ser llarga i prolífica. Besllumem el món d’una dona, el seu imaginari, les seves pulsions. És una manera ideal per entrar, de mica en mica, en l’obra d’una creadora contemporània de reconegut prestigi. L’art modern tendeix a ser críptic, i és d’agrair que se’ns ofereixin pistes per interpretar-lo. En aquest àlbum n’hi ha moltes, em podeu creure. Altres artistes, com Pedro Almodóvar a “La piel que habito”, s’han submergit en el món teixit de Bourgeois per a donar sentit a les seves creacions, les seves pròpies metàfores del viure.

dibuix de Louise Bourgeois