De fet, sé del cert que aquest any no era l’única replanera a la fira.
d’activitat i ara és habitual veure en directa trobades de joves amb
autors, slams literaris, espais per a booktubers i zones amb les darreres
novetats en lectura digital.
Aquest any l’exposició central La Règle et le Jeu, tot i que el tema dels llibres interactius amb ulleres 3D, acordions, pop-ups… prometia, ens va semblar una mica dispersa o amb poca
informació.
En teoria partia de tres autors precursors que havien
experimentat amb els límits del llibre: Warja Lavater, Bruno Munari i Paul Cox. I a partir d’ells s’obria a un seguit d’artistes més contemporanis. Un d’ells Isidro Ferrer, amb qui vam tenir una conversa molt i molt divertida i instructiva.
Vam comprovar que en Benjamin Lacombe i la Rebecca Dautremer continuen tenint cues llarguíssimes d’admiradors que cerquen una dedicatòria.
En Benjamin Chaud i en Gilles Bachelet van signar cada dia, matí i tarda, sense perdre el sentit de l’humor. Així com el tàndem Germano Zullo–Albertine i Fred Bernard–François Roca, que celebraven els 20 anys de treball conjunt.
Vam fer cua davant l’Anne Herbauts, la Joëlle Jolivet, la Magali Le Huche, l’Atak, en François Place, l’ Anne Brouillard… i com cada any ens vam lamentar que no arribessin més llibres seus a casa nostra.
I com no, vam fer la nostra visita de rigor a la Beatrice Alemagna, tot i que Un grand jour de rien ja es pot trobar en català gràcies a Combel.
Dos dels convidats estrella d’aquest any eren en Chris Haughton i l’Oliver Jeffers, que diria que s’estrenaven al Saló. Cal dir però, que aquest últim no es va complicar l’existència i en deu minuts es va polir la cua de dedicatòries.
Personalment em va fer molta il·lusió veure dos autors: en Gregoire Solotareff a L’école des loisirs, perquè Loulou va ser el primer àlbum que vaig comprar-me de gran i amb el que vaig ser conscient que volia dedicar-me a la literatura infantil.
I la canadenca Isabelle Arsenault, a qui devem dos dels llibres més bonics editats a casa nostra al 2016: Cançó de tela i Jane, el zorro & yo.
I si parlem de novetats editorials, és cert que cada vegada són més els llibres que s’acaben traduint al català o castellà. I potser també és cert que cada any trobem menys novetats d’abecedaris, llibres de fotografia per a infants, àlbums trencadors… Però bé, cal dir que és un plaer apropar-nos a estands i reconèixer els autors de la casa i la línia editorial: MeMo, Rouerge, Seuil, Hélium, La Masion est en carton, Kaleidoscope…
I que al costat d’autors consagrats, continuem trobant sempre nous talents, noves versions de clàssics, llibres de fons, d’art, de música, per a nadons… que ens meravellen.
![]() |
Alguns dels llibres que he descobert aquest any al saló |
Ara bé, us enganyaria si no reconegués que el millor d’aquests viatges és l’estona de tertúlia nocturna on compartim els llibres que ens hem comprat i les dedicatòries que hem aconseguit.
[fotos gentilesa de @librosfera]
Deixeu un comentari: