 |
| LEMNISCATES. El jardí màgic. Ekaré, 2016 |
preguntaire, una tastaolletes i que tot m’encurioseix. Potser per això, aquest Nadal, m’ha portat
un reguitzell de llibres de coneixements sorprenents, procedents dels mars del
món i pescats els darrers temps. Aquest és un dels tipus de llibres que més
s’ha vist afectat per l’ús generalitzat d’Internet, ja que la majoria de
persones saciem la nostra necessitat d’informació a través de la xarxa.
cridant l’atenció dels lectors cap a aquest tipus de llibre, tot reinventant-los
de forma continuada. Us presento alguns d’aquests exemplars que modelen els seus
continguts i els doten d’unes formes que abans no tenien, amb algunes
valoracions al respecte:
informació als més petits. Per aquest motiu cada vegada més hi ha llibres d’informació adreçats a infants més
petits, com ara la col·lecció Petit
món d’editorial Baula, o bé, Descobreixo d’Animallibres.
 |
| COTTON, K. Comptant lleons. Flamboyant, 2016 |
També podria ser el cas de Comptant lleons. Retrats d’animals en llibertat
de Katie Cotton i il·lustracions d’Stephen Walton (Flamboyant, 2016), un llibre
que a primera vista va adreçat als més petits per, com tants d’altres,
proposar-los de comptar els primers números. Cadascun d’aquests números
s’il·lustra amb el dibuix, gairebé fotogràfic i en blanc i negre, d’un o un
conjunt d’animals i una descripció de cadascun d’ells que, atenció, informa
sobre la seva situació al món i alerta sobre el perill d’extinció. Un llibre
per als més caganius, amb lectures i missatges per a diversos tipus de públics
i amb una estètica que sorprèn fins i tot als adults.
2. En alguns d’aquests llibres per a primers lectors, i
per tal que la informació no arribi de forma directa, es barregen elements de ficció i de no ficció. És el cas d’El jardí màgic de Lemniscates –pseudònim
de dissenyadora catalana- (ed. Ekaré, 2016) que presenta la història d’una nena
que passeja per un jardí ple de bestioles, amb unes pàgines finals que donen
resposta a preguntes bàsiques sobre alguns animals, com ara Per què l’eruga es
converteix en papallona?
 |
| SANTAMANS, Joana. Vida. Bridge, 2016 |
en valor la il·lustració de caire científic, per sobre de la fotografia.
Molts dels exemplars, que podem trobar actualment als aparadors, tenen
l’aparença del quadern d’apunts d’un naturalista, amb una enorme precisió,
bellesa i claredat en el dibuix. Un exemple en seria l’Inventari il·lustrat dels ocells de Virginie Aladjidi
(Kalandraka, 2016), que, com d’altres de la mateixa sèrie, conviden al lector a
passejar per les pàgines, com si ho fes per les sales d’un museu, tot admirant
els dibuixos i seleccionant-ne la informació. És el cas també, amb més
espectacularitat, de Botànicum de
Katie Scott i Kathy Willis (Símbol, 2016), o bé, de Vida: bestiari il·lustrat de Joana Santamans (Bridge, 2016).
 |
| BROOM, J. El jardí de les meravelles. Flamboyant, 2016 |
informatius i definicions enciclopèdiques, ofereixen respostes breus a
curiositats sobre el tema que tots ens hem plantejat en alguna ocasió. No pretenen
donar lliçons sinó que es posen al
servei del visitant per alimentar la
seva curiositat. Es el cas d’El jardí
de les meravelles de Jenny Broom i K. S. Williams (Flamboyant, 2016), una
exposició que ens convida a passejar per entremig de cinc ecosistemes, farcits
d’animals i plantes exuberants.
 |
| TUCKERMANN, a. Tota la gent del món. Takatuka, 2016 |
5. Hi ha altres exemplars que aposten per
una presentació dinàmica i un to més d’humor, tant en el text com en la
il·lustració, aparentment sense tant ordre ni concert, però amb un contingut precís
i contrastat, com El gran llibre de les
cuques de Yuval Zommer (Joventut, 2016), o bé, Tota la gent del món d’Anja Tuckermann i Tine Schulz (Takatuka,
2016).
6. Molts d’aquests llibres tenen present també l’evolució dels mètodes
escolars. Alguns responen al treball per
projectes que cada cop més s’implanta a les escoles i instituts, en
detriment del treball per assignatures. Un mètode que es mou per una curiositat
innata que a mida que grata sobre un tema, enllaça amb un altre, alhora que va
aprofundint cada vegada més en tot allò que aborda. Un llibre que respondria a
aquest paràmetre seria Món natural,
compendi visual de meravelles de la naturalesa d’Amanda Wood i Mike Jolley
(Flamboyant, 2016).
Qualsevol d’aquests llibres citats, en els sis apartats precedents, pretén,
amb la seva forma o el seu contingut, o amb ambdues coses alhora, cridar
l’atenció, però sobretot saciar la nostra set de curiositat i de coneixements.
 |
| STRADY, S. La memoria del elefante. Barbara Fiore, 2015 |
llibre que passarà setmanes a la meva tauleta de nit i que aglutina les
diverses característiques que he anat anomenant. És el paradigma del nou llibre
de coneixements: La memoria del elefante,
una enciclopedia tipo cajón de sastre de Sophie Strady i Jean François
Martin (Barbara Fiore, 2015). Barreja de ficció i no-ficció, dibuix de caire científic,
passeig aleatori per diversos àmbits del coneixement humà, paràgrafs breus de
curiositats, presentació per projectes seguint un interès instintiu, to humorístic
a voltes i presentació dinàmica… Una invitació a remenar en l’immens calaix
de sastre d’un elefant i a trobar-hi un munt de coneixements i de curiositats.
Deixeu un comentari: