Llibres al replà

Montreuil 2016

Un cop més la família Mumin ha tingut la sort de visitar el Salon du livre et de la presse jeunesse Seine-Saint-Denis de Montreuil (París). Anava molt ben acompanyada amb un grup de bibliotecàries, professores, llibreteres… enamorades de la lij, disposades a tot, fins i tot a donar un gir de 180 graus a la professió. 
No és el primer any que us parlem d’aquest saló al replà. El veí del 2n 1a ja va fer-vos una crònica del slpj 2013 . I des del 1r 1a vam publicar un llistat de llibres comprats al saló no traduïts a casa nostra.
De fet, sé del cert que aquest any no era l’única replanera a la fira.

 
Des de l’any 2000 hem visitat el Saló una quinzena de vegades i, malgrat que les transformacions que va patint no sempre ens agraden, s’ha convertit en una visita imprescindible: una injecció anímica i moral per a sobreviure a la feina diària de la biblioteca.

Cada vegada la secció d’autoedició i llibre d’artista és més petita i grans editorials van guanyant espai. Aquest any diria que no hi havia la parada de Biblioteques ni la de l’Associació de llibreries infantils Sorcieres que sempre exposaven una tria del millor de l’any (molt pràctica quan ja estaves una mica desorientat de tant llibre!). 
Per altra banda ha guanyat espai el còmic i des del 2015 hi ha una botiga de llibres (Livres rares) lij de segona mà per poder comprar petites joies històriques d’autors clàssics. 
També és cert que, d’uns anys cap aquí, han crescut els espais
d’activitat i ara és habitual veure en directa trobades de joves amb
autors, slams literaris, espais per a booktubers i zones amb les darreres
novetats en lectura digital.

Aquest any l’exposició central La Règle et le Jeu, tot i que el tema dels llibres interactius amb ulleres 3D, acordions, pop-ups… prometia, ens va semblar una mica dispersa o amb poca
informació.
En teoria partia de tres autors precursors que havien
experimentat amb els límits del llibre: Warja Lavater, Bruno Munari i Paul Cox. I a partir d’ells s’obria a un seguit d’artistes més contemporanis. Un d’ells Isidro Ferrer, amb qui vam tenir una conversa molt i molt divertida i instructiva.

Els controls de seguretat per entrar al Saló van fer que l’accés fos més lent que altres anys però això no va impedir que hi hagués moltíssima gent. Cada any és un goig  veure piles i piles d’infants, escoles, famílies, professionals, comprant i fent cua davant d’autors i il·lustradors.

Pel que fa als autors,  vam trobar-nos coneguts com el Juanjo de Milimbo però vam trobar a faltar il·lustradors catalans habituals en les signatures, com en Xavier Salomó.
Vam comprovar que en Benjamin Lacombe i la Rebecca Dautremer continuen tenint cues llarguíssimes d’admiradors que cerquen una dedicatòria.

En Benjamin Chaud i en Gilles Bachelet van signar cada dia, matí i tarda, sense perdre el sentit de l’humor. Així com el tàndem Germano ZulloAlbertineFred BernardFrançois Roca, que celebraven els 20 anys de treball conjunt. 

Ens vam alegrar de comprovar que la Kveta Pacovksa encara està activa i vam tornar a fer el papallona davant en Timothée de Fombelle, sense atrevir-nos a dir-li res. 

Vam fer cua davant l’Anne Herbauts, la Joëlle Jolivet, la Magali Le Huche, l’Atak, en François Place, l’ Anne Brouillard i com cada any ens vam lamentar que no arribessin més llibres seus a casa nostra.
I com no, vam fer la nostra visita de rigor a la Beatrice Alemagna, tot i que Un grand jour de rien ja es pot trobar en català gràcies a Combel.


Dos dels convidats estrella d’aquest any eren en Chris Haughton i l’Oliver Jeffers, que diria que s’estrenaven al Saló. Cal dir però, que aquest últim no es va complicar l’existència i en deu minuts es va polir la cua de dedicatòries.

Personalment em va fer molta il·lusió veure dos autors:  en Gregoire Solotareff a L’école des loisirs, perquè Loulou va ser el primer àlbum que vaig comprar-me de gran i amb el que vaig ser conscient que volia dedicar-me a la literatura infantil.

I la canadenca Isabelle Arsenault, a qui devem dos dels llibres més bonics editats a casa nostra al 2016: Cançó de tela i Jane, el zorro & yo.


I si parlem de novetats editorials, és cert que cada vegada són més els llibres que s’acaben traduint al català o castellà. I potser també és cert que cada any trobem menys novetats d’abecedaris, llibres de fotografia per a infants, àlbums trencadors… Però bé, cal dir que és un plaer apropar-nos a estands i reconèixer els autors de la casa i la línia editorial: MeMo, Rouerge, Seuil, Hélium, La Masion est en carton, Kaleidoscope
I que al costat d’autors consagrats, continuem trobant sempre nous talents, noves versions de clàssics, llibres de fons, d’art, de música, per a nadons… que ens meravellen.

Alguns dels llibres que he descobert aquest any al saló

Ara bé, us enganyaria si no reconegués que el millor d’aquests viatges és l’estona de tertúlia nocturna on compartim els llibres que ens hem comprat i les dedicatòries que hem aconseguit. 

Bé, i que París sempre et té preparada alguna sorpresa: aquest any dues exposicions de luxe: Magritte al Pompidou i Hergé al Grand Palais!


[fotos gentilesa de @librosfera]

Deixeu un comentari: