Aquest darrer Nadal he tingut la possibilitat de tornar una visita que em van fer fa més de 30 anys, just quan jo acabava d’arribar a Barcelona.
Amb la companyia de l’editora Mònica Estruch vam anar a passar la tarda a casa de la il·lustradora Pilarin Bayés. Amb la Pilarin ens hem anat trobant a diversos llocs, presentacions, fires.
El darrer cop fou a la Marató de Tv3 d’enguany. Aquesta vegada, però, anant al cotxe de la Mònica, era com si em retrobés amb el moment i l’emoció d’aquella visita que la Pilarín em va fer quan jo començava el meu itinerari a la gran ciutat. Era una sensació molt especial, de nervis i molta il·lusió al mateix temps.
Visitàvem la il·lustradora catalana que més petjada ha deixat en moltes generacions de nens i nenes del nostre país. A la petita ciutat on vaig néixer i créixer, amb prou feines hi arribaven libres il·lustrats. Sí que tingué a les mans alguns còmics americans de la casa Marvel i altres de la col·lecció Joyas Literarias Juveniles de l’editorial Bruguera. Pilarin va obrir tot un univers de personatges de traç aparentment espontani, de caràcter molt amable i que es movien per carrers d’altres ciutats i pobles de Catalunya semblants al meu.
Poc a poc van aparèixer llibres per a l’aprenentatge del català, com ara “Faristol” (estic parlant de fa molts anys lògicament) i d’altres com el catecisme de la primera comunió o algunes auques per a les escoles. Paral·lelament, gràcies a la revista Cavall Fort i a una publicació de contes d’una entitat financera, vaig poder gaudir del treball d’altres il·lustradors catalans, com la Maria Rius, la Fina Rifà i el Llucià Navarro.
Una generació que ens va obrir la porta, ens va ensenyar la professió i ens va facilitar l’entrada al món editorial quan encara no hi havia escoles d’il·lustració al nostre país.
Tot això va formar part de la conversa amb la Mònica cap a Vic. Vam arribar a casa de la Pilarin just quan ella estava reunida al seu estudi amb dos amics de tota la vida; dos senyors de la seva edat, carregats d’energia i d’alguns projectes artístics que li mostraven amb entusiasme. La il·lustradora té un estudi molt gran i amb molta llum, ple de llibres a banda i banda escrupolosament ordenats. A sobre de la taula on mirem el projecte d’un dels seus amics de la infantesa, veig algunes figuretes de Nadal a partir dels seus personatges. També hi ha un dibuix de gran format, a mig pintar, que representa una família celebrant l’11 de setembre. “L’he d’acabar aviat”, comenta.
Cada tarda la Pilarin surt a caminar. Aquesta vegada vam tenir la sort de poder compartir la passejada fins a un riuet que passa molt a la vora de casa seva. Li vaig recordar la visita que em va fer al meu pis d’estudiants fa més de trenta anys. Jo volia ser il·lustrador i em vaig atrevir a convidar a dinar a la il·lustradora al pis d’estudiants que compartíem tots els germans al barri de Gràcia. Com fa habitualment, aquella vegada també ens va obsequiar amb una exquisida botifarra de Vic que portava dins de la bossa de mà.
Pilarin recordava el dinar al meu pis, i em comenta que abans visitava més sovint Barcelona, fins que va haver d’abaixar la freqüència per dedicar-se a qüestions familiars i ajudar el Joan, el seu marit. Ara te ganes de tornar a sortir i anar més a la capital. Recordo un editor que m’explicava que la Pilarin sempre ha visitat qualsevol escola de Catalunya que l’hagi convidada. Per lluny que fos, sempre hi acudia per sorprendre a nens i nenes amb el seu traç immediat i parlar-los de la màgia del dibuix i de la importància de llegir.
Quan arribem a casa després del passeig, ens ensenya les pintures i els dibuixos que té penjats al passadís de casa seva. Li agrada tenir-los a la vista i recorda els bons amics artistes que la van obsequiar en el seu moment.
No triguem ni cinc minuts en seure a taula per berenar. Pilarin ens ha preparat una selecció d’embotits de Vic i pa amb tomàquet. Mentre en gaudim, no me’n puc estar de fer-li preguntes. Parlem dels seus inicis, quan estudiava Belles Arts. Pilarin recorda la visita a la facultat de la pedagoga Marta Mata.
La Marta es va fixar en els dibuixos de tres noies molt joves , la Maria Rius, la Fina Rifà i la Pilarin Bayés. Gràcies a la Marta Mata van conèixer el senyor Dòria, que just iniciava l’editorial La Galera. Em vénen al cap els primers llibres de la col·lecció Desplega Vela, amb uns dibuixos de la Pilarin plens de pinzellades fresques, colors molt vius aplicats en aquarel·la i un traç solt, molt expressiu i immediat, en la concepció dels personatges. Em vénen al cap els títols “Dijous a Vila” i “Voleu sortir en una pel·lícula?”
D’aquesta primera etapa de la Pilarin, un veí de “Llibres al replà” va recollir la noticia de l’edició en facsímil dels tres títols emblemàtics, “Les aventures d’en Flor i la Mosqueta”, “Els tres cavallers alts” i “La fabulosa Història d’Eixerit 1er i la seva carrossa”, que l’editorial La Galera va reeditar en motiu del seu 50è aniversari.
De mica en mica, la Pilarin va anar treballant i rebent cada vegada més i més encàrrecs, fins arribar als gairebé 1000 llibres actuals. N’hi falten pocs per arribar a aquesta xifra i comenta que li faria molta il·lusió aconseguir-ho.
Recordem també l’escriptor Sebastià Sorribas i el seu llibre “El Zoo d’en Pitus”, il·lustrat per ella. Ha estat traduït a moltes llengües i n’hi ha moltíssimes edicions. Quan l’editorial La Galera va commemorar el 50è aniversari de la seva edició, la Pilarin i en Sorribas van coincidir per celebrar-ho. Aquell mateix dia, vam inaugurar una exposició d’il·lustracions de El Zoo d’en Pitus fetes per estudiants d’il·lustració de l’Escola de la Dona.
Potser ara El Zoo queda molt lluny dels hàbits dels nens i nenes d’avui, comenta la Pilarin. El clero té molt de protagonisme al llibre i ara ja no és així. D’altra banda, però, el tema de la solidaritat envers un amic malalt, sempre hauria d’estar d’actualitat.
Al final del berenar tastem uns torrons artesans de Taradell. Xerrem sobre les diverses possibilitats tècniques a l’hora d’il·lustrar. Pilarin explica que no ha experimentat gaire amb les tècniques; que fa el que sap fer, i utilitza plometa amb tinta, llapis de colors i aquarel·la. Jo li pregunto si quan dibuixa recorda la seva infantesa i em respon que ho veu necessari i lògic. A més a més, va tenir la sort de tenir uns pares que li van suggerir estudiar Belles Arts. El seu marit, el Joan, va facilitar que es pogués dedicar a la il·lustració la major part del temps. “Abans, quan jo era jove” comenta, “no era com ara i per les dones no era gens fàcil dedicar-se a una feina artística. Jo vaig tenir molt de suport, especialment del Joan” insisteix.
Recordem també l’exposició antològica que es va fer a Vic l’any 2011. Hi vaig anar amb un grup d’alumnes i hi vam passar tot un dia. A la mostra hi havia uns quants dibuixos de gran format on reproduïa edificis emblemàtics amb una secció que permetia veure’n l’interior amb tots els detalls. Això té a veure amb les nocions de perspectiva que va adquirir a la Facultat de Belles arts i que li han quedat per sempre. Li agrada dibuixar edificis i que es puguin reconèixer fàcilment.
Em pregunta quants llibres he il·lustrat jo, i li responc que uns quants més dels que li queden a ella per arribar als mil. Tots dos hem il·lustrat una Bíblia, com també ho van fer en el seu dia la Maria Rius, la Carme Solé Vendrell i el Perico Pastor. Un projecte li ronda pel cap des de fa temps: una exposició conjunta de tots els il·lustradors catalans de la Bíblia. A veure si algun dia posem fil a l’agulla.
Abans de marxar ens obsequia amb una làmina signada i un parell dels seus darrers llibres dedicats a les ciutats de Càceres i Segovia.
Vam sortir de casa Pilarin amb el fred de l’hivern i el sentiment d’haver reviscut uns anys importants de la nostra vida representats en el món colorista i entusiasta dels seus dibuixos.
Quina sort de trobada! La Pilarin forma part del meu imaginari des de petita, i veient-la, recordant dibuixos i publicacions em ve una sensació de…caliu.
Bon dia!
La PILARIN és tan estimada, no ho puc pensar d´una altra manera, suposo que la proximitat, el fet de ser de La Plana de Vic la tenim com una persona coneguda.
A part de la seva obra com a persona ha donat mil mostres de generositat.
També he tingut la sort de visitar-la i t´adones que dibuixa i pinta durant moltes hores, i sempre amb aquella legria.
Per molts anys PILARIN!!!
Imma C.